Jennifer Connely: "Tots tenim una por terrible de fer-nos grans"

Sant SebastiàJennifer Connelly (Cairo, 1970), guanyadora de l’Oscar per Una ment meravellosa, visitava ahir Sant Sebastià per presentar Pastoral americana.

La mare que interpreta a Pastoral americana viu un dels pitjors traumes imaginables: perdre una filla.

A més, la seva relació era el vincle en el qual basava la identitat. Quan la seva filla l’abandona, es queda totalment perduda i trastornada. Per això necessita reinventar-se i té una regressió a un tipus de vida més superficial que remet a una època més simple.

¿És un repte que el seu personatge travessi tantes edats al llarg de la pel·lícula?

El repte és que passi per tants estats emocionals. La història cobreix moltes coses de manera tan econòmica que calia concentrar cada època en una mena de fotografia. Però el que va ser aclaparador és interpretar una noia de vint-i-pocs anys. “¿Estàs segur que no vols tallar l’escena?”, li repetia a l’Ewan tota l’estona.

És curiós que això sigui una de les coses més comentades de la seva actuació. Fa poc li preguntaven a Ethan Hawke, que només té 45 anys, com es conserva tan jove. Ens obsessiona massa per la joventut?

Pensava que això només ho preguntaven a les dones! Estem massa preocupats per l’aspecte i tots tenim una por terrible de fer-nos gran. Créixer aporta coses meravelloses, però tothom viu aquesta experiència amb la por de perdre rellevància.

Va debutar amb només 13 anys a Hi havia una vegada a Amèrica. Quin records té del rodatge?

L’experiència en si va ser cinematogràfica. Tot era màgic. Sergio Leone dalt d’una grua cridant al seu director de fotografia, els decorats plens de cotxes, els extres... Era preciós, majestuós. I per a una nena que acabava d’arribar al cinema, encara més.

Ara que tants films dels 80 són objecte de remakes, com veuria que se’n fes un de Laberint?

No ho sé. No hi ha res digital al film, eren titelles fetes a mà. Era tan bonic... Qui ho podria fer millor que Jim Henson? I David Bowie és insubstituïble.