Joan Boada debuta com a cantautor

Barcelona“La Carrau està hibernant. No considerem que el grup hagi plegat, sinó que estem reservant forces”, explica Joan Boada (Terrassa, 1972). Divuit anys després de la formació del grup, Boada ha aprofitat aquesta pausa per enregistrar el seu primer disc en solitari, És molt fàcil (Kasba, 2014), que aquest divendres, a partir de les 22 h, presenta en directe al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona, dins la programació del Festival Tradicionàrius.

Acostumat a la dinàmica col·lectiva d’una formació que jugava amb el folk i la música d’arrel, Boada ha volgut fer aquest debut en companyia. En el disc té el suport del baixista David Plaza, el bateria Iol Cases i el guitarrista Arnau Berenguer, i també hi col·laboren Núria Lozano, Carol Duran i Roque Albero. És a dir, companys de les anteriors aventures musicals del músic terrassenc. A més a més, Boada afegeix la paraula bandulimejant al seu nom. “Es pot dir que Bandulimejant és el nom del meu projecte artístic en solitari. Ho vaig posar perquè anar de Joan Boada sol em feia una mica de por. Això de Bandulimejant va venir d’una entrevista que ens van fer a La Carrau, en què en comptes de mandolina van escriure bandulima”, recorda Boada amb un somriure.

És molt fàcil és un disc de cantautor amb un to mediterrani molt present. “Encara que siguin cançons folk, tot i que aquestes més que de folk són d’autoria, m’agrada que puguis identificar d’on són independentment del gènere que siguin”, diu Boada. La mediterraneïtat l’aporten instruments com el llaüt i col·laboracions com la del cantautor Miquel Gil a El desig, una cançó que a més té un toc flamenc. “Això és cosa de l’Arnau Berenguer, que li va voler donar aquest toc flamenquet que fa que quedi molt mediterrània”, explica.

La rumbeta de la crisi

El disc inclou cançons que Boada ha anat escrivint des de fa anys però que havien quedat oblidades al calaix. “La tornada d’ Un i set la vaig fer quan tenia 10 anys, i El desig amb 14 o 15”, recorda. N’hi ha de més recents, dels últims cinc anys, com Rumbeta, un cançó en què apareixen “personatges de cançons populars” i que és “una manera simpàtica de parlar de la crisi”. Aquest mateix tarannà té Cançó per no perdre el temps!, una mena de cançó de taverna que reclama la participació del públic. “També és com el Joan petit -explica-. Improvisem a partir de les paraules que diu la gent i les anem afegint a la cançó”. Per exemple, en la versió del disc es repeteix “contra les retallades, contra els contractes basura, contra els polítics corruptes, contra les farmacèutiques...”

Després del concert al Tradicionàrius, Joan Boada portarà les cançons d’ És molt fàcil al Harlem Jazz Club de Barcelona, on actuarà el 22 de febrer dins del Festival Barnasants.