Joan Miquel Oliver vol mostrar “la part més digna” de Mallorca

BarcelonaFidel a la divisa d’avançar pels camins musicals i literaris que més li vinguin de gust, Joan Miquel Oliver sorprendrà una vegada més els seus seguidors -que no són pocs- amb el llibre que acaba de publicar a L’Altra. Setembre, octubre i novembre repassa aquests tres mesos de l’any 2013, que Oliver va viure força obsessionat amb una idea: escriure la biografia del mallorquí Miquel Riera, creador d’un tipus d’escalada que va batejar com a psicobloc. “Els blocs són pedres de tres o quatre metres d’alçada que s’escalen sense corda -explica Oliver-. Els escaladors en busquen les vies per enfilar-s’hi: s’hi refereixen amb una paraula curiosa, problemes. En psicobloc les vies són d’entre 10 i 20 metres d’alçada al damunt del mar, perquè si es cau es vagi a parar a l’aigua. El Miquel va afegir psico a bloc perquè practicant-lo et cagues de por”.

Oliver volia escriure o bé sobre els avistaments d’ovnis a Mallorca o bé reconstruir la vida del pioner del psicobloc. De retruc donaria apunts de l’actualitat nocturna (hi surt el bar Flexas, popular gràcies a la Terremoto de Alcorcón), de temes sensibles (les manifestacions contra el trilingüisme educatiu), de records familiars (reconstrueix algun episodi d’infantesa a Sóller) i del passat illenc industrial.

“Semblem uns penjats”

“He volgut mostrar la part més digna de Mallorca. És una terra que té una propaganda molt pobra, semblem uns penjats. La indústria ha fet molt, i s’ha fet creure que no funciona per imposar el turisme com a via única”, diu. Hi ha, al tram final, unes pàgines dedicades a la separació d’Antònia Font. “Des del segon disc tot el que hem fet ha sigut una decepció per a una part dels seguidors, però n’hem guanyat d’altres. Vostè és aquí m’agrada, no crec que sigui el pitjor que hem fet”, explica Oliver, que la primavera de l’any que ve publicarà nou disc en solitari. Ja el té gairebé enllestit.

“Els escaladors més importants de l’actualitat han viatjat fins aquí per descobrir el psicobloc -recorda-. Abans que estigués de moda, el Miquel i altres pioners van passar temporades en coves, i s’hi estaven despullats, de vegades també hi anaven noies...” Riera va passar del hippisme a fer la mili en una companyia d’operacions especials: “Com La jaqueta metàl·lica però multiplicat per cent: allà els torturaven físicament i psicològicament”. Tan aviat el trobem saltant-se un peatge com enfilant-se en un vaixell per aconsellar un dels fills del magnat Rupert Murdoch, passant uns dies a Salt Lake City -amb els primers espases de l’escalada- o havent de passar amb quatre duros amb la seva parella.

“L’escalada és un esport minoritari. Els matins el Miquel fa feina al parc d’atraccions Katmandú i a l’horabaixa en un bar. També fa de guia”, resumeix l’autor. Ni la passió per explicar la singularitat de Riera ha aconseguit que Oliver escalés. “Ell em deia que em tallés les ungles i me n’anés amb ell quan Antònia Font se separés. Però escalar 20 metres és una barbaritat. Sí que vaig baixar el barranc de sa Fosca. Em va tocar fer ràpel, i va ser una de les experiències més terrorífiques de la meva vida”, diu. Pel músic i escriptor passar por és una de les motivacions de la majoria dels escaladors. L’altra seria la comunió amb la natura. En alguns casos fins i tot s’aturen i contemplen el paisatge des de punts de vista privilegiats.