Cultura 23/02/2021

L’Institut del Teatre aparta Joan Ollé

Els alumnes demanen la dimissió de la direcció, mentre s’inicia la investigació sobre el que va passar

6 min
Les protestes de l'alumnat
Disponible en:

BarcelonaMentre els crits dels alumnes retronaven ahir a l’atri, alguns professors aplaudien compassadament asseguts en un banc, amb discreció però tampoc sense amagar-se’n. “Joan Ollé, al carrer”, cridaven sota la pluja més d’un centenar d’estudiants de l’Institut del Teatre (IT), i un parell de professores picaven de mans al ritme dels càntics d’uns estudiants que van rebre el suport d’exalumnes i professors.

La protesta estudiantil transcorria mentre la junta de govern del centre estava reunida de manera extraordinària i urgent per abordar la continuïtat del director teatral Joan Ollé com a professor del centre. Finalment, cap al migdia, un cop els estudiants havien tornat a les aules, l’IT va materialitzar el que ja havia anticipat el dia abans la directora, Magda Puyo, quan havia assegurat que, després de la investigació de l’ARA sobre l’assetjament sexual i abús de poder per part d’un grup de professors, hi hauria “conseqüències greus”. I així va ser: Ollé va ser apartat de les seves funcions com a docent i no continuarà impartint cap classe en el que havia de ser el seu últim any com a professor abans de jubilar-se. Almenys fins que la comissió de prevenció i d’investigació d’assetjaments culmini la investigació que va començar ahir al matí i que determinarà què ha passat a l’IT durant gairebé 30 anys.

La mateixa Puyo va ser l’encarregada d’informar sobre la decisió, assumint que des dels diferents òrgans de govern de l’IT es podien haver comès “errors” i que no havien estat “suficientment atents” a situacions que afectaven la relació alumne-professor. “Pot ser que les coses no s’hagin fet bé”, va dir Puyo. En aquest sentit, i després d’una primera reunió diumenge entre la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i la mateixa directora de l’IT, es va decidir que calia prendre les decisions de manera urgent, donada la gravetat dels fet denunciats. Així, es va acordar la creació d’una oficina d’acolliment on les persones que ho vulguin, de manera individual, col·lectiva o anònima, podran comunicar els possibles casos d’assetjament o abús de poder que considerin que han rebut per part de l’equip docent del centre.

Un grup d'estudiants protestant contra Ollé i la direcció de l'IT.

A més, l’IT es posarà en contacte amb representants de diversos sectors de les arts escèniques amb l’objectiu d’organitzar unes jornades de reflexió sobre l’existència d’abusos en l’àmbit artístic que contribueixin a modificar certes actituds i males pràctiques.

El focus, en la direcció

Abans de confirmar la suspensió d’Ollé, la junta de govern també va estar reunida amb representants de l’alumnat, i a la tarda Puyo va reunir-se amb el claustre de professorat per tractar la situació que es viu al centre des de la publicació del reportatge aquest cap de setmana. Ahir entre els professors hi havia sensacions i posicionaments dispars. Des de docents que consideraven excessiu el càstig a Ollé fins a d’altres que assumien que era imprescindible acabar amb alguns comportaments “estructurals” d’alguns companys que no han sabut respectar els límits amb els estudiants.

Precisament, les estudiants no només van centrar les seves protestes en Ollé, empaperant l’IT, sinó que també van carregar amb força contra la direcció. Així, al crit d’“Ollé, al carrer” s’hi sumava permanentment el de “Direcció, dimissió”. Abans que comencés la trobada a l’atri del centre, els estudiants, amb micròfon i altaveus a la mà, van fer un recorregut per l’interior de l’edifici cridant consignes i acusant la directora i el seu equip de “còmplice” per haver amagat les situacions que molts alumnes havien denunciat. Després, ja sota la pluja i amb el suport d’actors i actrius professionals que van estudiar al centre, les portaveus del grup Safareig dels Dilluns, que vehicula el moviment estudiantil, van llegir un manifest en el qual van voler remarcar que el protocol que es va crear el 2018 el van impulsar els mateixos alumnes i la direcció se’l va apropiar.

“És un secret del domini públic, fa molta ràbia”, lamentava la Berta, una estudiant de primer d’escenografia que explicava que de promoció en promoció els alumnes ja advertien amb quins docents s’havia de vigilar.

Rebuig unànime del món teatral

Els casos d’assetjament i abús de poder a desenes d’alumnes de l’Institut del Teatre destapats per l’ARA han interpel·lat el món escènic català. Institucions, associacions i companyies de teatre van alçar ahir la veu de manera unànime per expressar el rebuig als fets i mostrar el suport a les persones que ho van patir. “Són especialment greus en els àmbits de l’ensenyament i de la cultura, tots dos indissociables de la transmissió de valors i del creixement personal com a eines de transformació social”, va dir el departament de Cultura, que va refermar el seu “compromís absolut amb el respecte i el rigor”.

L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) va fer una crida a analitzar i reflexionar sobre el model de relacions artístiques, laborals i socials del sector. “La valentia dels denunciants donant veu i visibilitat a uns abusos totalment inacceptables ha d’anar acompanyada necessàriament d’una repulsa contundent de tot el sector, l’assumpció de responsabilitats i la implantació de procediments educatius i preventius, així com del compromís per acabar amb les desigualtats i el maltractament, ja sigui als espais de formació, de creació o d’exhibició artística”, va subratllar Adetca. Des de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) es va demanar depurar responsabilitats. “No és admissible, en cap cas i sota cap concepte, aprofitar-se d’una posició de poder davant d’alumnes ni de futurs professionals que, en molts casos, senten admiració pels seus professors”, va dir l’AADPC.

L'edifici de l'Institut del Teatre a la plaça de Margarida Xirgu

També va pronunciar-se l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya (TTP). L’entitat va fer una crida perquè “el mateix poder trenqui amb el silenci, que aprenguem a dir «Ho hem fet malament, però s’ha acabat» i que la societat sencera s’alci davant de qualsevol abús”, i va exigir “que l’única responsabilitat de trencar aquests sistemes que perpetuen els abusos de tota mena no recaigui en les persones que ho pateixen”. El Col·lectiu de Companyies de Teatre Independent va posar de relleu com “la precarietat i la por de no trobar feina són un context perfecte perquè aquests homes puguin abusar del seu estatus sense cap tipus de conseqüència” i va instar les administracions a “aplicar urgentment mesures efectives”. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona va “reclamar que les institucions, grups i productores vetllin per les bones pràctiques”.

L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va qualificar de “greus i inacceptables” les actituds descrites en el reportatge i va demanar que s’investiguin “a fons i amb totes les conseqüències”. I l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya va mostrar “el seu total rebuig i indignació” als fets.

No consten “males praxis” al TNC

El director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, va fer ahir una declaració institucional sobre el cas. “Sobre els professionals mencionats a la premsa i vinculats a aquest teatre, en cap cas hi ha hagut cap demanda que portés aquesta direcció artística a tenir consciència de males praxis”, va dir Albertí. Ollé ha dirigit cinc espectacles al TNC en els últims anys. “Vam fer confiança artística a algunes de les persones assenyalades”, va explicar Albertí, que en cap moment va fer referència a cap nom explícit. Albertí també va precisar que el TNC “és el primer teatre públic de l’estat espanyol amb un protocol propi de protecció contra l’assetjament”.

El director del TNC es va mostrar “absolutament al costat de les víctimes” i va dir que ha intentat “treballar al màxim perquè es generi un clima de treball des del respecte, el reconeixement, la pau, la igualtat, el feminisme i la voluntat de trobar espais de concòrdia”.

Durant el dia d’ahir l’ARA va seguir recollint testimonis d’exalumnes que van patir l’assetjament i abús de poder d’Ollé i també d’un dels altres professors assenyalats, Jorge Vera. Testimonis que portaven 20 anys arrossegant el dolor causat pels dos professors.

stats