José Sazatornil, un home de teatre incombustible

BarcelonaJosé Sazatornil, 'Saza', va debutar al teatre, i la seva vocació va arrencar quan era molt jove: als 13 anys ja feia teatre en companyies d'aficionats com La Farándula, el Centro San José i la cooperativa La Lealtad. Segons va explicar l'actor, durant set anys va fer cada diumenge un paper diferent en una obra diferent: entre el 1938 i el 1945 va interpretar 280 comèdies en una sola funció semanal. Va ser precisament un actor de La Lealtad, Mateo Martorell, qui el va posar en contacte amb María Vila i Pío Daví, els fundadors de la companyia amb la qual Sazatornil va debutar professionalment el 1946 al Teatre Victòria. Entre els èxits teatrals que va assolir al llarg de la seva carrera hi ha 'Auto de la compadecida', de José María Pemán; 'Un loco hace ciento', de Galindo i Arana, i 'Pecados conyugales', de Juan José Alonso Millán. A més d'actor, Sazatornil també va ser autor de comèdies: en va escriure cinc amb Armando Matías Llíu, com 'Qué campanada' i 'Una vez a la semana y sin fallar'.

L'actor també va participar en comèdies musicals, com 'Golfus de Roma' i 'El violonista en el tejado'. Saza va compartir escenari el 1979 amb Concha Velasco a la posada en escena de l'obra d'Eduardo de Filippo 'Filomena Marturano' i el 1980 amb Fernando Fernan Gómez va treballar a 'Cinco tenedores', on va tornar a coincidir amb Velasco. Empresari de revista a partir de 1984, va actuar, entre d'altres obres, a 'Cinematógrafo nacional', amb Adolfo Marsillach; 'Lentejas con brillantes' i 'Un día de libertad'. A les acaballes d'aquesta dècada, va tornar a compaginar teatre i cinema: va pujar als escenaris amb 'Cuatro corazones con freno y marcha atrás', de Jardiel Poncela. El 2001 va realitzar una gira amb la sàtira teatral 'Los Caciques', de Carlos Arniches, i des d'aleshores el seu ritme de treball es va alentir.

Arran del seu debut al cinema amb 'Fantasía española' (1953), l'actor va començar a alternar les pel·lícules i els muntatges teatrals. Però el seu compromís amb el teatre el va portar a fundar la seva pròpia companyia el 1957, amb la qual va interpretar un dels seus papers més recordats, el protagonista de 'La venganza de Don Mendo', de Pedro Muñoz Seca en versió musical d'Enrique Llovet. Aleshores ha havia treballat en la companyia de Paco Martínez Soria i també de la del Coliseo Benavente a Madrid. L'any 1950 havia intervingut en una comèdia musical amb Maruja Tomás i Carlos Garriga i dos anys després havia estrenat a Barcelona '¡Vaya noche!', on va tornar el 1954 –al Teatre Talia– amb 'Que demonio de ángel', d'Adolfo Torrado.