Arts escèniques

De 'Desig' a 'Ventdelplà': les 10 obres més icòniques de Josep Maria Benet i Jornet

El dramaturg deixa un llegat complex, ambiciós i indispensable en la història de la ficció catalana

Josep Maria Benet i Jornet va ser un escriptor apassionat i prolífic. Del 1963 al 2013 va donar vida a més de 50 textos dramàtics, sempre amb una mirada renovadora i polièdrica. Els seus textos van triomfar als escenaris i a la televisió, i el van convertir en una de les figures culturals cabdals de la segona meitat del segle XX a Catalunya. El dramaturg, que ha mort aquest dilluns a la matinada a causa del coronavirus, deixa un llegat ric i extens. 

Mor el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, gran renovador del teatre català

Una vella, coneguda olor (1963)

Benet i Jornet va escriure Una vella, coneguda olor amb 22 anys. Era la seva primera obra de teatre i parlava de la Barcelona proletària dels anys 60 a partir de la Maria, una noia amb ganes de trencar les cotilles de l'ordre social establert. L'espectacle va estrenar-se el 1963 i va valdre a Benet i Jornet el Premi Josep Maria de Sagarra. Després de l'estrena, l'escriptor Feliu Formosa va publicar a la revista Serra d'Or: "Hom respirava –potser exagero– un estat d'ànim col·lectiu conscient que  Una vella, coneguda olor podia obrir noves perspectives al teatre català com les va obrir l'any 1949  Historia de una escalera de Buero Vallejo per al teatre castellà". El 2011 Sergi Belbel va recuperar l'obra al TNC amb Mercè Aránega, Sara Espígul, Pau Roca i Imma Colomer al repartiment.

La desaparició de Wendy (1973)

Escrita el 1973 i estrenada el 1985, La desaparició de Wendy era una de les obres més estimades pel mateix Benet i Jornet. De tots els textos del dramaturg, també és un dels més originals. En un univers màgic, Benet i Jornet imagina una companyia teatral que està a punt de representar Peter Pan però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi i han d’improvisar noves escenes i nous personatges. Amb fragments absurds i surrealistes, l'obra mescla llenguatges teatrals i és una carta d'amor al teatre. El 2017 Oriol Broggi va dirigir l'espectacle en una nova versió a la Sala Beckett.

Revolta de bruixes (1976)

Un grup de dones de la neteja fan vaga per demanar un augment de sou. Amb aquest punt de partida, Benet i Jornet va donar forma a un espectacle d'un sol acte, que transcorre tota l'estona en el mateix espai i que fa coincidir la durada de l'acció i la representació. Revolta de bruixes mostra l'anhel d'experimentar i d'innovar del dramaturg, que el 1976 ja havia estrenat cinc obres de teatre (entre les quals Berenar a les fosques, que li va valdre el Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell) i que ja es començava a consolidar com un autor de referència de teatre a Catalunya. Tot i que la va escriure als anys 70, Revolta de bruixes no es va estrenar fins al 1981 a Barcelona. El Teatre Lliure va representar-la el 2016 amb les actrius de la Kompanyia Lliure. 

Desig (1989)

Desig va suposar un abans i un després en la trajectòria de Benet i Jornet. L'obra, que reuneix quatre personatges sense nom a la recerca de la felicitat en un dia ennuvolat, és un dels textos més arriscats i ambiciosos del dramaturg. Desig va estrenar-se el 1991 al Teatre Romea sota la direcció de Sergi Belbel i tant la crítica com el públic van ser extremadament elogiosos després de veure l'espectacle. "És una peça fonamental i fundacional per entendre l’escriptura teatral d’avui", afirma el dramaturg i director Josep Maria Miró, que diu que el text "marca un abans i un després i sobretot mostra algú inquiet, que investiga i està atent al què està succeint teatralment en cada moment".

Poblenou (1993-1994)

A principis dels anys 80, Benet i Jornet va fer les seves primeres incursions al gènere de la ficció televisiva. El seu primer guió va ser Vídua, però no gaire (1982), una comèdia amb aires nord-americans que va estrenar a Televisió Espanyola, i després va escriure Telegaseta de Catalunya (1984) i Recordar, peligro de muerte (1986). Però el primer gran èxit televisiu de Benet i Jornet va arribar el 1993 amb Poblenou, que va ser la primera telenovel·la produïda per TV3 i una de les primeres ficcions d'emissió diària a l'estat espanyol. Ambientada al barri del Poblenou de Barcelona, la sèrie girava al voltant de la família Aiguadé, que gestionava un supermercat. Amb Margarida Minguillón i Miquel Cors al capdavant del repartiment, a Poblenou hi van debutar actors com Quim Gutiérrez i Joel Joan.

E.R. (1994)

Considerada una paràbola del món teatral, E.R. utilitza el món escènic per parlar de la por de l'ésser humà i l'obsessió per fugir de la certesa que l'existència és efímera. El text és un joc de miralls metateatral que parteix d'una jove estudiant d'art dramàtic que decideix entrevistar-se amb tres exalumnes d'una actriu llegendària . E.R. es va estrenar el 1994 al Teatre Lliure amb Maife Gil, Marta Angelat i Mercè Aránega com a protagonistes i Montse Esteve en el paper de l'estudiant. L'obra va valdre a Benet i Jornet el Premio Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles el 1995.

Nissaga de poder (1996-1998)

Després de Poblenou, la trajectòria televisiva de Benet i Jornet va ser imparable. Amb Nissaga de poder, estrenada a TV3 el 1996, va tornar a demostrar la seva capacitat d'escriure ficcions complexes i efectives que ràpidament assolien una gran popularitat entre els teleespectadors catalans. Però, a més, Benet i Jornet va ser un dels pioners a introduir temàtiques polèmiques per a l'època a la televisió. Si a Poblenou va aparèixer la primera parella homosexual de la ficció televisiva catalana, a Nissaga de poder l'autor hi va introduir la relació incestuosa entre els germans Eulàlia i Mateu Monsolís, interpretats per Emma Vilarasau i Jordi Dauder. 

El cor de la ciutat (2000-2009)

Amb El cor de la ciutat, Benet i Jornet va assolir una nova fita: és, de moment, la sèrie més llarga de la història de Televisió de Catalunya. Amb deu temporades i emesa durant nou anys, El cor de la ciutat va ser una de les telenovel·les amb més espectadors a Catalunya. La sèrie s'ambientava a Barcelona i relatava les històries dels veïns del barri de Sant Andreu. Tant les trames com el repartiment d' El cor de la ciutat són extremadament extenses per la llargada de la sèrie. Entre els actors que hi van aparèixer hi ha Pep Anton Muñoz, Margarida Minguillón, Lluís Soler, Montse Guallar, Àlex Casanovas, Quim Gutiérrez, Carlota Olcina, Marc Cartes i Montserrat Carulla.  

Ventdelplà (2005-2010)

Ventdelplà va ser un dels últims grans èxits de Benet i Jornet a la televisió. En aquesta ocasió es tractava d'una sèrie protagonitzada per Emma Vilarasau, que interpretava una metge i mare de família que s'instal·lava en un poble fugint del seu marit maltractador. En un inici la sèrie era d'emissió bisetmanal (una opció que fins aleshores TV3 no havia provat mai i que no ha repetit), però al cap d'unes temporades va passar a ser d'emissió setmanal. Se'n van emetre set temporades i hi van participar un joveníssim Carlos Cuevas (que feia del fill de la protagonista), Georina Latre, Mar Ulldemolins, Pau Roca, Marc Cartes, Ramon Madaula, Pablo Derqui i Rosa Gàmiz, entre d'altres. El poble de la sèrie era fictici però s'inspirava i es rodava, en part, a Breda.

Dues dones que ballen (2010)

Va ser una de les últimes obres de teatre que es van representar de Benet i Jornet. Dirigida per Xavier Albertí i protagonitzada per Anna Lizaran i Alícia Pérez, Dues dones que ballen es va estrenar a Temporada Alta el 2011 i després es va poder veure al Teatre Lliure. L'obra retrata dues dones unides per un dolor paralitzant i aborda temes clarament autobiogràfics per a Benet i Jornet com  la solitud a què es veu relegada la gent de la tercera edat, el mòbing immobiliari que s'amaga rere els pisos miserables de la Ciutat Vella, l'Alzheimer i la passió pels còmics. El 2016 l'espectacle es va estrenar a París en una traducció de Denise Boyer i la direcció d’Hervé Petit.