Jugar amb l’amor a vegades té conseqüències

BarcelonaEl director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, es va proposar reparar “un greuge històric” recuperant No feu bromes amb l’amor, d’Alfred de Musset (1810-1857). “És un autor amb poca presència als nostres escenaris en relació a la seva importància”, va recordar ahir durant la presentació del muntatge dirigit per Natalia Menéndez, que es podrà veure a la sala petita del TNC del 5 de febrer al 22 de març, i amb un elenc que inclou Ramon Pujol, Anna Moliner, Ferran Rañé, Carles Martínez, Carmen Balagué, Clara de Ramon i Albert Pérez.

“Jugar amb l’amor a vegades té conseqüències”, afegeix Albertí. I la sentència descriu perfectament un text que neix com a comèdia però que a poc a poc camina cap a la tragèdia, i en què les circumstàncies històriques i les vicissituds sentimentals del mateix De Musset tenen una rellevància significativa. L’obra es va publicar el 1834, quan les revolucions del 1830 havien consolidat l’hegemonia de la burgesia francesa, però la mentalitat feudal de l’aristocràcia i de l’Església, tot i que arraconades, seguia exercint el seu domini fins i tot quan adoptava els models de conducta burgesos. En aquells mateixos anys, De Musset, que es feia dir “el Lord Byron francès”, va viure una relació sentimental amb l’escriptora George Sand, i la correspondència que hi va mantenir la va utilitzar ell a No feu bromes amb l’amor.

“D’entre totes les passions, la més universal i terrible pels seus efectes és l’amor. És cruel i irresistible”, diu Menéndez, la directora del Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro, que debuta al TNC, i en català, dirigint una obra de De Musset, “un dels pilars fonamentals d’autoria francesa del segle XIX”, un autor que considerava que “la Restauració francesa suposava la pèrdua de la intel·ligència, la cultura i la bellesa, que volia recuperar a través de les paraules”.

La indefensió de la dona

No feu bromes amb l’amor parteix d’un desencadenant argumental aparentment convencional. Un baró (Carles Martínez) vol casar el seu fill Perdican (Ramon Pujol) amb la seva neboda Camille (Anna Moliner), que acaba de passar uns anys en un convent. Són joves i incapaços de preveure les conseqüències de les decisions que prendran. L’orgull i les prevencions davant l’obligació del matrimoni per conveniència malmeten l’amor que senten l’un per l’altra, i a partir d’aquí De Musset construeix una crítica ferotge contra l’estament familiar i eclesiàstic. “Critica l’educació clerical manipuladora i classista, que es fonamenta en els diners i que desnaturalitza els joves, i l’ambició i la vanitat que afavoreixen els privilegis i els estatus socials”, explica Menéndez.

De Musset també retrata una societat que condemnava “les dones a viure en un sistema carcerari, perquè no tenien llibertat per triar”. “Al segle XXI hem evolucionat, però tampoc tant”, diu Menéndez. “L’obra m’ha remogut, perquè mostra com d’indefenses estem les dones avui dia. Sento que parlo per dones que han estat silenciades durant molt de temps”, assegura l’actriu Anna Moliner, que destaca també “l’alt nivell d’exigència” de la directora madrilenya.

Circ, dansa, música i teatre

Natalia Menéndez ha treballat el text de De Musset a partir de la traducció de Jaume Melendres. Assessorada en la direcció per Enric Majó i aprofitant la varietat de registres estilístics de l’obra, Menéndez ha buscat una posada en escena que “barreja gèneres”. La directora aprofita La Central del Circ, “la qualitat dels artistes de circ de Catalunya”, per introduir elements circenses, i alhora reforça la multidisciplinarietat del muntatge amb dansa i música. A més, presenta l’espai escènic a dues bandes de la sala petita per “trencar amb la idea preconcebuda del teatre del segle XIX i donar-li contemporaneïtat”, diu Menéndez.

L’element més rellevant de l’escenografia és una gran xarxa que separa els dos àmbits socials. A baix hi disposa els actors, representants de l’aristocràcia. I a dalt, el cor integrat pels artistes de circ, representants del poble, que “funciona com un Deus ex machina que va anunciant el color de la tragèdia, però que no pot evitar que els personatges no li facin cas”, explica Menéndez.

“El poble es mou per sobre de la xarxa amb una naturalitat que els aristòcrates no tenen”, precisa Clara de Ramon, l’actriu que interpreta el paper de la Rosette, una jove que rep les conseqüències de l’actitud dels dos protagonistes.