La Justícia xilena ja té l'informe sobre la mort de Pablo Neruda
La jutge, però, no ha volgut donar detalls sobre si el Nobel xilè va ser enverinat o va morir de càncer de pròstata
Buenos AiresDesprés de gairebé 11 anys d'investigació, el misteri sobre la mort del premi Nobel xilè Pablo Neruda està una mica més a prop d'aclarir-se. Un grup d'investigadors internacionals ha entregat aquest dimecres un informe —del qual no s'ha revelat el contingut— a la magistrada xilena Paola Plaza, designada per a causes de violacions de drets humans, que serà clau per definir la causa de mort del poeta. La magistrada ha descartat anticipar conclusions i s'ha limitat a dir que "la resolució d'un tribunal no pot basar-se únicament i exclusivament en un element de prova", en referència al document que ha rebut. "L'informe ara entra en fase d'estudi i revisió", ha afegit Plaza, que també ha insistit que "és improcedent" que el tribunal es pronunciï sobre el contingut de l'informe perquè "ha de respectar el principi d'imparcialitat".
Aquesta setmana la família de l'escriptor ha confirmat a diversos mitjans que el peritatge revelaria que el bacteri clostridium botulinum trobat entre les seves restes "ja es trobava al seu cos al moment de morir", cosa que demostraria que "va ser enverinat". Si el contingut de l'informe confirma les declaracions dels parents i querellants del cas, s'enterraria definitivament la versió oficial que atribuïa la mort de Neruda a un càncer de pròstata que patia des de feia temps.
El clostridium botulinum és un bacil que normalment es pot trobar a la terra i de la qual deriva la toxina botulínica, agent causant del botulisme, una malaltia que ataca el sistema nerviós i que pot provocar dificultats per respirar, paràlisi muscular i, fins i tot, la mort. Sempre segons la versió de la família de Neruda, els experts internacionals, procedents de la Universitat de McMaster (Canadà) i la Universitat de Copenhaguen, han conclòs que la toxina "no es va filtrar al cadàver de Neruda des de dins o de l'entorn del seu taüt", sinó que ja el tenia abans de morir.
La principal incògnita seguiria sent com i qui va introduir la toxina al cos de l'escriptor, però ara la pilota passa a mans de la magistrada Plaza, que, juntament amb la resta de proves que té a la seva disposició, haurà de determinar si hi va haver intervenció de terceres persones o no en la mort del poeta. El ministre de Justícia xilè, Luis Cordero, ha assegurat que el govern "estarà atent als resultats i als anuncis que tingui la ministra Plaza sobre el peritatge".
Un cas d'alta expectació
El cas de la mort de Neruda ha despertat molta expectació tant dins com fora de Xile, per tractar-se d'una figura coneguda internacionalment i perquè podria obrir la hipòtesi de la implicació d'agents de l'Estat dirigits pel règim del dictador Augusto Pinochet (1973-1990), en cas de confirmar-se la intervenció de tercers. Neruda va morir el 23 de setembre del 1973, dotze dies després del cop d'estat a Xile i un dia abans de marxar cap a l'exili que l'havia de portar fins a Mèxic. Militant històric del Partit Comunista i diplomàtic amb un important reconeixement internacional, segons els denunciants, hauria representat un enemic perillós per al règim.
La primera convocatòria per fer públic el veredicte estava prevista per al 3 de febrer, però a l'últim minut també es va suspendre per “problemes tècnics”, ja que diversos participants eren fora de la capital i hi havia dificultats amb la connexió a internet. L’esperada cita es va traslladar al 6 de febrer, però novament es va suspendre per falta de consens entre els pèrits.
Un llarg recorregut
El dubte sobre la causa real de la mort del poeta es va instal·lar el 2011, quan el seu antic xofer, Manuel Araya, va assegurar en una entrevista que durant l'ingrés a la Clínica Santa María de Santiago, on Neruda rebia tractament pel tumor, van injectar-li una substància desconeguda. Les sospites van anar en augment quan la família va descobrir que un dels metges que el va atendre el dia de la defunció, un suposat doctor Price, no existeix en cap dels registres del centre i mai ningú n'ha tingut notícia.
El 2013 un jutge xilè va ordenar l'exhumació de les seves restes i es van fer les primeres proves, que van descartar la intervenció de tercers. Però la insistència de la família va obrir noves indagacions. El 2017 un altre grup d’experts internacional va descartar per primer cop científicament la causa de mort per càncer, després d'haver trobat mostres de la toxina botulínica en un molar. Davant el nou escenari, es van demanar nous peritatges sobre l'origen de la substància. Des d'aleshores, el procés s'ha dilatat més del previst per obstacles institucionals, burocràcia i la pandèmia, però podria ser que l'any en què es commemorarà el cinquantenari de la seva mort es dilucidi quina en va ser la causa.
