L’amor infidel segons Harold Pinter

BarcelonaA L’amant, del 1962, Harold Pinter proposava una recepta infal·lible per preservar l’amor i la passió en la parella: ser infidel. El dramaturg anglès retrata a l’obra la vida quotidiana d’un matrimoni burgès que intenta avivar el foc del desig incorporant a la parella un tercer element per formar un triangle amorós consentit. Després d’haver estat representada abans per actors com Francesc Orella, Mingo Ràfols i Emilià Carilla, el Teatre Akadèmia estrena demà una nova versió catalana de l’obra de Pinter, sota la direcció de Guido Torlonia, que es representarà fins al 29 de maig.

No és una adaptació més de l’obra sinó, segons explica la directora artística del teatre, Mercè Managuerra, una “visió gens tòpica” del director italià que explora “com es nodreix el desig en una societat en què es dóna molta més importància a altres problemes”, alhora que conserva el to lleuger i la barreja de tragèdia i comèdia del text del premi Nobel. Els tres actors protagonistes, Alícia González Laá, Pep Planas i Javier López, coincideixen a assenyalar que és un llibret obert a múltiples lectures perquè “cada frase té moltes intencions i matisos al darrere”.

Planas, que interpreta el marit, afegeix que al text de Pinter “no hi ha una veritat” única i absoluta sinó que obre una reflexió sobre “com mantenir viva la flama del desig”. Cada matí, quan marxa a treballar, el marit pregunta a la dona amb total normalitat si té previst veure aquell dia el seu amant. “Sembla que els diàlegs no tenen transcendència, però cada frase té un món al darrere”, diu l’actor. “És una gran historia d’amor, però l’amor, de vegades, pot ser torturador. Els protagonistes juguen a torturar la persona que més estimen”, diu Torlonia.

El matrimoni, una gàbia

El director planteja una escenografia peculiar per als jocs del matrimoni: tanca els actors dins d’una gàbia simbòlica -“com dos ocells tancats en aquest món”, diu el director- i deixa a la lliure interpretació del públic la seva vida exterior. “Va molt bé perquè són personatges que lluiten per sobreviure i tenen un llenguatge que és com una gàbia”, comenta González Laá. La gran dificultat de l’obra, opina, és “trobar-li el to adequat” d’una relació morbosa que es mou en un joc d’equilibris subtil i constant. L’altre repte és jugar amb el coneixement previ que el públic té de l’obra, que ja ha assolit caràcter de clàssic: “Molta gent vindrà coneixent la trama, tot i que és molt important el factor sorpresa”, diu l’actriu.

Torlonia reconeix la dificultat d’adaptar una obra que “ja s’ha fet molts cops”. El repartiment va visionar algunes adaptacions durant la preparació de l’obra i en alguns moments va assajar el text fent servir l’anglès: “L’humor britànic és molt particular. Els vaig obligar a beure te durant aquests dies”.