L’arquitectura humana de Frank Gehry regna a París
El Pompidou n’estrena la retrospectiva més gran a Europa
ParísEl Centre Pompidou de París acull des d’avui la retrospectiva més gran dedicada mai a Europa a l’arquitecte del Guggenheim de Bilbao, Frank Gehry. Així, l’obra d’aquest cèlebre premi Pritzker i Príncep Astúries de les arts que ha dissenyat tants museus es converteix ella mateixa en peça exposada. Un canvi de papers que no han aconseguit gaires arquitectes.
El centre proposa fins al 26 de gener un recorregut per la trajectòria d’aquest canadenc a través de 60 projectes clau, dividits en sis seccions que representen les etapes de la seva carrera. Mitjançant 67 maquetes, més de 200 dibuixos i material audiovisual, l’exposició mostra les respostes que Gehry ha donat a la pregunta que marca la seva obra: “Com es fa perquè l’arquitectura sigui humana?” Ell mateix s’ho qüestionava davant del director Sydney Pollack durant la gravació del film biogràfic Sketches of Frank Gehry, que també es pot veure al Pompidou.
Els comissaris de l’exposició confessen que la selecció d’obres no ha estat senzilla, tenint en compte que en més de 50 anys de carrera Gehry ha produït tant material que necessita dos magatzems de 4.000 metres quadrats cadascun per emmagatzemar-lo. Un arxiu, diuen, “poc estructurat”. “Gehry detesta absolutament mirar el que ha fet en el passat, només li interessa mirar cap als projectes futurs”, deia Aurélien Lemonier. Tant ell com Frédéric Migayrou celebren que l’arquitecte s’involucrés seriosament en la preparació de la mostra quan va adonar-se de l’impacte que podria tenir la retrospectiva del centre parisenc.
Conegut arreu del món gràcies als seus edificis, Gehry ha revolucionat l’arquitectura des del punt de vista estètic, però també per l’impacte social i cultural que tenen les seves creacions sobre les ciutats que les acullen. El museu mostra els esquetxos i les maquetes que van donar forma a un dels exemples més destacats d’aquest efecte, el Guggenheim de Bilbao, una icona de la capacitat de l’arquitectura per fer reviure el teixit econòmic que l’envolta, com destaquen els comissaris de l’exposició.
Els que visitin una de les mostres més esperades de la rentrée parisenca veuran també la feina que hi va haver darrere l’Hotel Marqués de Riscal, que amb les ondulacions violetes i platejades de la seva teulada inconfusible va ajudar a revifar el turisme al País Basc. L’exposició també contribueix a entendre per què La Casa Dansant, a Praga, una de les obres més conegudes de Gehry, rep aquest nom. La mostra se centra en els primers projectes de l’arquitecte, especialment en l’extensió que va fer de la seva casa a Santa Monica (Califòrnia), on ja aleshores va condensar el seu enfocament crític de l’arquitectura i que li va merèixer un reconeixement internacional a principis dels anys 80.
Projectes avortats i en procés
El Pompidou obre les portes a les entranyes d’alguns dels vuit projectes que Gehry té actualment en procés, com el Museu Guggenheim d’Abu Dhabi, en construcció des del 2006, o el Museobio de Panamà, amb un disseny inspirat en la història geològica i ecològica del país llatinoamericà, que va començar a edificar-se fa 14 anys.
Algunes de les maquetes exposades no es van arribar a construir mai, com el Museu de la Tolerància d’Israel, un projecte del Centre Simon Wiesenthal que s’havia de situar al cor de Jerusalem i expressar la idea d’unitat, respecte i tolerància entre els pobles. Les maquetes mostren que Gehry pretenia entrellaçar set volums de materials i formes diferents amb un sistema de connexions internes i externes que simbolitzaven els desitjos d’aquesta institució dedicada a la memòria de l’Holocaust. Entre els projectes que no han vist la llum hi ha també el gratacel de lava de 80 metres d’alçada que havia dissenyat per al Museu Nacional d’Art d’Andorra el 2007.
La retrospectiva s’inaugura en un moment de molta activitat de l’arquitecte a França. A finals d’aquest mes s’inaugurarà a París el seu últim edifici: la Fundació Louis Vuitton, una joia arquitectònica dedicada a la creació contemporània que la firma de moda lluirà al Bois de Boulogne, als afores de la capital francesa. Més enllà d’aquest impressionant “vaixell de vidre que flota sobre el jardí”, una altra creació de Gehry es va començar a construir fa uns mesos a Arles, al sud-est del país: la Fundació Luma, també dedicada a l’art contemporani. L’arquitecte canadenc ja va deixar la seva empremta a França el 1990, quan va construir el Centre Americà de París, un edifici que ara acull la filmoteca de la capital francesa.
