L’arribada dels retratistes a Barcelona: fotos a 20 rals

BarcelonaUn anunci del retratista Manel Moliné del 1840 al Diario de Barcelona deia així: “Retratos fotográficos de grandes tamaños, en daguerreotipia, de relieve para estereoscopos, con estuches, retratos para brazaletes, alfileres de pecho, petacas. etc. Con colorido desde el precio de 20 reales ”. A mitjans del segle XIX, els estudis de retratista van començar a proliferar al voltant de la Rambla de la capital catalana. L’exposició El daguerreotip. L’inici de la fotografia, que es podrà veure a partir de dijous a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, explica com va arribar la primera tècnica fotogràfica a la ciutat ara fa 175 anys. “Es pot veure la col·lecció municipal de daguerreotips i la primera càmera, que ens ha prestat la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Està intacta i també conserva l’equip de material de laboratori”, assegura el responsable de l’Arxiu Fotogràfic, Jordi Serchs. Amb aquesta càmera, al Pla de Palau de Barcelona es va disparar la primera fotografia d’Espanya. Els visitants podran veure com els primers retratistes -Napoleon, Albareda, Franck i Wigle, Lorichon i Munné- van immortalitzar ciutadans anònims.

Al principi, aquests nous professionals van rebre diversos noms: daguerreotipista, retratista, fotògraf, fotògraf-pintor, fotògraf-retratista, fotògraf-industrial i finalment fotògraf-artista. D’entrada, la fotografia era més un nou avenç científic que no pas un art. El 1864, per exemple, El Lloyd Español publicava: “D’operació mecànica, ha passat la fotografia a formar part de l’art de la pintura. Ja no pot considerar-se els fotògrafs com a simples industrials, ja que entre ells n’hi ha que han arribat molt amunt”. “A través de publicacions i de premsa de l’època expliquem què va significar l’arribada d’aquests artefactes a la ciutat”, detalla Serchs.

Hi ha moltes presentacions de les imatges: capses amb pells gofrades, marcs de guix pintat, capsetes ovalades, folrades amb vellut o teles, i daguerreotips col·locats en senzills marcs de paper. A l’Arxiu Fotogràfic també es mostrarà una incorporació del 2010: el fons de la família Blanxart de Sant Joan de les Abadesses. L’impecable laboratori conté la caixa de fusta on es guarda l’utillatge amb diversos daguerreotips, una càmera de caixó lliscant, amb el seu suport pel trespeus, estris per al poliment de plaques i, fins i tot, pigments. “Segurament la família va adquirir l’equip a París i no el devia fer servir gaire”, apunta Serchs.