L’Ateneu Barcelonès escull el seu futur: entrevistem els tres candidats a president

BarcelonaL’Ateneu Barcelonès s’ha convertit temporalment en un ring a tres bandes. 3.164 socis estan cridats dijous a les urnes per escollir quin futur volen per a l’entitat. Per primera vegada en la història recent de la institució, tres candidatures s’enfronten per ocupar la presidència i la junta directiva d’una de les entitats culturals més antigues de Barcelona. Els socis tenen tres opcions entre mans: la candidatura Ateneu@El Teu, encapçalada per l’historiador i actual president Jordi Casassas, la candidatura Ateneu 2021.cat, amb l’expert en internet Genís Roca al capdavant, i la candidatura Ordre i Aventura, liderada per Bernat Dedéu.

Casassas, que és catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, va guanyar les eleccions del 2014 i ara opta a la reelecció. Formada per noms com l’exdiputada Gemma Calvet, l’escriptor Jordi Coca i l’artista Ramon Mir, la seva candidatura promet revitalitzar “encara més” les seccions de l’Ateneu perquè abordin qüestions transversals i, després, la junta es pronunciï al llarg de l’any al voltant de grans temes que hagin sorgit. També tenen un projecte, Ateneu Horitzó 2020, per ampliar l’espai de la biblioteca en dues etapes.

La candidatura de Genís Roca assegura que treballarà per renovar l’Ateneu. Arqueòleg de formació, Roca és fundador i president de la consultora RocaSalvatella, dedicada a assessorar les empreses sobre noves tecnologies. Acompanyat del gestor cultural Pep Montes, l’economista i excandidat Josep Maria Carreras i l’arquitecta Beth Galí, entre d’altres, Roca vol impulsar activitats amb altres entitats “per sortir del carrer Canuda”. En paral·lel, la seva candidatura promet paritat de gènere a finals de mandat i potenciar la presència a internet dels continguts generats a l’Ateneu.

Bernat Dedéu, autor del blog La Torre de les Hores, encapçala la candidatura Ordre i Aventura amb l’objectiu de rejovenir l’Ateneu i promoure la captació de talent. L’escriptor i periodista Enric Vila, la periodista i filòsofa Anna Punsoda i el periodista i escriptor Joan Safont formen part de la seva candidatura, que afirma que reduirà la programació de l’entitat per oferir actes “més selectius, de qualitat i més ben comunicats”. Dedéu també vol obrir la porta de l’Ateneu a noves formes culturals i pretén impulsar descomptes de les quotes per atreure els joves.

JORDI CASASSAS, CANDIDATURA ATENEU@ELTEU

“Volem que l’Ateneu es pronunciï sobre els grans temes”

L’historiador Jordi Casassas busca revalidar la presidència amb la candidatura Ateneu@El Teu.

El 2014, quan vau guanyar les eleccions, reivindicàveu que calia produir més idees. Quines idees heu produït en aquests tres anys?

Hem fomentat que les seccions i les tertúlies tinguin un gran protagonisme. Hem establert una vegada al mes El debat de guàrdia, en què s’aborden temes d’urgència vinculats a les grans qüestions que preocupen a la ciutadania. També hem impulsat la Taula de Barcelona pel Dret a Decidir i hem col·laborat en l’elaboració d’un manifest per modernitzar la llei de mecenatge.

Voleu ampliar l’espai de la biblioteca més de 200 metres quadrats. Com ho fareu?

Entre la vida interior de l’Ateneu, el creixement de la biblioteca i de les demandes que la resta de la societat ens fa -i també el dinamisme de l’Escola d’Escriptura-, tenim un palau sobreexplotat. En una primera fase es readaptaria un espai semisubterrani que és propietat de l’Ateneu. Així podríem fer créixer la biblioteca, que està arribant a una situació límit. La segona fase inclou l’opció de comprar una casa adjacent. És una operació complexa i arriscada. Ens il·lusiona poder-ho plantejar.

Com voleu combatre l’envelliment dels socis?

Totes les entitats estan igual. Tenim els socis ordinaris i els que se’n fan per apuntar-se a l’Escola d’Escriptura. D’aquests n’hi ha bastants de joves, a la casa no es percep la sensació d’envelliment. Hi ha una candidatura que pensa que pot rejovenir la casa. Això es pot fer de moltes maneres. Una és incorporar activitats noves que atreguin els joves, però això espantarà els socis que no ho són. Hi ha d’haver un equilibri. Atreure els joves és complicat, però de mica en mica es van interessant per l’Ateneu.

Com es pot recuperar la centralitat de l’Ateneu en el debat cultural de la ciutat?

Els últims tres anys, l’Ateneu ha adquirit una centralitat i projecció important. La premsa en parla, tenim xifres d’increment de presència als mitjans, i l’augment de la gent que segueix els actes és evident. Hem estat presents en debats polítics i culturals, d’interpel·lació de les institucions. No hi ha la necessitat de recuperar la centralitat sinó de seguir fent les coses bé.

¿L’Ateneu s’ha de posicionar políticament?

L’Ateneu està format per 4.000 persones que pensen coses diferents. Només pel fet de penjar la bandera catalana i apuntar-nos a la Taula pel Dret a Decidir ens van penjar una estampeta i vaig tenir queixes d’un grup de socis. Era una acció de defensa d’un dret democràtic, sense cap altra connotació. Posicionament polític, cap.

Quines propostes teniu per donar espai a la creació?

Cal animar les seccions perquè no només facin programació pròpia sinó que també tinguin una altra dimensió: reflexionar sobre grans temes de la seva competència i, fins i tot, abordar qüestions transversals amb altres seccions. Ens proposem ampliar la seva activitat i, després, volem que la junta es pronunciï al voltant dels grans temes que sorgeixin.

GENÍS ROCA, CANDIDATURA ATENEU 2021.CAT

“L’Ateneu s’ha posicionat políticament sense preguntar als socis”

L’arqueòleg i expert en el món digital Genís Roca lidera la candidatura Ateneu 2021.cat.

Defenseu que l’Ateneu necessita renovar-se. Per què?

Les activitats de l’Ateneu no tenen cap incidència en el desenvolupament social i cultural ni de la ciutat ni del país. La infraestructura cada vegada té menys prestacions. Els socis tenen poc pes i els sistemes de participació són nuls. Hi ha una rotació dels socis del 25%. És un mal símptoma que tanta gent es doni de baixa després de tres o quatre anys.

Com s’han de fidelitzar els socis?

S’ha de canviar l’oferta de serveis i activitats. L’equip de gestió ha de tenir funcions editorials i de continguts. Per exemple, que tots els debats de la casa dels propers dos mesos estiguin relacionats amb la pobresa energètica i que després es generi un document amb propostes elaborades per presentar a la societat. Hem de fer activitats amb altres entitats per sortir del carrer Canuda.

Quines són les vostres propostes per atreure joves a l’Ateneu?

Tenim un problema d’espai, sobretot als vespres. Per solucionar-ho, hem mantingut converses amb l’administració i entitats privades per a la cessió d’espais. Hem mirat dos locals a Barcelona on es podria posar en marxa l’Ateneu Jove, amb un look més semblant a institucions de Berlín o Londres i amb una programació feta amb altres entitats.

Parleu de la paritat de gènere a les activitats. Quina és la situació actual i com voleu potenciar la igualtat de gènere?

Al cens de l’Ateneu hi ha un 40% de dones. Però al març vindran 38 convidats i només un és dona. Volem aconseguir paritat en els convidats a finals del mandat. També hem incorporat l’Alba Espílez, que treballa a l’Institut Català de la Dona, perquè encapçali una vocalia d’igualtat.

Quins plans teniu per a l’Escola d’Escriptura?

L’Escola d’Escriptura és un projecte meravellós però ha tingut una relació complicada amb moltes de les juntes anteriors. Molts socis consideren que l’alumnat destorba la pau de l’Ateneu, però per a nosaltres és un pal de paller. Quan els actuals directors de l’Escola d’Escriptura van voler impulsar una xarxa europea d’escoles d’escriptura, la junta que hi havia no els va donar suport. Volem que l’escola tingui aliances internacionals i que la formació tingui homologació universitària.

¿L’Ateneu s’ha de posicionar políticament?

El problema és que l’Ateneu s’ha posicionat políticament sense preguntar res als socis. No s’ha fet mai una consulta política, perquè no hi ha mecanismes de participació.

Quines mancances en l’àmbit tecnològic us plantegeu resoldre?

El 50% de la biblioteca no està catalogat digitalment. El sistema de reserva de sales, els sistemes de participació i el catàleg de la biblioteca són de 30 anys enrere. No hi ha cultura d’elevar a públics els continguts que es generen. Les tertúlies i els debats de l’Ateneu han de tenir presència a internet. Estem tan endarrerits que quan vas a Twitter i busques @ateneu, et surt el compte de l’ateneu de Sant Cugat.

BERNAT DEDÉU, CANDIDATURA ORDRE I AVENTURA

“Tenim potencial per jugar a la Champions de les entitats culturals”

Encapçalada pel filòsof Bernat Dedéu, Ordre i Aventura és la candidatura amb més joves.

Una de les vostres propostes és la captació de talent. Com ho fareu?

Un dels problemes de l’Ateneu és la letargia i la inèrcia de la programació. S’ha especialitzat en formes de cultura estàtica que porten a actes tradicionals. Volem introduir fenòmens de la cultura contemporània com la música i l’audiovisual. La millor manera de captar talent és anar-lo a buscar. Si hi ha una junta amatent a les noves formes de cultura, el talent acaba venint. Ja no estem en un moment en què, pel fet de tenir una gran història, la gent s’acostarà a l’Ateneu. Si pensem això caiem en el cofoisme.

Voleu captar 500 socis joves. Com els fidelitzareu?

S’han d’adaptar els descomptes a la nova situació econòmica de la gent jove. També cal fer una programació atractiva. Hem parlat amb els socis joves per saber per què marxen. Són socis que busquen, per exemple, sales d’estudi. Per tenir-les hem d’adaptar les nostres sales a espais d’estudi i workshops. També volem establir una borsa cultural de joves perquè puguin trobar complicitats a l’Ateneu.

La mitjana d’edat dels socis és d’entre 50 i 60 anys. Us afecta?

No som una candidatura de joves sinó de treballadors. El soci de l’Ateneu sempre s’ha avançat als temps i no ha tingut por del risc. Que una persona de 37 anys presideixi una casa amb 160 anys d’antiguitat es veu com a revolucionari. Hauria de ser normal. Diuen que som les generacions més ben formades de la història. Per què impedeixen que exercim responsabilitats? Com és que no hi ha ni una sola entitat cultural a Barcelona dirigida per algú que hagi nascut en democràcia? Això és una anomalia, i el soci veterà de l’Ateneu ho sap.

Voleu crear un segell editorial. Què pot aportar al mercat?

Som la primera generació que ha pogut llegir Pla, Ors, Sagarra, en edicions crítiques d’una manera molt minsa. Són autors que havien passat per la casa i els seus experts són socis de l’Ateneu. En molts casos, com el d’Eugeni Xammar, encara queda la meitat d’obra per publicar. Volem fer edicions crítiques d’obres d’aquests escriptors perquè els joves tinguin una bíblia periodística i cultural per formar-se.

L’Ateneu s’ha de posicionar políticament?

Som una candidatura oberta i desacomplexadament independentista. Però processitzar l’Ateneu, com fa l’actual president, és un error. A l’Ateneu s’hi parlarà de política cultural però no es llogaran sales per a actes de partits polítics.

Com voleu potenciar la internacionalització de la casa?

L’Ateneu té potencial per jugar a la Champions de les entitats culturals privades. Volem estar en contacte amb elles i fer intercanvi de ponents i de continguts. També afavorirem que els socis facin activitats arreu del món i que aquests llocs ens aportin coneixement.

Parleu de molts canvis. ¿Hi ha alguna cosa que vulgueu mantenir?

La pluralitat. A l’Ateneu hi ha d’haver sempre una opinió contrària a la teva. La massa de socis és molt plural, això s’ha de mantenir i, fins i tot, augmentar.