CINEMA
Cultura 02/02/2014

L'exitosa vida real del 'llop de Wall Street'

L'estafador que mostra la pel·lícula de Martin Scorsese viu còmodament fent de guru empresarial

Joan Faus
4 min

Washington"Si vols ser ric no tiris mai la tovallola. Si ets persistent, t'avançaràs a la majoria", diu Leonardo DiCaprio a la pel·lícula El lobo de Wall Street. Però darrere d'aquest principi i del protagonista de la cinta de Martin Scorsese hi ha una vida real, la del veritable Jordan Belfort, que va estafar fins a 146 milions d'euros als anys 90. Un podria pensar que, després d'haver robat tants diners als seus clients amb irregularitats borsàries, d'haver passat prop de dos anys a la presó i d'haver-se arruïnat completament després d'acumular una fortuna de 72 milions, recuperar una certa vida normal no ha de ser gens fàcil, i encara menys tornar-se a enriquir. Però, paradoxalment, Belfort, de 51 anys, ha aconseguit recuperar part de la seva riquesa gràcies precisament al fet de ser persistent i saber explotar comercialment la seva experiència a l'epicentre de les finances mundials.

Ara, quan encara no fa ni deu anys que va sortir de la presó, viu molt còmodament a Califòrnia dels seus suculents ingressos com a conferenciant arreu del món, dels dos llibres que ha escrit sobre l'orgia desenfrenada de diners, sexe i drogues que va viure a Nova York en un ambient encegat per la cobdícia i els excessos, i dels drets de la pel·lícula de Scorsese, que es va estrenar als Estats Units per Nadal i a Catalunya fa dues setmanes. Segons les últimes dades, Belfort ha ingressat 1,5 milions d'euros pels llibres i la cinta, i cobra 22.000 euros l'hora com a guru motivacional.

L'empresari nord-americà sosté que ha après la lliçó i ara predica sobre com enriquir-se èticament. Però, això sí, ho fa a preu d'or: cobra uns 3.500 euros per cap a qui vulgui escoltar en directe els seus consells. Una opció més econòmica, a part dels llibres, són els cursos que comercialitza a través de la seva pàgina web, que costen prop de 1.900 euros sota la promesa que el client "duplicarà les seves vendes en només 14 dies utilitzant els secrets persuasius del número u dels venedors comercials vius". Entre els seus clients, assegura, hi ha grans empreses i institucions, com Deutsche Bank, General Electric, Hewlett-Packard o la Reserva Federal dels EUA.

A la web, Belfort admet que les seves tècniques poden ser utilitzades per "manipular" clients i familiars, i que ell les va fer servir de manera equivocada, però defensa que ara s'ha adonat que com més ètic s'és millors seran les vendes, cosa que sorprèn si es té en compte el desvergonyiment amb què presumeix d'estafar la gent el seu personatge a la pel·lícula -basada en els seus llibres-. "Em vaig deixar portar per les quantitats boges de diners que era capaç de generar utilitzant el sistema que estic a punt de mostrar-te. Tenia només 26 anys, llavors, i vaig perdre la direcció", reconeix en els anuncis. En el seu moment àlgid, va arribar a guanyar nou milions d'euros al dia.

No obstant, n'hi ha molts que no es creuen la metamorfosi de Belfort i denuncien que el seu comportament no és gens ètic. L'exestafador va ser detingut el 1998 per l'FBI després d'haver aixecat un imperi empresarial que animava a comprar accions de companyies poc sòlides per així apujar-ne ràpidament el preu, enriquir-se i després fer vendes massives per enfonsar-les dràsticament. Després de col·laborar amb la policia, el 2003 va ser condemnat a quatre anys de presó per blanqueig de diners i frau, encara que al final va acabar complint 22 mesos. Tot i així, avui dia encara manté comptes pendents amb la justícia. De la indemnització de 90 milions que havia de pagar a les seves víctimes, de moment només n'ha abonat 8,5, cosa que, aprofitant l'aparador de la pel·lícula, els afectats estan denunciant.

I, com es podia esperar, l'estrena ha revifat amb força el debat sobre el seu cas. "¿Ha après que va fer mal a la gent i que l'ha de compensar? Clarament, no. Els seus llibres no evidencien cap mena de penediment, cap sentiment sobre el que realment van patir les víctimes", va lamentar fa poc Joel Cohen, el fiscal federal que va impulsar la investigació. En paral·lel, una filla d'un dels màxims col·laboradors de Belfort ha criticat amb duresa el film perquè "glorifica l'avarícia i el comportament psicopàtic" i un "tipus de vida plena d'aventures sexuals i cocaïna".

Per contra, tant el protagonista fictici com el real han negat que sigui una apologia. D'una banda, DiCaprio -que va guanyar el Globus d'Or per la seva interpretació i està nominat als Oscars, i que fins i tot apareix en un dels anuncis dels cursos de Belfort- va dir fa uns dies que l'objectiu de la pel·lícula "no era condemnar" el comportament de l'exestafador sinó denunciar-lo i demostrar que vivia en un món "tòxic". I, de l'altra, Belfort mateix ha afirmat que ha de ser entesa com un exemple a no seguir i que ell no està gens orgullós del seu passat. De fet, va dir que gran part del que apareix a la cinta és real i que mostra el seu declivi moral i econòmic, mentre que a la pel·lícula Wall Street i la seva seqüela (1987 i 2010), basada en la vida real de diversos brokers, no s'hi veu el declivi de Gordon Gekko, el protagonista que interpreta Michael Douglas.

stats