LITERATURA
Cultura 27/12/2016

Max Porter: "L'experiència del dol és tan única com l'empremta dactilar"

L'escriptor debuta amb una novel·la sobre un pare jove que es queda vidu

3 min
Max Porter ha venut més de 100.000 exemplars d’El dol és aquella cosa amb ales al Regne Unit.

BarcelonaMax Porter s’ha convertit en un dels últims autors revelació anglesos gràcies al seu primer llibre, El dol és aquella cosa amb ales (Rata), en què explica com un jove pare de família amb dos nens sobreviu a la mort insospitada de la seva dona. Part de la inspiració de l’autor prové del traspàs prematur del seu pare, però a diferència de molts contemporanis no n’ha escrit autoficció. “L’experiència del dol és tan única com l’empremta dactilar -diu Porter amb una veu profunda: podria semblar solemne, però ell assegura que té una mica de ressaca de l’últim recital-. Hi ha persones que poden continuar amb les seves vides sense gaires maldecaps. D’altres converteixen el dolor de la pèrdua en part de la seva identitat. Totes dues opcions em semblen admirables, sóc incapaç de jutjar què és millor”.

En el cas del seu llibre -que Faber and Faber va publicar el 2015 i del qual s’han venut més de 100.000 exemplars en anglès- el lector es trobarà amb un home colpit, sacsejat i masegat per la pèrdua de la parella. Té dos fills al seu càrrec. El dol li sembla “quadrimensional, abstracte, vagament familiar”. Viu “penjat de la buidor” després que els amics i la família que li han fet companyia hagin “tornat a casa seva a seguir amb les seves vides”. Llavors rep una estranya visita. “Un ull gros com el meu rostre, brillant i negre d’atzabeja -llegim en la impecable traducció de Víctor Obiols- fent l’ullet amb lentitud, en una cavitat rugosa de cuiro, sobresortia com un testicle de la mida d’una pilota de futbol”. El visitant és un corb. “Em vaig passar un any llegint sobre corbs -explica-. No només són més intel·ligents que els ximpanzés, sinó que tenen sentit de l’humor i fins i tot són capaços de ser irònics. Quants animals se t’acudeixen que tinguin aquesta habilitat? Els corbs també poden desenvolupar relacions fraternals complexes i estableixen relacions de parella monògames”. Igual que el seu admirat ocell, el pare protagonista d’ El dol és aquella cosa amb ales continua estimant la seva parella encara que temps després de la seva mort pugui tenir històries puntuals amb altres dones. “Fins ara no havia pensat en el paral·lelisme entre els corbs i el meu protagonista, però sí que hi és”, admet l’autor.

Retalls heterogenis

Una de les particularitats del debut de Porter és la forma que ha escollit per explicar una història senzilla, amb un arc narratiu mínim. El pare pateix i explica històries. Els fills juguen i es barallen. El corb empudega la casa, però també és capaç de donar bons consells quan cal, i fins i tot pot mantenir a ratlla el dimoni. Tot és vehiculat a través de fragments d’extensió breu, d’una o dues pàgines. “No em veig com un novel·lista -diu l’autor-. Quan escric em sento enmig de dos mons, el de la prosa i el de la poesia”. Des del 2012 Max Porter és editor de Granta i Portobello, dos dels segells independents més prestigiosos del Regne Unit (entre els seus autors hi ha Rebecca Solnit, Han Kang i Andrés Barba). “He escrit el llibre a fragments. De vegades me’ls enviava per correu electrònic, o quan tenia una imatge que em venia al cap l’anotava en un paperet”. De nit, mentre la dona i els nens dormien anava endreçant el material. “L’únic requisit era tenir una ampolla de vi a prop”, bromeja.

El corb de l’artefacte literari de Porter homenatja el poeta Ted Hughes. Set anys després del suïcidi de la poeta Sylvia Plath, la seva dona, Hughes va publicar un dels llibres de poemes més experimentals, Crow (1970). “Hughes és un dels grans poetes en llengua anglesa de tots els temps, juntament amb Shakespeare i Milton -diu l’autor-. I no ens oblidem d’Emily Dickinson!” Un poema de l’autora nord-americana encapçala el llibre: “Que l’Amor és tot el que hi ha / és tot el que sabem de l’Amor. / I és de rigor: el pes ha de ser / proporcional al solc que deixa”. “No és absolutament fabulós? -opina-. Dickinson és la guia per a tothom que estigui interessat en les possibilitats de l’expressió lingüística, en els límits de l’art abstracte i el buit”.

stats