L’home, animal entre animals

Escriptor i traductorEn la seva vida privada Sade sempre va haver de capitular, però no ho va fer mai en la seva literatura. Pot ser que si no hagués passat tants anys a la presó no hagués escrit tampoc tantes pàgines per difondre les seves idees i contestar als que el condemnaven i l’empresonaven a causa d’elles. Si ens haguéssim de limitar a l’àmbit literari, l’obra de Sade es mouria entre la novel·la gòtica o roman noire i la novel·la filosòfica il·lustrada (antiil·lustrada, en aquest cas), dos gèneres característics del segle XVIII. Però en realitat l’obra de Sade entra directament en el terreny de les idees. Podríem dir que Sade és el càncer del programa il·lustrat i els seus plantejaments són els que, almenys en el camp del pensament, l’han portat a la mort. Per què? Perquè les idees de Sade es generen des del mateix ideari racionalista il·lustrat.

El pensament occidental va cometre un greu error en el moment de l’explosió del racionalisme, i un de ben poc racional, a causa de l’etnocentrisme, que és creure que els principis racionals podien ser universals i no marcats pel context cultural i temporal. Aquest és un dels punts forts del pensament de Sade. L’altre és la defensa del “dret natural”, és a dir, de posar les lleis de la naturalesa per sobre de qualsevol llei social, ètica, moral o religiosa.

Avui ens adonem que el discurs de Sade és l’únic realment i implacablement subversiu. És a dir, és l’únic que contravé un per un tots els punts de la moral de la democràcia formal i el políticament correcte, que té l’origen en la mateixa època de Sade, el Segle de les Llums.

L’obra de Sade, per la base de veritat que implica (els humans som molt menys humans del que ens pintem), s’ha vist reivindicada i condemnada successivament i amb la mateixa violència des que va ser escrita, ja que esdevé un torpede a la mateixa línia de flotació de l’ètica i la moral de la nostra època disparat des del nucli mateix de la seva formulació (el pensament racional). Perquè si el racionalisme pretén donar carta de veritat a l’ètica fent-la emanar de la raó, Sade li treu la careta, i demostra amb tot rigor que és purament convencional, ja que també l’antiètica, el negatiu de l’ètica, emana de la raó. Les propostes sadianes en revolten alguns, n’indignen d’altres i n’entusiasmen d’altres però ningú no pot assumir-les a la pràctica sense veure’s abocat al marge de la societat. Avui Sade només es llegeix en la societat occidental o occidentalitzada des de la no-acceptació, o si es vol des de l’òptica d’una patologia psíquica, que és el mateix: un discurs desviat, marginal.

No és pas fàcil comprendre la raó profunda d’aquesta subversivitat, però en realitat és clara i senzillíssima: el discurs sadià no és més que una posada a nu, amb una lògica voltairiana inexorable, dels principis morals que han regit les nostres societats des de sempre en el passat més remot i les regeixen encara en el present, de la gratuïtat, la caducitat, la volubilitat, la instrumentalitat d’aquests principis, que normalment mal amaguen la impossibilitat de l’home de controlar els seus impulsos bestials, això és, naturals.

Sade especula sobre la llibertat absoluta, sense restriccions, la llibertat sencera, no coartada per cap adjectiu. No pas aquella llibertat que acaba on comença la de l’altre. L’home és un animal més entre els altres animals. El principi de l’esclavitud, del domini o l’explotació absoluts d’un ésser humà sobre un altre és un principi, bo o dolent, essencial de la conducta humana i un dels motors principals de la història (i l’economia), des del domini dels individus sobre els individus fins al dels col·lectius o les nacions sobre els col·lectius o les nacions. L’excitació sexual que comporta la impunitat respecte a qualsevol acte practicat violentament en una altra persona ha estat i és des que el món és món fonament de l’organització social i la seva estructura de gènere i de pràctica sexual. La tortura, de la més subtil a la més cruenta, forma part consubstancial d’institucions defensores de la moral.

D’alguna manera, el que Sade reconeix amb lucidesa, contràriament a tots els altres sistemes filosòfics, ideològics o polítics, és que la plenitud de l’individu, ja que la llibertat respecte als altres és allò que el defineix com a tal, només és possible amb el sacrifici del col·lectiu i, al contrari, que la plenitud del col·lectiu només és possible amb el sacrifici de l’individu. Aquesta lucidesa, que descriu el nostre món tal com és, és el que fa encara vigent Sade. I no és cap casualitat que fossin els inquisidors, els Francos, els Khomeinis i els Stalin d’aquest món, assassins i torturadors de masses, els que van prohibir-lo.

-----

Albert Mestres és traductor de 'Justine o les dissorts de la virtut', que Proa ha reeditat en motiu del bicentenari de Sade, i en qual escriu un pròleg que aquí hem condensat