L'idil·li de Carmen Thyssen i Sant Feliu es consolida

Sant Feliu De Guíxols.En la seva maduresa, el pintor nord-americà Edward Hopper només va pintar dues marines. Una és a la Corcoran Gallery of Art de Washington. L'altra porta per títol El "Martha McKeen" de Wellfleet , pertany a la col·lecció personal de Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, i és la peça estrella de l'exposició Sisley-Kandinsky-Hopper. La segona mostra que organitza l'Espai Carmen Thyssen -situat al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols- s'inaugurarà aquesta nit i estarà oberta fins al 13 octubre. La de l'any passat, Paisatges de llum, paisatges de somni , va superar les previsions de públic, amb 31.000 visitants. Aquestes exposicions pal·lien l'ajornament indefinit del projecte del Centre d'Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza que s'havia de fer a l'antiga fàbrica Serra Vicens del municipi, on la baronessa té una de les seves residències i sol estiuejar.

A diferència de la pintura de Hopper, que segons Guillermo Solana, director del Museu Thyssen de Madrid, representa "el començament d'un viatge que no saps on et conduirà", la col·laboració entre Carmen Thyssen i Sant Feliu de Guíxols navega per unes aigües molt més plàcides. Després de l'èxit assolit l'any passat, Pilar Giró, historiadora de l'art i comissària de la mostra, s'ha tornat a submergir en les obres de la baronessa i ha seleccionat 54 pintures que retraten l'evolució del paisatgisme -l'eix d'aquesta col·lecció personal- des del naturalisme i el realisme de mitjans del segle XIX fins a l'expressionisme i el constructivisme de començament del segle XX, passant per l'impressionisme i el postimpressionisme. Catorze de les obres que es poden veure són inèdites. Una és Paisatge amb grup de camperols , de Joan Pinós i Palà, una pintura que conté el mateix esperit realista i a la vegada místic de L'àngelus de Millet, segons Giró.

A més, la comissària ha posat en diàleg les obres d'artistes catalans com Modest Urgell, Eliseu Meifrèn, Casimir M. Tarrasó i Josep Amat i Pagès amb la d'artistes europeus i nord-americans com Alfred Sisley, Paul Gauguin, Wassily Kandinsky, Frantisek Kupka i John Singer Sargent. La col·lecció de Carmen Thyssen està formada per 1.300 obres i els paisatges que la formen desprenen "un sentiment de recerca del paradís, de plenitud, d'alegria de viure", va afegir Solana. Amb el permís del Hopper, l'altra peça més destacada de Sisley-Kandinsky-Hopper és Portuguesa (La gran portuguesa) , de Robert Delaunay. "La col·lecció està construïda amb l'ànima del paisatge com a fil conductor i representa els canvis en la plasmació del paisatge, del llenguatge pictòric i del posicionament de l'artista, que es va desvincular dels encàrrecs", va dir Giró.

La mostra reivindica "artistes catalans que a vegades oblidem", va explicar Pilar Giró, com Tarrasó, Grau Sala, Ramon Sanvisens i Miquel Villà Bassols. D'aquest últim, es poden veure per primera vegada tres pintures que Miquel Villà va fer a Veneçuela i a Colòmbia i que ara dialoguen amb Murnau, cases a l'Obermarkt , de Kandinsky. Es poden veure, a més, dues obres molt diferents de Meifrèn: Molins de vent al costat del mar , la recreació d'un paisatge mallorquí, i Platja nevada. La Barceloneta, 1887 , una vista poc habitual de la costa. A Costa escarpada amb mariscadors , Martí Alsina tampoc va donar una imatge idíl·lica del paisatge del nord de Catalunya. "La natura d'aquesta obra és inquietant. L'artista va defugir l'idealisme posant l'accent en els personatges i en la interacció humana amb el paisatge", diu Giró.