ART

Els dibuixos de l’arquitecta que esclata al Brasil

La Fundació Miró exposa l’obra d’un dels grans referents del s. XX, la italobrasilera Lina Bo Bardi

Els arquitectes donen a conèixer els seus dibuixos sobretot per explicar amb més profunditat el procés de disseny dels seus edificis. A l’exposició que la Fundació Joan Miró dedica a partir de demà a l’arquitecta italiana Lina Bo Bardi (Roma, 1914 - São Paulo, 1992) també hi ha croquis, però l’exposició és encara més extraordinària perquè treu a la llum els seus apunts més íntims, des d’una petita aquarel·la d’un arbre mort de quan era una nena fins un sol i una lluna d’una declaració d’amor que va fer al seu marit per reconciliar-se amb ell dos anys abans de morir. “Per a Lina Bo Bardi el dibuix no era només un instrument de treball sinó una eina de comunicació íntima”, afirma el comissari de la mostra, el professor i artista Zeuler Rocha Lima. “És una exposició íntima i impactant”, subratlla el director de la Miró, Marko Daniel. Amb el centenar de dibuixos que formen l’exposició, el públic podrà descobrir la diversitat amb la qual Bo Bardi, coneguda per ser l’autora del Museu d’Art de Sao Paulo i del centre cultural SESC de Pompeia, va abordar temes com la natura i la figura humana.

El recorregut arrenca amb una picada d’ullet a Barcelona: el primer dibuix d’un mur amb vegetació es remunta a una visita que Bo Bardi va fer al Parc Güell l’any 1956. El muntatge és un altre dels atractius de la mostra, titulada Lina Bo Bardi dibuixa : moltes de les obres estan penjades de puntals, evocant les museografies innovadores de l’arquitecta, que va marxar al Brasil l’any 1946 seguint al seu marit, el periodista i galerista Pietro Maria Bardi. “Mentre que Europa estava desfeta després de la segona Guerra Mundial, Amèrica Llatina tenia potencial. Al Brasil va trobar un món fèrtil per a l’experimentació”, afirma el comissari. “Lina Bo Bardi sempre va estar present al Brasil -afegeix-, però va ser molt controvertida, per ser dona i perquè feia una arquitectura que no era moderna ni vernacular”.

En aquest sentit, el fet que Bo Bardi donés valor del treball manual que es feia en un context de “subdesenvolupament i pobresa”, com explica el comissari, reflecteix les seves idees polítiques. També que rebutgés la construcció de la nova capital brasilera, Brasília, perquè ella provenia de la Itàlia feixista de Mussolini i dels monuments que havia impulsat el dictador. “Venerava la simplicitat tècnica i artística -explica Rocha Lima-. Bo Bardi creia que el treball manual havia d’estar a la base del disseny”.

Els dibuixos exposats provenen de l’Instituto Bo e P. M . Bardi de Sao Paulo i la mostra, que obre un mes després de tancar-ne una altra a la Fundació Juan March, compta amb el patrocini de la Fundació Banc Sabadell. “Lina Bo Bardi va bastir ponts entre l’art i la vida a través del dibuix”, diu Rocha Lima. “S’estan reivindicant les dones en molts àmbits i Lina Bo Bardi mereix ser redescoberta”, conclou Rocha .

La crisi fa apujar

un euro l’entrada

El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, va explicar ahir les raons per les quals la institució viu una situació econòmica “molt delicada” que va propiciar l’acomiadament de set treballadors i a la no renovació d’un vuitè: la dràstica davallada de públic dels últims set anys, de 583.883 a 352.903 persones, més un dèficit estructural de 458.575 euros que no van poder salvar dues aportacions extraordinàries de l’Ajuntament, i no comptar amb els ingressos extres que obtenen amb les exposicions itinerants. Ara a la fundació treballen en un pla de viabilitat a llarg termini i aquest any Daniel vol equilibrar el pressupost en 7,5 milions d’euros després de reduir les despeses estructurals i apujar un euro l’entrada, entre altres mesures.

Més continguts de