Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La literatura feminista trenca amb el seu nínxol

Els títols de denúncia del masclisme es converteixen en una tendència editorial en auge

La literatura feminista ha sortit del seu racó. Els últims anys, les llibreries s’han omplert de títols heterogenis que fan onejar sense vergonya la bandera del feminisme per il·luminar l’ampli ventall de situacions de discriminació que pateixen les dones i reivindicar igualtat. Siri Hustvedt, Rebecca Solnit, Kate Bolick, Caitlin Moran, Roxane Gay, Chimamanda Ngozi Adichie i Rupi Kaur són algunes de les escriptores que formen part d’aquesta onada literària, en la qual també hi ha autores catalanes com Bel Olid i Natza Farré. Totes nodreixen una tendència en augment que atreu, sobretot, lectores de generacions diferents i posa el feminisme al peu del canó del mercat editorial.

Auge

Més veus i un canvi de mirada eixamplen el moviment

L’interès pel feminisme travessa les fronteres de la literatura i no es pot entendre sense referir-se al seu auge global. “ Ha canviat l’aproximació que es feia del feminisme en la cultura popular. Ens l’hem fet nostre”, assenyala Lucía Lijtmaer, que ha escrit Yo también soy una chica lista (Destino, 2017), en què trenca amb les expectatives dels estereotips femenins.

En el núvol de factors que han generat un acostament al feminisme hi té un pes cabdal el gir en la concepció pròpia d’aquest moviment social. Lijtmaer va fins a finals dels anys 70 per subratllar que “els mitjans de comunicació van caricaturitzar la imatge de les activistes”, que es percebien com a “dones pesades que volien prohibir-ho tot”. La irrupció d’internet i de les xarxes socials ha invertit aquesta idea. “El món virtual s’ha convertit en una plataforma per a veus diverses i, en conseqüència, ara podem escoltar les opinions de moltes més dones que abans. Ens sentim més lliures i això fa que siguem molt més visibles”, assegura Kate Bolick, que al seu llibre Solterona (Malpaso, 2016) reivindica el dret de les dones a viure solteres sense sentir-se culpables.

“El món virtual s’ha convertit en una plataforma per a veus diverses i, en conseqüència, ara podem escoltar les opinions de moltes més dones que abans"
Kate Bolick

A aquesta transformació mediàtica cal sumar-hi l’impacte d’una generació de dones nascudes entre els anys 70 i 80 i educades “sota el convenciment que ja s’havia assolit la igualtat”, explica Bel Olid, autora de Feminisme de butxaca (Angle, 2017), que lamenta: “ Ens hem fet grans i hem vist que no tenim igualtat”. Natza Farré, que ha escrit Curs de feminisme per microones (Ara Llibres, 2016), ho subscriu i justifica l’auge del feminisme “com una resposta a l’increment del masclisme i el retorn cap a una època conservadora”. Tot plegat ha fet que el feminisme guanyi terreny, conquereixi espais culturals diferents i eixampli la seva base de lectors.

Públic

Les dones d’entre 25 i 40 anys són el gruix principal de lectores

La gran majoria de persones que escriuen llibres sobre feminisme són dones i la gran majoria de persones que els llegeixen, també. L’editora d’Angle Rosa Rey, que a banda del llibre d’Olid també ha publicat Els homes m’expliquen coses,de Rebecca Solnit, diu que, del total de públic interessat per llibres feministes, un 95% són dones. En termes d’edat els límits són més difusos. Les escriptores expliquen que s’han trobat amb lectores de diverses generacions però que predominen les dones d’entre 25 i 40 anys.

Els homes interessats en la literatura feminista són menys nombrosos, però existeixen. La il·lustradora Flavia Álvarez, que a l’hora de crear adopta el pseudònim Flavita Banana i ha publicat Las cosas del querer (Lumen, 2017), parla dels “nous homes” com un grup que forma part dels seus lectors. “Són homes capaços d’empatitzar amb coses escrites per dones”, diu Álvarez, que relata que s’ha trobat amb nois que li expliquen que a través de les seves obres “han entès i après coses que no sabien de les seves companyes”. De fet, les autores defensen que els llibres de feminisme no exclouen els homes. “És un tema que ens afecta a tots. Cal fer pedagogia perquè es vegi així”, reclama Lijtmaer. Sobre aquesta qüestió, Olid argumenta que els moviments que qüestionen el binarisme de gènere “han ajudat a fer forat” i posa èmfasi en la presència d’homes lectors de feminisme, “sobretot en les generacions més joves”. Ja siguin dones o homes, el públic ha crescut perquè s’hi ha afegit “gent amb interès pel moviment però que està fora del cercle d’activisme”, indica Olid.

Quotidianitat

Retratar situacions del dia a dia ajuda a connectar amb els lectors

Una de les portes d’entrada a la literatura feminista és l’apel·lació a situacions del dia a dia que actuen com un mirall del masclisme més quotidià. Farré és una de les que ho apliquen. “Hi ha una necessitat real de parlar del que ens passa”, justifica l’autora, que admet que reflectir aquestes realitats “és una manera més fàcil de despertar interès i denunciar el problema”. Segons Meri Torras, que és professora de filologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en teoria de la literatura i literatura comparada, per arribar a aquesta mirada més concreta “hem necessitat primer determinades perspectives i grans declaracions de pensaments, com les de Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges”. Torras exposa que “ara se’ns han multiplicat les diferències i les realitats” i això ha desembocat en “noves percepcions i matisos”.

Núria Monrós, que regenta la llibreria Pròleg -especialitzada en literatura feminista-, certifica la irrupció d’aquests títols amb el focus posat en la quotidianitat. “Les autores són dones que escriuen des de la seva vivència per conscienciar la resta de la societat”, diu la llibretera, que constata que “fins fa poc més d’un any els llibres de divulgació feminista eren ben pocs”. L’exposició de situacions habituals de discriminació i desigualtat també potencia, en paraules de Lijtmaer, “la capacitat d’empatitzar del lector gràcies a les experiències pròpies”. Des del seu punt de vista, “la primera persona és bàsica, sobretot si dona veu a històries que fins ara estaven silenciades”.

Transversal

Cada gènere funciona perquè té públic diferent

A banda de la diversitat de mirades, les noves fornades de títols feministes també es caracteritzen per l’heterogeneïtat en termes de gènere. Novel·les, assajos, poemaris, còmics i novel·les gràfiques aterren al mercat sota l’etiqueta de literatura feminista. “Cada gènere funciona a la seva manera, perquè tenen públics diferents”, analitza l’editora d’Angle, que destaca que vivim un moment “en què les dones estan sent molt creatives”.

"L'humor és el millor camí contra el masclisme" Flavia Álvarez

Flavia Álvarez ha comprovat, a partir de la seva experiència, que la novel·la gràfica permet atraure més públic. “No crec que sigui millor que un llibre d’assaig, però m’he adonat que, com menys text té una il·lustració, més gent hi empatitza”, diu. L’humor també actua com una eina d’atracció de lectors. Caitlin Moran amb Com es fa una noia (Anagrama, 2015), Diana Varela amb No es país para coños (Península, 2016) i Bridget Christie amb Un libro para ellas (Anagrama, 2017) són alguns exemples que mostren que fusionar feminisme i comicitat triomfa. “ L’humor és el millor camí contra el masclisme. És una arma de doble tall: fas sentir bé el lector i alhora deixes en evidència el masclisme”, afirma Álvarez.

Etiqueta

Les editorials aposten per la tendència

El boom de la literatura feminista va lligat a una proliferació sobtada de títols que, fins fa pocs anys, haurien quedat relegats en un nínxol del mercat. “ El públic és cada vegada més ampli. Totes les editorials volen el seu llibre feminista, són optimistes”, apunta Núria Monrós. Això deriva, en algunes ocasions, en un cert oportunisme. La llibretera de Pròleg critica que “hi ha publicacions sospitoses” perquè “es venen amb l’etiqueta de feministes però no ho són”. També ho veu així Meri Torras, que explica que “la indústria ha detectat que l’etiqueta pot facilitar les vendes” i, per tant, “segons quins bestsellers passen com a feministes en altres contextos i aquí s’intenten vendre com a tals”.

Més enllà d’aquests casos, les escriptores no creuen que aixoplugar les seves obres sota el paraigua d’una etiqueta els resulti perjudicial sinó que, més aviat, exerceix de guia per als lectors que s’hi interessen. Tampoc veuen amb mals ulls que la literatura feminista es percebi com una moda, tot i que algunes creuen que és optimista pensar que ho és. En qualsevol cas, defensen que la tendència no obstaculitza, sinó que potencia, les seves intencions: posar llum a un seguit de situacions de desigualtat i discriminació normalitzades perquè els lectors en prenguin consciència i, així, es puguin erradicar.

Feministes abans de la tendència

'Teoría King Kong', Virginie Despentes

A través de l’assaig i de les experiències personals, Virginie Despentes s’acosta als temes més polèmics amb una mirada provocadora. “A diferència de la majoria, el llibre incorpora la ràbia. És un títol valent”, afirma Lijtmaer.

'Solitud', Víctor Català

Obligada a usar de pseudònim un nom d’home, Caterina Albert va ser de les primeres a parlar de dones i del seu desig. “Amb les protagonistes femenines, tant ella com Rodoreda exploren les realitats de les dones i tot el que les envolta”, diu Farré.

'L’hora violeta', Montserrat Roig 

“No cal anar gaire lluny per trobar clàssics feministes. Revisem les nostres autores, Montserrat Roig i Maria Aurèlia Campmany en són bons exemples”, defensa Torras, que recomana aquest títol i la mirada de l’autora.

'Feminismo para principiantes', Nuria Varela

Publicat el 2005, aquest llibre és un dels pioners a reivindicar la mirada feminista per observar la realitat. “És ideal per a algú que no sap res de feminisme i vol endinsar-s’hi”, assenyala Monrós.

'La vieja sirena', José Luis Sampedro

Els homes també poden escriure des del feminisme. La protagonista d’aquesta novel·la és una dona que viu a Egipte al segle III. Malgrat el context, és un “personatge femení que fa el que vol”, subratlla Álvarez.

'Persuasió', Jean Austen

“Les novel·les de Jane Austen tenen personatges femenins ben construïts i petites perles feministes”, destaca Olid, que recomana llegir el monòleg final de Persuasió per descobrir-ho.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT