El llegat de la Barcelona ‘queer’ dels 70 i 80 torna a plantar cara

BarcelonaBarcelona tornarà a acollir a l’agost una edició del festival Circuit, orientat al públic homosexual. L’any passat va reunir més de 71.000 assistents. Al marge del contingut, però, els mitjans sobretot es fan ressò de l’impacte econòmic que té en hotels, comerços i restaurants. Però el negoci rosa també rep crítiques des del col·lectiu LGTB. “El moviment gai va sorgir perquè hi havia unes lleis repressives. Es tractava d’abolir aquelles lleis repressives, no que ens compressin de la manera que ho han fet per fer un negoci de nosaltres. Per això hem lluitat?”, es pregunta Lluís Escribano, un dels membres del desaparegut Els 5Qk’s. Aquest grup de formació autodidacta, que va estar en actiu des de mitjans dels anys 70 i fins a mitjans dels 80, va combatre amb les seves pel·lícules els estereotips del que és considerat viril -que es mantenen vigents- i la repressió de l’època.

El realitzador Ricardo González va descobrir Els 5Qk’s durant l’últim festival de cinema gai i lesbià Fire!! arran de la presentació del llibre Homoherejías fílmicas: cine homosexual subversivo en España en los años 70 y 80. Va quedar fascinat per la figura d’Escribano i va decidir dedicar un documental a Els 5Qk’s, actualment en postproducció i titulat Maricones. El cine de Els 5Qk’s. Aquesta edició del Fire!!, que s’allargarà des de demà fins al 10 de juliol, també ha tornat a comptar amb ells. Ahir es va fer una projecció prèvia d’alguns dels prop de vint films seus que es conserven. “Són uns herois”, diu González. Però el realitzador no és tan optimista amb els creadors actuals: “Fan les coses amb més por i volen ser políticament correctes”.

Nous relats de l’homosexualitat

Les artistes MarioKissme i R. Marcos Mota, de l’Equipo Palomar, estan en la trentena, però també reivindiquen la dissidència sexual i consideren Els 5Qk’s com “un referent”. Coincideix que l’Equipo Palomar té en cartell una exposició a La Capella amb la qual reivindiquen un pioner de la teoria queer a l’Estat, l’antropòleg, escriptori i poeta Alberto Cardín (1948-1992), de qui també l’editorial Ultramarinos ha publicat la poesia completa, Mi más hermoso texto. A més, Anagrama ha publicat recentment les memòries de Nazario, La vida cotidiana del dibujante undergound. L’univers queer va tenir visibilitat a Barcelona en el terreny institucional al Macba de l’etapa de Manuel Borja-Villel, als primers anys 2000. També amb col·lectius activistes. Ara torna a visibilitzar-se en un moment d’emergència de noves maneres de fer política des de baix.

MarioKissme i R. Marcos Mota han filmat un guió inèdit d’Alberto Cardín, No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido. “Ell va ser molt clar. Ja va anunciar que moltes lluites homosexuals s’assentarien en la normalització. Això no vol dir que l’homosexualitat ja estigui integrada en un sistema total, sinó que hi ha dues opcions d’entendre-la: com una posició que pot ser normalitzada i integrada en societat o, com l’entenia Cardín, com una posició contrària als funcionaments socials i que pot ser crítica amb la societat”, explica Mota. “Com que venia de l’antropologia, va estudiar profundament l’homosexualitat en cultures no occidentals i es planteja models diferents, altres tipus d’experiència”, subratlla MarioKissme.