És un pensament recurrent creure que dediquem massa temps a les xarxes socials i massa poc a llegir. I, segons el que diuen els informes de lectura, és cert en molts casos. Però el món editorial no viu d’esquena a les armes que li proporciona internet per promocionar-se, crear debats o fer reculls populars de lectures. La llibreria Calders de Barcelona va ser un dels primers agents literaris a entendre que es podia maridar amb gràcia tuits i llibres. Un bon exemple és el hashtag anomenat #llibresuperat, amb el qual els internautes enumeren novel·les d’aquelles que costen al principi però després t’enganxen fins al final. La idea va tenir un gran èxit a Twitter, amb molta participació i obres tan valorades com Incerta glòria, El Quixot o, el rei del concurs, Cien años de soledad. La novel·la de Gabo, com la resta dels més destacats, ara forma part d’un taulell a la Calders. Però la de Sant Antoni no és l’única llibreria que crea hashtags útils, també podeu consultar #LaCentralRecomana, amb els títols favorits dels seus llibreters, o #LaCarboneraBcn, per seguir els actes de la llibreria del Poble-sec.
A Twitter també hi ha escriptors i lectors alabant, criticant i satiritzant les seves fílies i fòbies, com Enric Gomà amb Baltasar Porcel (“Com fer servir un escriptor en funció dels teus interessos polítics actuals sense que la literatura t’importi gaire”) o el crític Pere Antoni Pons sobre el final de la saga de Karl Ove Knausgard, publicat en català per l’Altra Editorial (“He anat a nedar a la platja amb el darrer totxo de Knausgard i dues guiris que pareixien nòrdiques m’han mirat amb cara no sé si d’amor, de pietat o de por”).
Les editorials també s’han posat les piles amb concursos i promocions per guanyar visibilitat. Blackie Books acaba d’aconseguir fer, de l’últim booktrailer del seu Cuaderno d’estiu, un vídeo viral amb més de 100.000 visualitzacions en una setmana, xifres mai vistes per un editorial, i menys independent.
