SECTOR EDITORIAL
Cultura 19/12/2017

L’últim trimestre frena el creixement del sector editorial

Així i tot, el Gremi d’Editors de Catalunya preveu un augment anual d’un 2%

3 min
Jorge Herralde amb el premi del Gremi d'Editors de Catalunya

Barcelona“El sector editorial fa anys que està acostumat a treballar amb una gran incertesa: funcionem amb dents de serra, és a dir, que hi ha mesos en què el consum es dispara”, explicava ahir Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, durant el balanç sectorial anual, que coincideix amb la Nit de l’Edició, on es va reconèixer la trajectòria de Jordi Herralde i la traducció de Carlos Fortea de l’ambiciós Kafka, de Reiner Stach. Entre el 2008 i el 2013, a Catalunya es va passar de facturar 1.623,84 milions d’euros a 1.054,48 milions. Des de llavors, la recuperació ha estat lenta, i el millor any va ser el 2016, en què es van facturar 1.176,79 milions, un 5,4% més que en l’exercici anterior. Queda lluny el volum de negoci d’abans de la crisi.

“El creixement previst per al 2017 ronda el 2%, encara sense saber com anirà els dies de Nadal, en què es ven un 10% del total anual -diu Tixis-. La bona notícia és que portem quatre anys de creixement sostingut, encara que sigui petit”. Si l’any es tanqués complint el pronòstic del gremi, s’arribaria a 1.200 milions de facturació, un 2% més que el 2016. “Així i tot, si comparem l’octubre i el novembre de l’any passat amb els d’aquest any hi ha hagut una caiguda d’un 10%”, admet. La causa principal va ser “la davallada del consum a causa de la incertesa política”. “Per la demanda que veiem aquests dies es pot donar una recuperació”, afegeix el president del gremi abans de comentar les principals tendències del sector. “En primer lloc, el llibre en paper segueix sent el gran motor de la indústria: a Catalunya representa el 95% del total -recorda-. Una altra dada positiva és que la pirateria s’està estancant. El 2016 vam calcular que s’havien fet 390 milions de descàrregues, i el 2017 han estat 374. Aquesta xifra representa entre 150 i 200 milions d’euros que el sector deixa d’ingressar anualment”. Tixis proposa un “repte difícil” per al 2018: “Voldríem que creixés el temps d’oci que es dedica diàriament a la lectura, que és d’entre 20 i 22 minuts, quan la mitjana d’estona dedicada a la tele és de 220 minuts”. Segons l’últim estudi del departament de Cultura de la Generalitat, un 67,8% de catalans es declaren lectors, molt a prop de la mitjana europea (que és del 68%).

La vitalitat del català

“En català es publiquen anualment uns 8.000 títols nous, un fenomen insòlit en un lloc amb un nombre de lectors com el nostre, que és aproximadament de set milions, i en part es dona perquè hi ha una indústria potent en castellà que permet que hi hagi sinergies -reconeix Tixis-. Un de cada tres llibres que es venen a Catalunya actualment és en català. Hem detectat que hi ha bestsellers que en la nostra llengua venen entre 40.000 i 50.000 exemplars”. Uns mesos enrere, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana presentava un informe que donava dades menys eufòriques, si bé el creixement del consum en català és un fet: amb una facturació de 238,65 milions el 2016, representa un 25,4% del total, encara que el nombre de títols publicats en català és més alt que el que anunciava el gremi d’editors (11.343 títols).

Entre els canvis d’hàbits de consum, Tixis assenyala “que es consolida a poc a poc la idea de tenir un Spotify de llibres” i que “apostar per l’audiollibre podria anar bé perquè Espanya té un dels índexs d’utilització de podcasts més alts d’Europa”. Tot i que l’any es va obrir amb “una predisposició molt alta per part de les administracions a donar suport al foment de la lectura i del llibre”, ara per ara “ni el govern espanyol ha aprovat el pressupost”, l’activitat de la Generalitat està interrompuda com a mínim fins després de les eleccions -“Santi Vila havia aprovat al juny un paquet de mesures que representaven un augment d’un 15% d’inversió en el món del llibre”, recorda Tixis- i el trencament de la relació entre el govern d’Ada Colau i els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona ha deixat en standby els ajuts impulsats per Jaume Collboni.

Els editors reconeixen la tasca de Jordi Herralde

El fundador d’Anagrama ha dedicat gairebé 50 anys a la publicació de llibres, i ha construït un dels millors catàlegs en castellà. “He tingut la immensa sort d’haver pogut exercir aquest ofici de bojos, que és el millor del món”, va dir Jorge Herralde, editor d’Anagrama, al Saló de Cent. “Ser editor és totalment addictiu -va afirmar-. Ni podem ni ens en volem curar”.

stats