L'únic disc d'homenatge a Els Pets, amb l'ARA

BARCELONA."Com que fa tants anys que ens arrosseguem, tothom té un record d'Els Pets -diu el vocalista i compositor Lluís Gavaldà-. Tota aquesta generació de músics nous, qui més qui menys, s'ha desvirgat musicalment en un concert de festa major amb Els Pets". Així s'explica el músic que, quan la discogràfica RGB es va plantejar publicar un disc d'homenatge a una de les bandes de pop més veteranes del país, els primers quinze artistes en qui van pensar s'hi van apuntar. "Vam pensar en gent amb qui fa anys que tenim amistat o gent amb qui tenim admiració mútua. Teníem una noció que a la gent que posàvem a la llista la nostra música no els produïa urticària", fa broma Gavaldà. "Al final ens ha quedat un rau-rau, i és que hi ha artistes a qui ni tan sols els ho hem pogut proposar perquè ja no hi cabien".

El resultat és una alineació de luxe, que va des de Love of Lesbian fins a Roger Mas, passant per Sénior i el Cor Brutal o The New Raemon. Els Pets els van donar llibertat absoluta per escollir qualsevol tema dels seus deu discos d'estudi. "Només demanava una cosa: que fossin poc respectuosos amb l'original, que el manipulessin tan com volguessin, que la rebreguessin. Una versió que val la pena és la que mostra més l'esperit del versionador que l'esperit del versionat", diu Gavaldà.

I en això li han fet cas. Agost sona a Love of Lesbian de cap a peus; Sénior i el Cor Brutal han sigut els més radicals i han canviat fins i tot la lletra tendra de Fàcil i l'han convertida en una rústica i estripada Agre ; al contrari, Feliu Ventura ha tornat més dolça i amorosa la tristesa melancòlica d' Està plovent ; Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien ha donat un to entre jazz i chanson a la rumbeta Digue'm que m'estimes i "encara encaixa millor amb la lletra que l'original", diu Gavaldà. "De fet, totes les versions milloren l'original", assegura el cantant, molt satisfet d'un disc de versions musicalment molt potent, rigorós, que sona autèntic, a més de comptar amb una producció molt cuidada.

La banda perversionada s'ha sorprès d'algunes eleccions. No hi ha els grans hits de Bon dia , S'ha acabat , Pau ni Tarragona m'esborrona . Però en canvi hi ha el seu productor nord-americà Brad Jones versionant en anglès A batzegades , Joan Colomo que ha convertit Segon plat en un spaghetti western digne de Morricone i La Casa Azul donant un to sofisticat, de pel·lícula de 007, a El que val la pena de veritat . Mazoni va escollir Un dimecres qualsevol perquè és la primera cançó d'Els Pets que va sonar en el concert on ell va fer de teloner amb la seva primera banda. Maria Rodés ha triat Bona nit perquè se la cantava a ella mateixa de petita abans d'anar al llit.

Roger Mas interpreta un profund Vespre i Inspira ha triat Calafell. Les úniques cançons que no són inèdites són Aquest cony de temps per The New Raemon i Pantalons curts i els genolls pelats per El Belda i el Conjunt Badabadoc. Els 4rt Primera havien tocat en directe La vida és bonica (però complicada) però no l'havien enregistrat mai.

Perversions , que es podrà aconseguir amb l'ARA aquest cap de setmana, tant demà com diumenge, per només 9,95 euros, serveix de colofó de la celebració dels 25 anys del grup. El Nadal del 2010 van fer un quart de segle i ho van celebrar amb una gira el 2011. Aquest 2012 s'han deixat posar de cap per avall per 15 músics amics, i l'han encertat.