Marinah: “Existir com a dona creadora és un miracle”
L'artista valenciana dialoga amb les músiques urbanes i les generacions més joves al disc ‘Heroínas’
BarcelonaD’heroïna i heroïnes parla el nou disc de Marinah, titulat efectivament Heroínas (Nacional Records, 2021), i farcit de col·laboracions femenines. Per a Marina Abad, cada disc és gairebé com un nou començament. Des de la dissolució d’Ojos de Brujo, la cantant valenciana ha intentat trobar un camí propi. Primer va ser el ventall de possibilitats estilístiques d’El baile de las horas (2013), després la síntesi d’influències d’Afrolailo (2017), i ara torna amb ganes de jugar i de relacionar-se amb dones de les noves generacions de les músiques urbanes. “Pel tipus de música que he estat escoltant últimament i per la proximitat a la cultura més contemporània i mil·lennial que estic tenint, m’interessava molt acostar-me una mica més a la cosa urbana i programada, poder provar la veu amb Auto-Tune i jugar”, explica Marinah abans de modular el discurs i recordar que no ha oblidat ni les guitarres flamenques ni el calaix. “Però volia fer coses diferents”, afegeix.
Heroínas va ser una idea abans de convertir-se en disc, i en la gènesi ja hi havia “dos significats simbòlics molt forts”. Un té una arrel tràgica. “La mare va morir per l’heroïna. Va ser una de les primeres ionquis de l’estat espanyol. Aquella realitat la vaig viure de ben petita”, diu Marinah sobre una època, la Transició i els anys 80, quan l’heroïna es va endur “molta gent molt vàlida, molt lliure i molt bona”. “D'una banda, Heroínas té a veure amb la meva biografia relacionada amb l’heroïna i amb la supervivència. I, de l’altra, hi ha el concepte feminista, de reivindicació de les heroïnes sense capa que moltes vegades són invisibilitzades, i per a mi són superwomen. Aleshores vaig encunyar un principi, «Heroïnes, existir és vèncer», que avui encara és més vàlid que quan ho vaig pensar, perquè existir com a dona creadora és un miracle”, assegura Marinah, instal·lada ara a Formentera després de passar el confinament de la primavera de l’any passat a València, en “un pis amb una finestreta que només rebia el sol dues hores al dia”.
Amb “la llavor del viatge” clara, Marinah va pensar en les dones que l’acompanyarien. La tria reflecteix l’afinitat amb veus lligades al trap en un sentit ampli com l’andalusa Brisa Fenoy, la mexicana Niña Dioz, la cubana La Dame Blanche i les catalanes Tribade, però també amb veus d’altres àmbits com la cantaora de Huelva Rocío Márquez, la guineana resident a Sabadell Nakany Kante i la brasilera Flavia Coelho. Amb Brisa Fenoy comparteix Oro viejo, una “balada trap flamenca”. “En la cançó notes les dues generacions per la manera de cantar. I vaig voler posar-hi una lletra poètica i profunda per visibilitzar que també hi ha un trap que no parla de coses que perpetuen l’amor romàntic i les relacions tòxiques i on el que importa no és si se’t veu o no el cul”, detalla.
L’aventura de l’Auto-Tune
L’ànima dialogant del disc encara és més evident a Noche de plata, “un dembow jamaicà amb moments més llatins” en què col·labora La Dame Blanche, nom artístic de la flautista i cantant Yaite Ramos, filla del director musical del Buenavista Social Club, Jesús Aguaje Ramos. “Hi connecto molt perquè ve del hip-hop cubà de la vella escola. Té molt d’estil i molt de carrer”, diu Marinah, que a Noche de plata s’estrena amb l’Auto-Tune. “Però el tema també funciona només a guitarra i veu, perquè jo no soc Bad Bunny, i les meves cançons tenen un sentit melòdic”, matisa.
El diàleg és més un desafiament a Más money, que repesca el vessant més estripat de l’electrònica dels 90 i on Niña Dioz llança un “flow clar i senzill”. “I m’encanta, perquè jo soc més retorçada i de fotre’m en embolics”, admet Marinah, que als 49 anys se sent contenta de trobar artistes com les Tribade. “Són dones que m’estimen, que m’han escoltat i que diuen que he sigut important per a elles. Si jo hagués nascut fa 25 anys, ara mateix estaria fent el que fan les Tribade”.
