Patrimoni
Cultura 06/03/2021

Martellades al patrimoni

Els constants espolis, danys i actes vandàlics als jaciments i altres elements patrimonials indignen els arqueòlegs

5 min
Pol Tarrés sobre el castell de Burriac

Fa poques setmanes el Grup de Recerca d'Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona posava el crit al cel perquè algú havia destruït 2.600 anys d'història i anys de recerca al jaciment de la Ferradura-els Castellets a Ulldecona. No era la primera vegada. El 2017 es va enxampar in fraganti un home que havia fet diferents forats per endur-se patrimoni. Des d'aleshores, i al llarg del mes de febrer, hem vist altres imatges: cops de martell al pont de pedra de Girona i l'apedregament del Palau de la Música durant les protestes a favor de Pablo Hasél; una exhibició de trial sobre les pedres del castell medieval de Burriac; un intent de furt i danys al Castell Formós de Balaguer; la destrucció d'un forn del segle XIX a Premià de Dalt; l'arrasament de l'antiga abadia del Codony a Perafort... Són tan sols els casos visibles, perquè els mateixos arqueòlegs han expressat la seva indignació a les xarxes, però n'hi ha més. A Catalunya hi ha inventariats 13.000 jaciments i els furts o els danys se succeeixen. A vegades amb tota la mala intenció del món i d'altres per inconsciència o desconeixement. La qüestió és: com podem protegir el patrimoni?

Un manifestant clavant cops de martell al pont de pedra de Girona

El segon ofici més vell del món

El boom dels detectors de metall

El 2020 va ser l'any de la pandèmia i del confinament però també hi va haver un boom extraordinari dels detectoristes, és a dir, persones que van amb detectors de metall a la recerca de possibles tresors. Els agents rurals van informar d'una desena de casos el 2019, però l'any passat la xifra va augmentar fins a arribar a 36. En alguns casos es va trobar material arqueològic en poder dels detectoristes i es van denunciar vendes a webs, per exemple a Wallapop. Hi ha denúncies a l'Escala, al jaciment del Far de Llinars del Vallès, a Ullastret, en jaciments de la Guerra Civil... Un dels casos que van provocar més rebombori va ser el d'un home de 70 anys que s'havia dedicat a espoliar restes paleontològiques de diversos jaciments catalans des de com a mínim el 1996 . "Se'l va enxampar in fraganti al Paratge del Clot Sant Romà de Bellprat, a l'Anoia –diu Adam Picón, arqueòleg i coordinador de patrimoni dels Agents Rurals–. En el 75% dels casos d'espoli s'utilitzen detectors de metall" . Bellprat és un lloc freqüentat per col·leccionistes i, fins i tot, hi havien excavat una trinxera artificial. L'home detingut, que a casa tenia un munt de fòssils de crancs, va ser sancionat i té una ordre d'allunyament d'una desena de jaciments. Picón creu que s'hauria de canviar la normativa: "La legislació de patrimoni és del 1993 i està una mica desfasada. L'ús dels detectors de metall no és clar, hi ha una certa ambigüitat".

"Sigui per moda, per abaratiment dels aparells o perquè hi ha més inspeccions, sí que hem notat un augment de casos de detectoristes –explica la Maite Miró, responsable del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat–. Rebem moltes consultes de persones que s'han comprat o els han regalat un detector de metalls i que pregunten com utilitzar-lo, els alertem del dany que poden fer perquè, encara que no estigui senyalitzat, poden estar malmetent un jaciment". Ningú ha anat a la presó per un espoli i en molts casos la denúncia acaba sent arxivada. "L'espoli és el segon ofici més antic del món. N'hi hagut sempre, sobretot abans que hi hagués una legislació del patrimoni", diu Joan-Carles Alay, arqueòleg especialitzat en arqueofurtivisme. "Empúries va ser saquejada sistemàticament al segle XIX, la Dama Flàvia se la van quedar dos paletes que la van intentar vendre", explica Alay. El bust que ara s'exhibeix al Museu Arqueològic de Catalunya va acabar exposat en una xocolateria del carrer Princesa. Al jaciment de Benifallet s'hi va excavar il·legalment durant dècades: "Quan els arqueòlegs hi van intervenir ja havien desaparegut 3 o 4 segles d'història", diu Alay.

Nul·la sensibilitat o falsa innocència

Errors de comunicació i desconeixement dels jaciments

Fa tres setmanes TV3 mostrava com una autèntica proesa l'exhibició de Pol Tarrés al castell de Burriac. El motorista recorria els murs del castell i un dron ho va immortalitzar. No es van produir danys però se n'haurien pogut produir. "Més enllà dels danys, mostra una activitat que no aporta valors positius i això a vegades és el que fa més mal", diu Elsa Ibar, directora de Patrimoni de la Generalitat. Hi ha actes vandàlics a pintures rupestres, a muralles i a jaciments, però a vegades mai s'acaba trobant qui els ha fet perquè són llocs isolats. En altres ocasions, els danys es produeixen per obres o actuacions forestals. Fa pocs dies es va arrasar totalment l'antiga abadia del Codony a Perafort (Tarragonès) per un moviment de terres. El 2018 una màquina excavadora va tirar pel dret i va destruir el jaciment neolític de la Roca dels Canons, a Sant Boi de Llobregat, que no estava senyalitzat. A vegades es fan actuacions sense els corresponents permisos però d'altres és perquè no hi ha comunicació entre administracions: "Hem tingut diferents casos en què hi hagut mala comunicació i s'han donat permisos per fer actuacions en llocs on hi havia jaciments", diu Picón. "Per fer qualsevol obra urbanística s'ha de demanar un permís al departament de Cultura –diu Miró–. Hi ha actuacions en el món forestal que no estan tipificades, però el departament d'Agricultura sempre ens demana informes".

Un patrimoni immens i dispers

Més consciència però continua l'espoli i els actes vandàlics

No es poden posar tanques a tots els jaciments. "Tancar-ho tot no és sostenible i limitaríem els accessos. Molts jaciments estan senyalitzats i oberts al públic, la qüestió és que el públic sigui més conscient", opina Elsa Ibar. "S'hauria d'endurir la llei. Surten impunes o les multes són tan reduïdes que els hi surt a compte venir, excavar i robar", diu indignada Carme Saorin, codirectora de les excavacions a Ulldecona i membre del GRAP . Els danys al patrimoni estan tipificats al codi penal espanyol des del 1995 i es poden castigar amb penes de sis mesos a tres anys. La llei de patrimoni català del 1993 preveu sancions que poden arribar als 900.000 euros. Qui va fer una pintada al Pont del Diable el 2018 s'enfrontava a dos mesos de presó .

"Si s'aplica bé la llei, el patrimoni està ben protegit", argumenta Miró. A vegades, però, els danys al patrimoni són difícils de valorar materialment, perquè el que es roba no són peces que tindrien un preu estratosfèric en una subhasta sinó part de la història i anys de recerca. "No hi ha prou sensibilització dels fiscals i els jutges –assegura Alay–. Si s'apliquessin estrictament les lleis, potser la cosa se solucionaria". La pedagogia és una altra eina però avança lentament. "Des dels anys 80 que intentem conscienciar i educar –diu Alay–. Hi ha agents rurals i la unitat de patrimoni dels Mossos, però a vegades continua faltant informació entre els agents que estan a les comissaries".

Benvinguts a la primera Edat de Ferro: un viatge al jaciment de La Ferradura


L’últim whatsapp que rebo té les instruccions molt clares: “A les 7.45 h al passeig de l’Estació. Fins demà”. Soc tan puntual com la Carme Saorin, l’arqueòloga maresmenca que codirigeix des d’Ulldecona l’excavació dels jaciments que esquitxen la serralada del Montsià: Sant Jaume, la Cogula, la Moleta del Remei i la Ferradura. Assentaments amb vistes impressionants a les valls contigües i al Mediterrani que també són el testimoni d’un estil de vida organitzat en forma de poblats, residències fortificades i llocs de guaita amb més de 2.600 anys d’història. Benvinguts a la protohistòria, exactament a la primera Edat de Ferro.

Després d’un breu recorregut en cotxe, arribem al punt de trobada. A la vora d’un camp d’oliveres ja ens esperen els altres dos membres del GRAP, el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona. Obren el maleter, es reparteixen alguns estris per dibuixar i mesurar i comencem l’ascensió. El trajecte a peu és curt, però molt empinat. En només 20 minuts arribem al jaciment de la Ferradura, just quan el sol comença a desfer els fils de boira que pinten la foia de blanc. Aquesta no és la típica campanya d’estiu: si aquests arqueòlegs han vingut fins aquí en ple hivern és per valorar i documentar els danys que aquest assentament va patir a principis de febrer.

“Vaig pujar un dia d’excursió i vaig veure que havien destapat una part de la nostra excavació, que tenim protegida tot l’any amb lones, terra i cabassos”, explica Saorin, que fa més de sis mesos que viu a Ulldecona gràcies a una beca predoctoral sobre estructures de combustió protohistòriques. “El problema no és tant el què s’emporten sinó el mal que ens fan a l’hora de documentar el context. Sobretot perquè ens destrueixen informació”, es lamenta. El focus d’aquesta campanya de valoració de danys se centra en l’àmbit 4, un dels 11 espais en bateria que en el seu dia devien ser habitatges, magatzems i corrals. A terra, entre dos murs de pedra de metre i escaig, s’hi aprecien clarament dos forats, un d’ells gros i molt furgat. “Sospitem que és algú que va venir amb un detector de metalls”, assegura l’arqueòloga.

Els “piteros” –així es coneix els que pentinen jaciments amb aparells electrònics cada cop més sofisticats– solen buscar monedes i objectes metàl·lics. “Parlem de la primera Edat de Ferro, per cronologia les monedes no existien. No podem saber exactament què van emportar-se, però al voltant del forat més gros hi vam trobar molts fragments de ceràmica”, relata Saorin. De fet, un 30% de la ceràmica que es troba en els jaciments protohistòrics del Montsià és fenícia i això fa pensar als arqueòlegs que hi havia una ruta comercial estable entre ells i els pobladors d’aquests assentaments. “Els fenicis van portar-nos el vi. Potser l’intercanviaven per metalls de la zona de Castelló o bé per teixits, ja que en les nostres excavacions també hi hem trobat molts pesos de telers”, afirma.

El matí transcorre plàcid tot i les corredisses dels núvols. L’equip dibuixa i mesura les cotes de l’àrea afectada amb una paciència infinita. “Cal documentar-ho tot, hem de portar un registre molt rigorós”, assegura Saorin, descalça i amb la plomada encara a la mà. L'últim pas d’aquesta campanya de valoració de danys és cobrir de nou la zona d’excavació amb lones, terra i cabassos. Una protecció que malauradament només servirà per als elements meteorològics. “La gent ha de conèixer, respectar i estimar el patrimoni: és l´única manera que tenim per protegir-lo de delinqüents i d’ignorants”, sentència l’arqueòloga.

Laia Beltran / Ulldecona

L'arqueòloga Carme Saorin treballant al jaciment de la Ferradura.
stats