Caldes de Montbui enceta el meló de l’espoli i reclama 47.615 euros a l’Estat
L'alcalde de la població vallesana viatja fins a Madrid per interposar una demanda al ministeri de Política Territorial i Memòria
BarcelonaLes víctimes de la dictadura han trucat moltes vegades, sense èxit, a les portes de la justícia espanyola. En la qüestió de l’espoli ho va intentar Sant Julià de Ramis el 2019. El consistori del Gironès va reclamar 9.786 pessetes republicanes de l'època, que equivaldrien a 136.123,26 euros. Després que el consell de ministres denegués la petició, Sant Julià de Ramis va interposar, sense èxit, un contenciós davant del Tribunal Suprem. Amb la llei de memòria democràtica, aprovada el 2022, l’Ajuntament de Caldes de Montbui té l’esperança de sortir-se’n amb una nova reivindicació. No serà fàcil, perquè el govern espanyol es va comprometre a documentar l’espoli però la legislació no especifica com es pot rescabalar els damnificats.
L’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda i Moncusí (ERC-AM), viatjarà a Madrid el dimecres 10 de desembre per presentar una demanda administrativa davant el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. "Amb la nova llei tenim un bri d’esperança i volem fer justícia per respecte a les víctimes del franquisme", afirma Pineda. "Sabem com començarem, però no com acabarem", afegeix l’alcalde, que no descarta, si el ministeri es nega a fer res, a acudir a l’Audiència Nacional i als tribunals europeus.
El consistori vallesà va fer un primer pas fa més de quatre anys quan va tirar endavant una moció per fer un estudi sobre les víctimes de l'espoli que es va encarregar a la historiadora Neus Morán. El març del 2023 es va fer pública tota la documentació i les dades que va trobar Morán a les institucions, entitats i negocis, i es va obrir una oficina per atendre a les víctimes al Museu Thermalia de Caldes de Montbui.
Més de 183 sumaríssims en un poble de 4.000 habitants
L’espoli no va ser una cosa menor a Caldes de Montbui. El gener del 1939, quan les tropes franquistes, amb soldats italians i marroquins, hi van entrar, aquest municipi tenia poc més de 4.000 habitants. Per ser un poble petit, la repressió va ser força dura: es van obrir 183 judicis sumaríssims i 53 persones van ser encausades per responsabilitats polítiques. Alguns van perdre tot el patrimoni i d'altres van veure com el seu s'ampliava. Amb el temps, el ministre d’Hisenda franquista va concentrar tota la gestió dels béns confiscats, entre els quals hi havia els diners d’entitats que en aquell moment eren municipals: el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, el Menjador Popular Infantil, el Comitè de Milícies de Caldes de Montbui i la Secció Administrativa de la Propietat Urbana. Morán ha pogut documentar els diners que tenien al seu saldo les quatre entitats quan se les va quedar l’estat franquista. La intenció era reclamar el saldo de totes elles, però finalment a la demanda no s’ha pogut incloure el comte corrent del Sindicat Agrícola, perquè ja en democràcia, el 1997, l’Ajuntament va cedir els diners al Sindicat a la Cambra Agrària de Barcelona. En total, doncs, es reclamaran 28.925,70 pessetes (l’equivalent a 47.615 euros actuals), que l'alcalde vol dedicar a polítiques de memòria.
L’article 31 de la llei de memòria reconeix el dret al rescabalament de les víctimes a qui se’ls han decomissat béns o se’ls ha sancionat econòmicament per raons polítiques, ideològiques, de consciència o de creença religiosa durant la Guerra Civil, però no diu la fórmula de rescabalament. "Així i tot, en el moment en què es declara la nul·litat dels espolis, el mateix ordenament jurídic estableix que s’ha de reposar a la víctima a la seva situació anterior. Per tant, té dret a un rescabalament", diu Daniel Vallès, professor de dret públic i ciències historicojurídiques de la UAB, que n'ha redactat la demanda.
D’altra banda, recorda Vallès, hi ha un precedent davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que pot ajudar en aquest cas. El 2012 la família de Mariano Ruiz-Funes García, que va ser ministre i ambaixador de la Segona República, va interposar una demanda per recuperar tots els béns que li havien confiscat quan va guanyar Franco. Entre aquests béns hi havia dues cases a Múrcia, una finca rural, diferents béns mobles i tots els diners que havia hagut de pagar la família com a multa per haver donat suport al govern legítim de la Segona República. La demanda va ser desestimada, tant per la justícia espanyola com per l’europea, però a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans s’especifica que hi podria haver dret a un rescabalament en cas d’un canvi de legislació.
En concret, la sentència argumenta que la llei de memòria del 2007 no anul·la les decisions judicials que es van prendre durant la Guerra Civil i la dictadura, però si hi hagués un canvi de legislació i, per tant, es generés un nou dret (com ha passat amb la nova llei de memòria democràtica del 2022), hi hauria nous arguments per defensar els drets de propietat i es podrien complir els requisits de restitució.
