Exigeixen retirar el nom de Joan Carles de Borbó de l'espai públic

BarcelonaL'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha adreçat un escrit a la secretaria d'estat de Memòria exigint que es retirin de l'espai públic tots els elements que exalten la figura del rei emèrit, Joan Carles de Borbó. L'associació considera que va ser un dirigent franquista i que, per tant, el seu nom no pot figurar ni als carrers ni als edificis ni en altres elements, segons l'article 35 de la llei de memòria democràtica.

"Joan Carles va ser cap d'estat de la dictadura i això el converteix en un dirigent del franquisme", assegura Emilio Silva, president de l'ARMH. "Va presidir consells de ministres mentre hi havia detinguts i torturats, milers de republicans eren a l'exili i no podien tornar a casa, hi havia censura a la cultura i als mitjans de comunicació, i no hi havia llibertats fonamentals", afegeix Silva.

Substitut de Franco en cas de baixa

El 22 de juliol del 1969 Joan Carles de Borbó va ser designat per les Corts successor de Franco com a cap de l’Estat, en qualitat de rei i amb el títol provisional de príncep d’Espanya. L’endemà, el net d’Alfons XIII va prestar a les Corts, sobre la Bíblia i sota la mirada del dictador, jurament de lleialtat al cap de l’Estat i fidelitat als principis del Movimiento Nacional i a les altres lleis fonamentals del Regne d'Espanya.

El príncep va ascendir tot seguit als graus de general de brigada dels exèrcits de terra i aire, i a contraalmirall de l’armada. El 15 de juny del 1971 va ser designat per llei per substituir provisionalment el cap de l’Estat en cas d’absència o d’incapacitat. Mentre Franco era al llit, Joan Carles el va substituir amb caràcter interí entre el 19 de juliol i el 2 de setembre del 1974, i novament a partir del 30 d’octubre del 1975.

L'ARMH argumenta que la llei de memòria democràtica especifica que s'han de retirar els símbols i elements que "es considerin contraris a la memòria democràtica". L'associació destaca el punt de la llei que especifica que "seran considerats elements contraris a la memòria democràtica aquelles referències presents en topònims, en el nomenclàtor de carrers o en les denominacions de centres públics que facin al·lusió a la rebel·lió militar i a la dictadura, als seus dirigents, participants en el sistema repressiu o a les organitzacions que van sostenir el règim dictatorial, així com a les unitats civils o militars que van col·laborar amb el franquisme i amb les potències de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial".