Memòria històrica

Recuperades les restes òssies de prop de 60 persones a la fossa de l'ermita del Remei a Flix

Les restes estarien associades a un hospital de campanya republicà, tal com evidencien les amputacions i els tractaments mèdics apreciats en els individus exhumats

BarcelonaLa fossa de l’ermita del Remei, al municipi de Flix (Ribera d’Ebre), és la més gran exhumada el 2023 a Catalunya. El departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, acaba de fer pública la recuperació de les restes òssies de 57 persones. Atès el gran nombre d’exhumacions, l’equip arqueològic ha trigat més de cinc mesos a executar els treballs d’excavació, els quals es van fer entre el setembre de l’any passat i el gener del 2024.

D’acord amb les troballes arqueològiques i els testimonis orals, tot apunta que la fossa estaria vinculada a un hospital de campanya republicà ubicat a l’ermita, tal com evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en la majoria dels individus exhumats. A més, també s’han localitzat abocaments de material mèdic que, dipositats al costat dels cossos, contenien elements com fèrules de Kramer, restes de guix o diferents tipus de vies.

Cargando
No hay anuncios

L’organització i l’àmbit cronològic del funcionament de l’hospital estan estretament relacionats amb la Batalla de l’Ebre (25 de juliol-16 de novembre de 1938). La primera hipòtesi suggereix que l’hospital va funcionar en els moments inicials del pas de l’Ebre a finals de juliol del 1938. Possiblement, estava vinculat al servei sanitari de la 3a Divisió republicana, una unitat que va travessar el riu pel sector de Flix i va atendre els combatents d’aquella zona. L’establiment estava situat en la ruta d’evacuació sanitària del XV Cos d’Exèrcit i degué evacuar els ferits per la carretera de la Palma d’Ebre cap a l’hospital de campanya d’aquest cos ubicat a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset.

D’altra banda, la segona hipòtesi implica que l’equipament sanitari va funcionar en l'última fase de la batalla de l’Ebre, el novembre del 1938, en l’àmbit de la sanitat de la 35a Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del Mas del Senyor de Bovera.

Cargando
No hay anuncios

Ampliar el coneixement sobre la Guerra Civil

“No només recuperem cossos que podrem tornar a inhumar amb dignitat, sinó que també fem avançar el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil”, ha destacat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. En aquest sentit, ha subratllat també que “aquest tipus d’excavació ens aporta informació molt valuosa sobre la vida quotidiana dels soldats i la sanitat de l’època”. “Cada excavació, recerca i investigació científica fan palès el compromís del Govern amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afegit.

Cargando
No hay anuncios

Actualment, s’estan fent estudis antropològics i genètics de les restes amb l’objectiu de saber-ne la identitat i poder-les retornar a les famílies inscrites al Cens de persones desaparegudes i adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

Una troballa fortuïta

La localització de la fossa de l’ermita del Remei va ser fortuïta: uns infants que jugaven amb pales i cubells de platja van trobar les primeres restes en un bancal proper el març del 2013. Les restes les van recuperar agents del cos dels Mossos d’Esquadra. Arran de la descoberta, es va precintar el recinte i el lloc d’exhumació es va cobrir amb una planxa de ferro per evitar que es malmetés.

Cargando
No hay anuncios

Paral·lelament, la direcció general de Memòria Democràtica va encarregar una investigació històrica amb la voluntat de determinar l’origen de les restes. De fet, fins llavors no es disposava de cap referència documental sobre l’existència d’una possible fossa al voltant de l’ermita del Remei.

Gràcies a la recerca, es va recuperar el testimoni oral d’una veïna del poble. Va ser ella qui va explicar que l’ermita del Remei va servir com a hospital de campanya per a les tropes republicanes. A més, també va afirmar que ella mateixa hi havia exercit d’infermera i que tots els soldats que morien a l’hospital eren enterrats a les feixes properes a l’ermita, just on es van produir les primeres troballes.