Descobreixen un refugi antiaeri sota l'estació de La Sagrera
Excepcionalment ben conservat, va ser construït per treballadors ferroviaris
BarcelonaAl subsol de Barcelona hi ha censats més de 1.322 refugis de la Guerra Civil, però n'hi ha molts més que no figuren enlloc i cada any se'n descobreixen de nous. L'últim ha sortit a la llum durant les obres de l'estació de La Sagrera i no figurava al cens de refugis de 1938. L’estructura, vinculada a l’antiga estació de mercaderies, destaca per la seva tipologia de búnquer, i el seu estat de conservació és força espectacular. Iniciada el 1917, l'estació de mercaderies va entrar en funcionament a ple rendiment l’any 1923 i va ser durant molts anys també duana de productes que arribaven de l’exterior. Es va desmantellar a la dècada dels noranta i està previst que s'enderroqui.
Segons el Servei d'Arqueologia, es tracta d'un refugi privat que donava servei a l'antiga estació de mercaderies i ha estat ocult durant dècades. La CNT va col·lectivitzar durant la Guerra Civil el sector ferroviari i van ser els treballadors els que van impulsar i construir el refugi. "L’element havia quedat completament ocult i només ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai", explica l'Ajuntament de Barcelona en una nota de premsa. El traçat d’aquest refugi connectava els dos edificis que hi havia a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies. Un d’ells ja va ser enderrocat la dècada passada, mentre que el segon encara es manté i acull les oficines de l'Adif.
Un búnquer de formigó armat
L'estructura del refugi és força excepcional. És del tipus búnquer i va ser excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 kg. L’estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.
A l’interior, el refugi disposa de dues galeries principals –de 2,50 metres d’alçada per 1,20 d’amplada– que unien els edificis bessons de l’estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s’hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai amb les possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l’estructura tindria una longitud aproximada de 90 metres.
El refugi, on encara es poden veure grafitis amb les sigles de la CNT i la FAI, va ser utilitzat durant i després de la Guerra Civil, perquè hi ha pintades fetes al voltant de 1954. "Malgrat alguns desperfectes puntuals, l’estat de conservació és excepcional i fa d’aquest refugi un cas únic per la seva tipologia i característiques constructives. En aquests moments, l’estructura es troba en fase d’estudi i documentació mitjançant escàner làser", assegura el consistori. Durant la Guerra Civil, La Sagrera era un dels principals nodes logístics de Barcelona i es va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937.
Els refugis no van desaparèixer del tot el 1939. Les autoritats franquistes temien que servissin com a amagatall de persones, armament o documentació. De fet, es conserven moltes factures que acrediten que es va contractar un nombre important d’empreses perquè en tapessin les entrades. Alguns refugis, però, van sobreviure. L’any 1962 l’Ajuntament de Barcelona va fer un inventari de 153 refugis que encara existien en aquell moment i en setze casos se’n va fer un estudi de conservació complet, de túnels i estances, així com de la situació de les entrades i accessos. Després de la guerra, alguns refugis fins i tot van ser el sostre d’algunes famílies sense recursos.
El gener d'aquest any va obrir al públic un altre refugi a la Torre de la Sagrera. Inaccessible durant més de 80 anys, aquest refugi, el 0292, és com fer un viatge al passat. El més espectacular de la Torre de la Sagrera són els cinc cartells. Encara s’hi pot llegir perfectament, amb lletres blaves i un fons blanc, les indicacions que es donaven als que hi baixaven per protegir-se dels intensos bombardejos.
[Estem treballant per ampliar la informació]