"Xutar el cap de Franco ha estat molt satisfactori"

BarcelonaLa ira de Franco no s'apaga ni 50 anys després de la seva mort. Aquest dijous, poc després de les cinc de la tarda, quan havia de començar un partit amb una rèplica del cap del dictador a Moià, va esclatar una tempesta. Hi va haver llamps, trons i calamarsa. Després d'alguns dubtes, es va decidir jugar una hora més tard. "Es farà peti qui peti", van dir els organitzadors. "És satisfactori clavar una puntada al cap de Franco, és fer teràpia social, i no hi ha cap violència en xutar una pilota. Violència és no condemnar Israel", assegura l’artista Eugenio Merino, el creador de la rèplica, que té una llarga obra carregada d’ironia àcida i sarcasme contra el feixisme. Entre altres accions, va col·locar Franco en una nevera de la Coca-Cola.

La proposta de Merino, juntament amb el col·lectiu nord-americà Indecline i dins del festival d’art contemporani Ex Abrupto, va ser un partit de futbol que no tenia res de convencional. El camp era ondulat i irregular, just al costat de les trinxeres de Moià, que es van construir els darrers dies de la Guerra Civil, quan la població ja havia estat arrasada, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic. L’indret, on també s'han trobat casquets de bala, és molt a prop de les coves del Toll. La pilota tampoc era del tot rodona sinó que més aviat tenia forma d’albergínia perquè era una rèplica hiperrealista del cap de Franco. Els jugadors eren tots voluntaris, vestits de negre i vermell, els colors de la CNT, i amb ganes de xutar ben fort.

La convocatòria era pública i l'únic requisit era jugar mitjanament bé; no és fàcil fer-ho en un camp ple de sots, tot mullat i amb el cap d’un dictador decrèpit l’ombra del qual encara perdura. "Ha estat molt satisfactori xutar el cap de Franco, però no em pensava que pesaria tant, deu tenir l'ànima a dins", assegura Berta Coll, una jugadora trans que s'hi ha apuntat perquè creu important recordar que s'ha de continuar lluitant perquè estem molt lluny de la igualtat.

Algun jugador preguntava, abans de començar el partit, si es podia xutar ben fort. L'única indicació de Merino era fer-ho apuntant a la porteria. "Ostres, sí que pesa", lamentava més d'un. La intenció era donar una bona puntada, però no era fàcil. "Doneu-li fort al feixisme!", exclamava un jugador mentre corria. El camp era de dimensions reduïdes, i el cap, que a mesura que avançava el partit s'anava enfangant i descabellant, rodolava lentament.

Entre el públic, més d'un es moria de ganes de donar-li una puntada. Marc Borràs, que té 12 anys i viu a França, havia vingut per acompanyar el seu pare, el Ramon, però al final es va animar a jugar. "M'agrada molt jugar a futbol i el pare m'ha explicat qui era Franco", diu. "El cap és molt dur i no era fàcil xutar-lo", afegeix. "Al principi la proposta em va xocar, però xutar el cap de Franco prop de les trinxeres té tot el sentit. El meu objectiu era donar-li ben fort i ha estat un plaer fer-ho, perquè amb tot el que està passant al món et sents molt impotent. Almenys he pogut donar una puntada de peu a un dictador", assegura el Ramon.

El destí final del cap de Franco

No és la primera vegada que Merino organitza un partit de futbol tan singular. Se’n va fer un amb una rèplica del cap de Trump a la frontera amb Mèxic i un altre amb la de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro a São Paulo. "És un acte de reflexió, de crítica, de qüestionament de la dictadura i de l’extrema dreta que malauradament està força present entre la joventut. El futbol és un esport molt popular, té un gran poder de convocatòria, i amb el xut volem destruir el relat del franquisme, una ideologia que va tenir unes conseqüències brutals. El més normal és que la societat hagués donat una puntada de peu a Franco, però si no, es pot fer des de l’art", assegura Merino, a qui no preocupa gens com es poden sentir els feixistes. "Qualsevol feixista es pot sentir com vulgui, la llibertat d’expressió m’empara i ja he guanyat un judici en aquest sentit; si estigués a Alemanya el que seria delicte és fer apologia de Hitler", afirma. El destí final de la rèplica del cap del dictador seran les trinxeres, on serà enterrat. A més, el partit de futbol serà transmès al bar del poble.

Aquesta performance, batejada amb el nom de La Copa del Generalísimo, marca l’inici de la desena edició d’Ex Abrupto, que cada any se celebra al municipi de Moià (Moianès), i on les obres d’art s’exposen als patis i cases dels veïns del carrer de Sant Sebastià de Moià. "La nostra línia de programació sempre és política, mostrem peces que conviden a generar pensament i una visió crítica. I amb motiu dels 50 anys de la mort de Franco i l'auge actual de l'extrema dreta, volíem incidir també en aspectes de la memòria", explica Eudald Pla, director del festival. En aquest sentit, també es mostraran fotografies inèdites del municipi als anys 40: "Es veu clarament com es mesclen el feixisme i l'Església en diferents actes socials", destaca Pla.

Al festival hi participen més de quaranta artistes i en aquesta edició hi ha un pes molt important de la memòria històrica. La inauguració oficial serà divendres amb Narrativa invertida de Mabel Olea i l’Orquestra de Cambra del Moianès. Vanesa Peña Alarcón estrenarà Desde el umbral de un sueño me llamaron, que recupera la memòria oral de la resistència republicana. Entre moltes altres obres es podrà veure també una peça força irreverent de María Cañas i Estudio San Martín: La Sagrada Bíblia Artificial, un llibre generat amb intel·ligència artificial que reescriu el relat bíblic.