'El més...' de la Berlinale
Una selecció de moments –de dins i fora de la pantalla– del darrer Festival Internacional de Cinema de Berlín
BerlínEl més èpic. Si bé a Sitges va ser l'“Excalibur!” que un conegut periodista va exclamar després de la projecció d''Adéu al llenguatge', a Berlín el crit de batalla del festival va ser un “Golfo!” (en castellà) que un crític enfurismat va proferir després del 'Knight of cups' de Terrence Malick.
El més desinformat. El peculiar corresponsal d'African Refugee News que any rere any fa les preguntes més absurdes a les rodes de premsa. Enguany s'ha superat. A la roda de 'Knight of cups' li va fer una llarga pregunta a un Terence Malick que no hi era present. I a la de 'Cenicienta' va lloar els ulls verds de Richard Madden (“Són blaus”, va apuntar l'actor).
El més ubic. Fins a tres pel·lícules va presentar James Franco en aquesta Berlinale, i les tres força dolentes: 'Queen of the desert', 'Everything will be fine' i 'I am Michael'. I si l'arriben a deixar una setmana més a Berlín segur que n'hauria rodat una altra. Qui molt abraça poc estreny, James.
El més benèvol. Mentre a Catalunya els termòmetres es congelaven, les temperatures s'han comportat sobre el que és habitual a Berlín. Res a veure amb la Berlinale del 2009, en què abans de cada desfilada per la catifa vermella havien de perforar la gruixuda capa de gel que s'hi formava al damunt.
El més incorrecte. El monòleg del sacerdot xenòfob de la romanesa 'Aferim!' ens descobria la 'veritable' naturalesa dels alemanys, els russos, els turcs, els italians, els anglesos i, sobretot, dels jueus. Una joia de l'humor regional i racista.
El més inversemblant. John Cusack com a Brian Wilson? De debò? La interpretació de Cusack en l'irregular 'biopic' del Beach Boy passarà a la història com un dels errors de càsting més espectaculars dels últims anys.
El més 'queer'. Peter Greenaway relata a 'Eisenstein in Guanajuato' la iniciació del director rus als plaers del sexe homosexual en una escena gairebé operística de 15 minuts amb penis erectes i penetracions anals que acaba amb el guia mexicà que ha desflorat el cineasta clavant-li una banderola russa entre les natges. Riu-te'n de 'Cinquanta ombres d'en Grey', tu.
El més inesperat. Isabel Coixet trencant una llei no escrita de la informació cinematogràfica i preguntant als periodistes que l'entrevisten si els ha agradat 'Nadie quiere la noche'. Les respostes van anar del compungit “No l'he vist” al sincer “No m'ha entusiasmat” passant pel diplomàtic “En alguns aspectes és una de les teves pel·lícules que més m'agraden”. L'endemà, les crítiques serien més cruels.
Bola extra
El menys germànic. Tanta expectació hi havia per entrar en l'única projecció de premsa de 'Cinquanta ombres d'en Grey' que una hora abans la cua ja era quilomètrica i a 20 minuts de l'hora prevista tots els seients de la sala ja estaven ocupats. Compadint-se dels periodistes que havíem d'enviar després les cròniques a corre-cuita, els responsables van engegar la projecció amb un quart d'hora d'antelació. Qui diu que els alemanys no poden ser flexibles?
