Més Da Camera, sisplau!
Magistral concert de Maria João Pires amb l'orquestra d'Ibercamera
Maria João Pires i Orquestra Da Camera
L'Auditori de Barcelona. 15 febrer del 2021
Des de la seva presentació, ara farà vuit anys, Da Camera ha excel·lit en tot el que fa. El fet que sigui una formació integrada entre d’altres per membres dels quartets Casals, Gerhard i Quiroga ja és un aval, perquè els músics destil·len experiència, entusiasme i complicitat. Ganes de fer bé les coses, en definitiva. Creuen en el que fan i els resultats arriben a cotes altíssimes de qualitat. I el concert d’Ibercamera de dilluns a L’Auditori (i que inicialment havia d’acollir Martha Argerich i la Fiharmònica de Munic) ho va rubricar. Especialment amb la Serenata per a cordes de Txaikovski, una peça que barreja al llarg dels seus moviments temes autòctons i referències al barroc i a la música galant.
La pulcritud del so, la contundència dels atacs, les sinuositats del fraseig, el sentit de l’uníson i els diàlegs entre primers violins i violes van confirmar la bona salut d’una formació que voldríem moltes més vegades sobre els nostres escenaris. Més Da Camera, sisplau!
Drets davant dels seus faristols, els disset músics van envoltar Maria João Pires en una nova lliçó magistral de la pianista portuguesa al servei d’un Mozart que ve a ser una prolongació de la seva ànima i d’un dels concerts més optimistes del salzburguès, el novè dels vint-i-set que va escriure l’autor de Don Giovanni. Conegut amb el sobrenom de Jeunehomme, diria que és un dels plats forts de la Pires, perquè la peça demana una sensibilitat precisament femenina a l’hora d’entendre els jocs dialèctics entre l’instrument solista i el conjunt orquestral. Noves complicitats amb Da Camera van possibilitar una lectura del concert senzillament magistral.
Maria João Pires, que al mes de desembre va tocar al Palau el vintè concert de Mozart, ofereix sempre lectures nítides i diàfanes del músic, amb una digitació elàstica i sense amaneraments ni edulcoracions necessàries. I amb l’ús just del pedal per afavorir un so expansiu però mai estrident. Sempre fent prevaldre el bon gust, sense escarafalls exhibicionistes. Un Mozart en estat pur, en definitiva, que sempre és d’agrair quan ens l’ofereixen i serveixen amb coneixement de causa.
