Michela Marzano estudia “l’espectacle del mal”

BarcelonaLa filòsofa francoitaliana Michela Marzano (Roma, 1970) comença La violència recordant que sempre que es pensa en una agressió cal apel·lar “al cos i a la finitud de la condició humana”. És el cos, que reflecteix -en tots nosaltres- “tot allò que no voldríem ser: la nostra fragilitat, les nostres febleses, els nostres límits, les nostres malalties, la nostra mort...” “És el cos que ens lliga als nostres instints i les nostres pors i ens empresona al món”. Marzano recorda que els torturadors, per dominar i sotmetre la víctima, la redueixen al seu cos, la lliguen a les seves necessitats, per “impedir que el pensament pugui emergir”.

A partir d’aquest punt, l’autora se centra en alguns testimonis dels camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial, com ara Primo Levi, autor de Si això és un home, o el premi Nobel Elie Wiesel, que a la dècada dels 60 va publicar Trilogia de la nit, integrada per La nit, L’alba i El dia. “El camp s’inscriu en el cos dels presoners i n’esborra la identitat -escriu Marzano-. Els deportats, visibles i disponibles a tota hora, no tenen, d’altra banda, dret a veure ni mirar ”.

A La violència, conferència que va pronunciar al CCCB l’any 2008, Marzano es pregunta com es pot explicar l’aparició d’una forma extrema de barbàrie com la dels camps de concentració en ple segle XX i al bell mig d’Europa. “Com és que, després de la conscienciació dels horrors de la Shoah, l’home encara continua perseguint els seus semblants i lliurant-se a actes barbàrics? -es demana-. Com pot tenir sentit el fet que, en un món obsedit per l’això mai més, hagin pogut succeir altres exterminis, en forma de genocidis o de neteges ètniques?”

Analitzar la fragilitat humana

Michela Marzano es va formar a la Universitat de Pisa amb el filòsof Remo Bodei, autor de Las lógicas del delirio. Razón, afectos, locura. Va arribar a França l’any 1999 i l’any següent es va integrar com a investigadora al CNRS francès, dins el Centre de Recherche Sens, Éthique, Société, a la Universitat París V. Marzano ha publicat llibres com Penser le corps (PUF, 2002), La pornographie ou l’épuisement du désir (Buchet-Chastel, 2003) i Què és l’ètica aplicada? (Proteus, 2009). Treballa en l’àmbit de l’ètica aplicada i la filosofia política i a França es considera una de les renovadores de l’antropologia filosòfica actual. Ha publicat una desena de llibres sobre filosofia moral i política i especialment sobre el tema del cos i l’ésser humà lligat a la seva carnalitat. L’anàlisi de la fragilitat de la condició humana representa, segons ella, el punt d’inici de la reflexió filosòfica.