Els minivehicles que van plantar cara al centralisme de Franco

BARCELONAQuan Franco va guanyar la guerra va fer tot el que va poder per frenar el desenvolupament industrial de Catalunya. Era la seva manera de castigar els vençuts. "He tenido noticia de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la fórmula de «autorizados para fuera de Cataluña» ", escrivia l'escriptor Dionisio Ridruejo el 1962. En temps de crisi, però, els tallers i fabricants de Barcelona van esmolar l'enginy i van intentar produir petits vehicles de baix cost. Amb molts pocs mitjans van llançar microcotxes com la furgoneta Hispano, el Delfín, el Kapi, l'MT i el Mymsa. El microcotxe més venut a tot l'Estat, però, va ser el Biscuter. Se'n van fer unes 12.000 unitats. Amb la irrupció el 1957 del Seat 600, el primer vehicle de masses, la majoria de fabricants de microcotxes van desaparèixer.

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) dedica una exposició, L'enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona , a aquests petits vehicles de vida efímera. Es podrà visitar fins al 15 de març a la fàbrica Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu. "És la història d'un intent fallit, que no va acabar prosperant", explica el comissari de l'exposició, Albert Cubelas. "No obstant això, és l'expressió d'un país que vol tirar endavant; no amb grans discursos, sinó per la via de l'acció, construint", afegeix.

Darrere d'aquests microcotxes hi havia petits tallers i fabricants que ambicionaven exportar els seus petits utilitaris més enllà dels Pirineus. Durant la dècada dels 50 eren dels únics cotxes que es veien circulant, perquè els vehicles d'importació eren tot un luxe a l'abast de molt pocs. Un microcotxe podia costar al voltant de 30.000 pessetes, el sou de dos anys d'un obrer.

L'èxit del Biscuter

A l'exposició s'hi poden veure molts d'aquests petits microcotxes, que Claudi Roca va rescatar del desballestament. "Són el producte de la il·lusió de molta gent, i al darrere hi ha molt esforç i molt pocs mitjans", resumeix Roca. "Per exemple, sovint els Biscuters es començaven a fabricar amb alumini i s'acabaven amb bidons de segona mà que havien contingut l'oli de soja que arribava dels Estats Units", afegeix.

En temps d'escassetat, els petits fabricants feien servir l'enginy. Hi havia pocs recursos i la política autàrquica incrementava les dificultats. Eren els anys del racionament i l'estraperlo, i la falta de petroli es va intentar pal·liar amb els gasògens. Aquests voluminosos dispositius es col·locaven a la part del darrere dels cotxes, que funcionaven amb closques de fruita seca, llenya o bé carbó. "En temps difícils i amb unes circumstàncies poc favorables és interessant veure com Barcelona aconsegueix sortir-se'n i donar un gran impuls a la resta del país", assegura el director del MUHBA, Joan Roca. "A l'exposició s'hi pot veure com l'enginy i el factor humà dels treballadors i els emprenedors són claus per aconseguir que Catalunya tiri endavant", afegeix Roca.

A l'època el Biscuter va ser força popular. Fins i tot, va ocupar la portada d'alguns discos ( Besos por teléfono ) i còmics infantils (Mari Pili va en Biscuter ), tenia la seva casella al joc de l'oca i acompanyava Mortadel·lo i Filemó en les seves aventures.

Amb aquesta exposició, el Museu d'Història de Barcelona inaugura una nova etapa. "És la primera exposició temporal que fem a la fàbrica Fabra i Coats i volem continuar exposant en diferents punts de la ciutat", assegura Roca. La mostra s'ha fet amb un pressupost modest: "Hem tirat endavant la iniciativa treballant en xarxa", detalla el director del MUHBA.