El ‘Misántropo’ de Miguel del Arco contraataca al Lliure
BarcelonaSi recuperéssim el mirall a què Molière va exposar la societat fa quatre segles, amb El misantrop, la imatge que ens tornaria seria molt més semblant del que ens imaginem a l’actual. Això és el que defensa Miguel del Arco amb la seva versió lliure del clàssic que, amb l’aparença de comèdia però amb un fort component tràgic, segueix qüestionant què és l’honestedat i si té veritablement cabuda en la nostra societat. Alcestes torna a escena per dir de nou tot el que ningú vol sentir, per enfrontar la societat amb les veritats que romanen silenciades.
Els versos alexandrins de Molière, transformats en prosa a Misántropo, sonaran al Teatre Lliure des d’avui i fins al 7 de desembre. Tant Del Arco com el protagonista, Israel Elejalde, defensen que en realitat “Alcestes no és un misantrop”, sinó que “confia en la voluntat de canvi de l’ésser humà”. La seva recerca incessant el converteix gairebé en un heroi que està sol contra el món, amb una lluita que, malgrat tot, ningú més sembla que defensi. Incapaç de poder trobar un terme mitjà, les seves contradiccions el faran acabar sol, retirat al desert, convertit -llavors sí- en el misantrop que l’autor va vaticinar. El seu director, però, és optimista: “Sempre confio que Alcestes acabarà tornant”.
Reescrit amb una mirada contemporània -un exercici en què Del Arco és expert, juntament amb la companyia Kamikaze, després d’adaptar un Pirandello a La función por hacer i un Gorki a Los veraneantes, i encara Un enemic del poble d’Ibsen l’any passat al Lliure mateix-, l’acció es trasllada de la mansió de la bella Celimena (interpretada per Bárbara Lennie) a un carreró fosc del darrere d’una discoteca. Tot i així, no hi ha mencions a cap dels fets que ocupen els titulars dels diaris. Canvia el decorat, i així demostra que el debat que va plantejar Molière al segle XVII segueix vigent i sense resoldre’s: ¿el veritable fanàtic és el misantrop o la resta de persones que accepten el joc brut, la hipocresia i la mentida que impera en la nostra societat? “L’obra t’enfronta amb el que és més sòrdid de l’ésser humà, encara que és també un cant al millor de l’ésser humà”, diu Elejalde.
