Mishima impulsen ‘Ara i res’ sota el sol del Fòrum

BarcelonaViure un concert de Mishima sota el sol de juny a les 18.30 h té alguna cosa d’apocalíptica, o de decadent, sobretot perquè el grup barceloní no renuncia a la indumentària fosca, tret del teclista Marc Lloret, ahir amb un color més adequat a la temperatura. “Em sembla que ens posarem morenets”, va advertir el cantant. Amb bona part del públic a les graderies de l’amfiteatre de l’escenari Ray-Ban, refugiat a l’ombra, els Mishima van començar el concert amb L’or, l’instrumental del nou disc, Ara i res. Al cap i a la fi, era l’estrena a Barcelona de les cançons noves, protagonistes sobretot en el primer tram d’una actuació de 45 minuts.

A poc a poc la gent va anar perdent la por al sol i va acostar-se a l’escenari, i al segon tema, tot plegat ja feia més goig, tot i que en cap moment es va omplir l’aforament, segurament per l’horari i perquè no era dia festiu. Tanmateix, l’ímpetu dels udols de Tot torna a començar va deixar clar que el grup tenia la intenció de fer una actuació com cal, amb un so gran, volum poderós, la veu de Carabén al davant i la trompeta participant en peces noves com Jimi ; seria estrany que no hi fos perquè aporta un color especial als temes.

Com ja passava en gires anteriors, les cançons del disc L’amor feliç segueixen marcant punts àlgids. En aquest cas va ser Els crits la que va portar un concert notable a una altra dimensió. La van enllaçar amb un altre títol d’aquell àlbum, Els vespres verds, abans d’afrontar un tram exultant iniciat amb Mai més, també amb la trompeta aportant-hi llum. En aquest segment final, el prime time dels concerts, Qui més estima és la cançó nova que ahir es va fer un lloc entre peces emblemàtiques com Un tros de fang, una exuberant L’olor de la nit, i, com a bis inesperat, Qui n’ha begut. El públic volia més cançons, esclar.