Adeu a Camilo Sesto, el rei de la cançó d'amor

Músic i compositor, va vendre més de 175 milions de discos a Espanya i l'Amèrica Llatina

“Algo de mí / se va muriendo. / Quiero vivir, / quiero vivir. / Saber por qué / te vas, amor”, cantava Camilo Sesto amb la mirada desafiant i la veu impregnada de lament. El cantant i compositor, icona de la música melòdica espanyola, ha mort aquest diumenge als 72 anys a Madrid. Amb ell desapareix una de les veus més emblemàtiques de la cançó romàntica espanyola de la segona meitat del segle XX. L’artista deixa un prolífic llegat, sembrat al llarg de més de 50 anys de trajectòria professional i del qual s’han venut més de 175 milions de discos. Sesto és autor de grans èxits com 'Algo de mí', 'Perdóname' i 'Vivir sin ti es morir de amor', cançons que han saltat de generació en generació i que ja formen part de la memòria musical tant a l’estat espanyol com a l’Amèrica Llatina.

Camilo Sesto (Alcoi, 1946), el nom real del qual era Camilo Blanes, va ser una de les figures clau de la cançó melòdica espanyola, sobretot durant els anys d’or del gènere. Després d’una breu carrera amb el grup Los Dayson –una de les poques vegades en què se’l va sentir cantant en català– i, més tard, amb Los Botines, el músic va engegar la seva trajectòria en solitari. L’èxit va arribar-li el 1971 amb 'Algo de mí', el seu primer àlbum. La cançó, embolcallada d’un to melodramàtic que Sesto mantindria al llarg de tota la seva carrera, es va convertir ben aviat en número 1. Poc després, el 1972, va arribar-li l’oportunitat de participar al Festival Internacional de l’OTI, on va presentar 'Algo más'. El tema va escalar ràpidament a les llistes de supervendes i va ser el seu trampolí a l’Amèrica Llatina, on a partir d’aleshores es va convertir en un ídol de masses.

[VÍDEOS] 'Vivir así es morir de amor', i quatre cançons més de Camilo Sesto

Cantant, compositor i productor musical, Sesto va ser un prodigi d’Alcoi, d’Alacant com Nino Bravo. Tenia una veu potent i molt elàstica, capaç de mantenir aguts molt poderosos. Les seves composicions destaquen per la gran complexitat i per la riquesa en els acompanyaments musicals, que habitualment implicaven grans orquestracions i que ell mateix subratllava gràcies a la seva versatilitat vocal. Deien que era un cantant molt exagerat, però de fet era un gran intèrpret de cançons sobre sentiments exagerats. Amb una veu aguda i una dicció cristal·lina, Sesto parlava de l’amor i el desamor a través de la música. Cantava amb una intensitat i un to desolador, però també festiu, que el feien únic a l’escenari. En són exemples 'Ayúdame', 'Quieres ser mi amante' i 'Melina', entre moltes altres. Si bé va assolir la popularitat sobretot gràcies a la cançó melòdica, també va tocar altres gèneres com el rock, la balada i el pop.

Pioner amb 'Jesucrist Superstar'

Sesto va ser un visionari: el 1975, quan els musicals eren pràcticament absents a Espanya, va muntar i produir l’òpera rock 'Jesucrist Superstar'. El músic també interpretava a l’espectacle el paper de Jesús i compartia escenari amb Ángela Carrasco i Teddy Bautista. A l’escenari, Sesto feia un corprenedor 'tour de force' musical a l'interpretar Getsemaní, l’oració de Crist a l’Hort de les Oliveres i que acabava amb una súplica final de pell de gallina. L’espectacle va triomfar i va suposar l’entrada del gènere al país, si bé també va generar polèmica per part de sector catòlics.

La dècada dels 70 va ser gloriosa per a Camilo Sesto. Juntament amb Julio Iglesias i Raphael, Sesto va formar part d’un grup de músics melòdics que van dominar l’escena pop de l’època. El 1978 va publicar el seu desè àlbum, 'Sentimientos', que és el més venut de la seva discografia i conté la poderosa 'Vivir sin tí es morir de amor', el seu tema més conegut. Un any després, i després d’haver venut més de 13 milions d’àlbums, es va convertir en el primer cantant espanyol en aconseguir un disc de platí. El novembre d’aquell mateix any va marcar una altra fita de la seva carrera:sota el nom de “el Frank Sinatra d’Espanya”, Sesto va actuar al Madison Square Garden de Nova York al davant de més de 45.000 persones.

El 1983 va gravar a Londres l’àlbum 'Amanecer', que li va valdre el premi ACEde l’Associació de Crítics Hispans de Nova York. Després de tenir un fill amb la mexicana Lourdes Ornelas aquell mateix any, el cantant va aparcar la seva carrera musical. El 1987 Sesto va protagonitzar un episodi controvertit en endur-se el seu fill a Espanya sense el consentiment de la mare. Als anys 90 va tornar a la música amb el disc 'A voluntad del cielo', que incloïa temes com 'Pecado original' i 'Vuelve'. A principis del 2000, i amb la voluntat de reconnectar amb el públic jove, va llançar l’àlbum 'Alma', que incloïa la cançó 'Mola mazo'. A partir d’aleshores, Sesto va convertir en intermitent la seva presència al panorama musical, en part per culpa dels problemes de salut que va patir les últimes dècades. Tot i això, el 2016 encara va treure un senzill, 'Padre Nuestro', i un disc recopilatori amb motiu dels seus 70 anys. El seu últim treball, 'Camilo simfònic', va ser gravat amb l'orquestra de Ràdio Televisió Espanyola i amb col·laboracions d'artistes espanyoles com Marta Sánchez, Pastora Soler, Ruth Lorenzo o Mónica Naranjo. Va ser presentat a Madrid el 20 de novembre passat.

La seva mort va generar ahir una onada de missatges a les xarxes socials per part de seguidors, polítics i companys de professió. “Has deixat un eco imperible a l’eternitat”, va tuitar el cantant Manu Tenorio. Alaska va definir-lo a Instagram com “un cantant excel·lent” i “un artista total”. Raphael també va acomiadar-lo a través d’internet i va escriure: “Ídol indiscutible, gran amic de tota la vida. Bon viatge amic, et trobarem a faltar moltíssim”.

Més continguts de