Mor als 97 anys l'actriu i pionera del feminisme a Catalunya Maria Lluïsa Oliveda

BarcelonaLa història de Maria Lluïsa Oliveda i Puig, morta el dissabte 20 de juny als 97 anys a Barcelona, va estretament lligada a la lluita pels drets de les dones a Catalunya, tant des del món del teatre com des de diverses entitats. Nascuda a Barcelona el 6 de juliol del 1922, durant més de trenta anys va treballar com a actriu i directora teatral. Va estudiar magisteri i als seus inicis va col·laborar amb el Teatro Español Universitario i amb grups d'aficionats, com ara el Club María Guerrero i el Club Helena. A la dècada del 1950 va integrar el Teatre Studium, amb Lluís Masriera, al carrer de Bailèn. El 1957 va fundar el Pequeño Teatro a Barcelona, on va fer muntatges d'obres de Carlo Goldoni, Miguel de Unamuno, Calderón de la Barca, Jorge Guillén i Arthur Schnitzler, entre d'altres.

En l'article El teatre i jo, continuació del de Ricard Salvat A propòsit de Maria Lluïsa Oliveda, publicat el 2007 a Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, repassa la seva trajectòria explicant alguna anècdota, com ara que l'estiu del 1940 Carlos Arniches es va fixar en ella després que protagonitzés La casa de Quirós al Teatre el Prado de Sitges. Arniches va escriure al seu pare demanant-li que li deixés tenir cura del seu futur professional a Madrid, i el pare s'hi va negar rotundament. Amb tot, la seva carrera en el món del teatre no tenia aturador.

El 1973 va assumir la direcció artística del Teatre Grec de Montjuïc, que havia estat tancat els set anys anteriors. Van inaugurar la temporada amb Don Juan Tenorio, de Zorrilla. El mateix any també va inaugurar, com a empresària, el Teatre Don Juan, situat a Travessera de Gràcia amb Via Augusta, una sala que el 1976 es va transformar en el cinema Arkadín. Oliveda acaba el seu article autobiogràfic amb una declaració d'amor: "Crec que el teatre és el millor transmissor de cultura, comunicació i història a través del temps i de les generacions. Continuo estimant el teatre".

El 1980 la seva carrera va fer un gir amb la creació del Teatre Experimental de Dones. Va iniciar aleshores una gira per diferents poblacions de Catalunya, Castelló i València. En reconeixement a la seva tasca en clau feminista va obtenir el premi Lisístrata al Festival Internacional de Teatre de Sitges. Posteriorment va fundar amb María José Ragué i Araceli Bruch l'associació Teatre+Dona amb l'objectiu de promoure i donar visibilitat a les dones en la societat.

Oliveda també va fer feina al Consell de les Dones de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona, i va presidir el Consell Nacional de les Dones d'Espanya. La seva tasca ha sigut reconeguda amb diversos guardons: el 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) i del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), Laura Martínez, ha lamentat la mort d'Oliveda i ha recordat “la vitalitat que la va dur a participar i liderar activament al llarg de la seva vida entitats que lluiten pels drets de les dones en camps i àmbits diversos". També ha evocat que, gràcies al seu "entusiasme per allò que feia", va viatjar per assistir a fòrums internacionals de les Nacions Unides fins als 93 anys. Oliveda havia col·laborat estretament amb les dues entitats i n'era membre honorífica. “La seva mort als 97 anys ens deixa òrfenes d’una pionera de l’activisme feminista a Catalunya. Li hem d’agrair la feina feta. No l’oblidarem", diu Martínez en un comunicat. La vicepresidenta segona del CNDC, Montse Pineda, en destaca “la seva valentia per trencar motlles i lluitar contra la discriminació de les dones en tots els àmbits, segurament el millor llegat a les feministes d’aquest país, de l’estat espanyol i a nivell internacional”.