La Catedral de Mallorca recupera el gran mural colorista de Gaudí i Jujol

Palma de Mallorca p { margin-bottom: 0.21cm; } Després de quatre mesos de treballs de restauració, la catedral ha recuperat el color i l'esplendor del gran mural de cent metres quadrats d'extensió que va idear Antoni Gaudí i va executar Josep Maria Jujol. El mural, que es troba a la Capella Real darrere de l'altar major, va ser dissenyat i dirigit per l'arquitecte barceloní, qui va ser convidat el 1901 pel bisbe de Mallorca, Pere Joan Campis, a treballar a la catedral després de quedar sorprès a Barcelona per la seva obra.

En una entrevista amb l'Agència Efe, els responsables del taller de restauració Xicaranda, Alfredo Claret i Isabel de Rojas, han explicat el treball de restauració d'aquesta obra que Gaudí va fer a petició del prelat. Un dels elements que va introduir va ser aquest mural, una amalgama de ceràmiques, ferro forjat i baixos relleus plens de color, amb gairebé 9.500 peces individuals de diferents grandàries, segons han explicat els nou tècnics que han dedicat quatre mesos a renovar-ho, encara que el projecte, amb els seus estudis i preparació, ha suposat un any de treball.

Gràcies a aquesta actuació, ara es poden contemplar els centenars de colors, el pa d'or i els nombrosos motius florals de tot tipus que dormien sota la pols i la cera que s'hi havien acumulat durant gairebé un segle, així com 53 escuts de bisbes mallorquins.

Claret destaca que Gaudí no repeteix ni un sol element dels quals va plasmar en aquest mural que va ser executat pel seu col·laborador, el també arquitecte Josep Maria Jujol, que amb prou feines acabada la carrera el 1906 es va traslladar a Mallorca per fer aquest treball.

Gaudí, assenyala la directora del projecte de restauració, Isabel de Rojas, entenia que el temple és alguna cosa viva que canvia amb el pas dels anys, i ell mateix va introduir innovacions a partir d'un profund sentit religiós i un vast coneixement de la litúrgia. El mural està fet directament sobre la centenària paret de marès de la catedral, aprofitant fins i tot les seves imperfeccions amb la intenció de "fondre" el nou i el vell, entenent la catedral com un element viu de la naturalesa que evoluciona, comenta Claret.

Els restauradors assenyalen que la neteja dels milers de peces amb hisops xopats en aigua i alcohol ha suposat molta feina perquè ha hagut d'escometre's una a una. "És sorprenent" –afegeix de Rojas– "l'efectisme i la innovació d'aquesta obra, perquè Gaudí no es conforma amb una sola tonalitat de color. No vol un vermell, sinó molts, la qual cosa ha complicat el treball; i perquè no hi ha res d'improvisat: quan es veuen fulles que semblen a primera vista que estan trencades pel pas dels segles el que fa és imitar la naturalesa". "D'alguna manera, Gaudí experimenta en la catedral de Mallorca solucions decoratives que després va usar a la Sagrada Família", apunta Claret com a hipòtesi. De fet, a Palma va emprar un nou mètode per donar color als vitralls que faria servir al temple barceloní i que va consistir en superposar tres vidres de colors primaris: groc, blau i vermell.

La confecció d'aquest mural va començar l'any 1907, va concloure dos anys després i, com ha succeït recentment amb la intervenció de Miquel Barceló en la capella de Sant Pere, les reformes que va dur a terme al temple van generar una gran controvèrsia social. En el cas de Gaudí, afegeixen els tècnics, el bisbe Campins va ser un ferm defensor de l'arquitecte barceloní en contra de l'opinió d'alguns membres del capítol catedralici. La renovació que va dur a terme Gaudí va concloure poc després de la mort del prelat el 1915, que va ser enterrat darrere l'altar major al costat d'aquesta gran obra de l'artista català.