Els museus, a la caça dels turistes

Barcelona.¿Com intenten seduir els equipaments culturals als turistes? ¿Adapten les seves programacions als seus gustos? ¿Canvien horaris? Com es donen a conèixer? ¿Els turistes volen exclusivitat o integrar-se en la vida quotidiana, els costums i la cultura a través del contacte amb els locals? ¿Com són els seus gustos culturals? ¿Barcelona ha viscut massa del sol i platja?

L'any passat 7.440.113 turistes van visitar Barcelona i van gastar 2.384.477.371 d'euros. Hi ha turistes tot l'any i molts repeteixen, perquè en surten satisfets: la nota que posen a l'oferta cultural és d'un 8,79, just per darrere de l'oferta arquitectònica (9,09). Una gran majoria deixen molts museus per a una segona visita. Més de la meitat dels que visiten Barcelona, un 51,5%, vénen d'Europa, i només un 21,8% de la resta de Catalunya i de l'Estat. Ningú dubta dels atractius de la capital catalana. Barcelona, però, no encapçala el rànquing de les ciutats amb més afluència de turistes. La precedeixen Londres, París, Berlín, Roma i Madrid. Els museus, conscients que els turistes són els seus principals clients (representen un 66% de les visites), utilitzen la inventiva per atreure'ls.

On captar els estrangers

Les targetes multientrades i els convenis amb turoperadors

Què veu un turista quan arriba a l'aeroport de Barcelona? "Un anunci de cotxe. El que hauríem d'aconseguir és que els museus tinguessin més presència a l'aeroport, que és una de les entrades principals del turisme", assenyala el gerent del Macba, Joan Abella. Com molts altres centres, el museu d'art contemporani intenta seduir el turista publicitant-se als llocs on dormen. L'ArticketBcn, una multientrada a sis museus de la ciutat, i la Barcelona Card, que s'ha estrenat aquest any i dóna accés al transport públic i als museus, també persegueixen augmentar el nombre de visites als museus.

L'any passat el MNAC va posar en marxa un nou equip destinat només a treballar amb grups turístics: "El museu ja rep un nombre important de turistes (és el 70% del nostre públic), però volíem créixer pel que fa als grups organitzats i oferir-los productes específics. Estem treballant amb el Brasil, el Japó, Rússia... Hem firmat acords amb força turoperadors", explica Josep Maria Carreté, gerent del MNAC.

Molts turistes s'informen de l'oferta cultural de la ciutat a través del portal de Turisme de Barcelona. Amb el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, aquest organisme ha editat un fullet per difondre aquest col·lectiu.

Programes a mida

Horaris especials i visites exprés i personalitzades

El gerent del Macba considera que els museus no han de distingir el públic turista del local: "Pensem en dos tipus de públic, el que ve a Barcelona i disposa de molt de temps lliure concentrat en tres dies i el que viu a prop però té molt poc temps lliure. A més, a Barcelona hi ha turisme tot l'any. En tot cas, ens adaptem idiomàticament". El CCCB també opta per trencar tota barrera idiomàtica, programant en versió original el Gandules , el seu cicle de cinema d'estiu. "Les exposicions que fem són també de figures internacionals i en anglès", explica el seu director, Marçal Sintes.

El MNAC ha optat per adaptar-se a les atapeïdes agendes que tenen els viatges organitzats: "Fem visites exprés de 45 i 50 minuts perquè els turistes vegin una part del museu i oferim visites personalitzades a grups més reduïts que acaben amb una copa de cava", explica Carretero.

El Museu de la Música de Barcelona va posar en marxa al juliol un nou projecte per donar a conèixer la seva col·lecció de 90 guitarres històriques. Inclou una visita comentada i un concert final. "Ho hem fet pensant en els turistes i hem escollit un horari arriscat, de les 3 a les 4 de la tarda, quan els autòctons normalment encara dinen", explica Jaume Ayats.

El Palau de la Música amplia les visites guiades a l'estiu -rep 200.000 turistes a l'any- i ho aprofita per publicitar els concerts que més poden seduir els turistes. A més, durant l'any programa Matinals del Palau , que són concerts de compositors espanyols i catalans especialment adreçats al turisme. La Fundació Mas i Mas organitza cada agost el cicle 30' de música tant al Museu d'Història de Barcelona com al Palau amb l'objectiu també d'atreure turistes. La programació flamenca de la sala Tarantos, entre altres locals, té el mateix objectiu.

Una aposta que va tard

Un turisme polaritzat després de l'abús del sol i platja

"No s'han començat a posar esforços en el turisme cultural fins que el de sol i platja ha començat a fluixejar. Anem un pèl tard i ens trobem amb un turisme polaritzat: o té molt poder adquisitiu o no té gaire pressupost, perquè la classe mitjana està en crisi", assenyala el gerent del MNAC. "S'hauria de treballar molt més, perquè és la cultura la que ens distingeix de les botigues franquiciades que hi ha al món", diu Abella.

Singularitzar l'oferta

Ballar rumba, aprendre l'art del trencadís i cantar a L'Auditori

La setmana vinent un grup de turistes xinesos d'un poble a tocar de Mongòlia vindran a interpretar un concert als jardins del Museu Marítim i al Poble Espanyol. Susanna Girolamo viu a les Bahames i va venir a Barcelona per aprendre ceràmica. És el que es coneix com a turisme creatiu . El 2010 la Fundació Societat i Cultura (Fusic) va crear a Barcelona Creative Tourism Network, una plataforma que connecta els viatgers amb propostes concretes: "El 2010, 60.000 persones van venir a Barcelona a fer una activitat artística o creativa. Són persones inquietes que volen relacionar-se amb els autòctons. No volen fer de turistes", explica Caroline Couret de Creative Tourism.

A Barcelona triomfen els tallers de cuina, sobretot entre nord-americans i asiàtics; els tallers de l'art del trencadís i ceràmica, sobretot entre els enamorats del Modernisme; les rutes fotogràfiques, o els tallers de rumba catalana. "Barcelona també atreu moltes orquestres i cors juvenils procedents generalment del nord d'Europa i dels Estats Units. Acostumen a actuar en edificis religiosos o fins i tot en auditoris com el Palau de la Música Catalana i L'Auditori de Barcelona", explica Couret. Són altres maneres de viure la cultura.