Patrimoni

Els museus per fi tenen un pla

El Museu d’Història es traslladarà a Montjuïc i l’Arts Santa Mònica serà un centre d’arquitectura

Poc menys de 24 hores després que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, retirés la gestió de la caixa a la Generalitat, el conseller de Cultura, Lluís Puig, presentava a la premsa un nou i ambiciós pla de museus que s’ha de desenvolupar entre el 2018 i el 2030. La macrooperació policial no va alterar els plans de Puig, que va desgranar al Palau Marc algunes de les actuacions que es faran al llarg dels pròxims 12 anys. El nou pla ambiciona, entre altres coses, fusionar el Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya i traslladar-los al pavelló Alfons XIII, i convertir l’Arts Santa Mònica en un centre d’arquitectura. Això sí, Puig descarta definitivament el macroprojecte de l’Esplanada dels Museus. “És tan ambiciós que no ens el podem permetre”, assegura. No hi haurà tampoc Centre Nacional de Fotografia.

No és el primer pla que es presenta: l’han precedit el Pla de Museus 2007 i el document de treball que va explicar Ferran Mascarell el 2015. Cap s’ha arribat a desenvolupar del tot, però Puig defensa que aquest és més realista: “No és un document literari, ni tirem coets a l’aire, ni posem objectius que no siguin realitzables”. El document, en què han participat més de 200 professionals, concreta actuacions previstes els pròxims 4 anys, les inversions i, sobretot, com es vol finançar. Però ningú pot garantir que s’aconsegueixin els diners per fer-ho. “La inversió prevista per als pròxims 4 anys és de 215 milions d’euros; avui no els tenim, però en tenim una part i comptem tenir aportacions d’altres llocs”, diu Puig.

La història s’explicarà a Montjuïc

Abans del 2021, el pla ambiciona fusionar el Museu d’Història de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya en un sol museu (és un somni antic) i atorgar-li una nova personalitat jurídica, museu nacional, i una nova seu: el pavelló Alfons XIII, que ara gestiona Fira de Barcelona. Quan l’octubre del 2011 Jusèp Boya va ser nomenat director del Museu d’Història de Catalunya (càrrec que va deixar per dirigir Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni), va dir a l’ARA que li agradaria poder donar al Museu d’Història de Catalunya una nova seu dissenyada per un arquitecte jove, contemporani i català. En aquell moment, el contracte d’arrendament de l’actual seu del Museu d’Història al Palau de Mar, al Moll de la Fusta, s’acabava el 2019. Ara, però, la data límit ja no és tan a prop, perquè els responsables de la conselleria van aconseguir prorrogar-lo 2 anys més i s’estan negociant 5 anys més. Per tant, el trasllat no es faria fins d’aquí a 8 anys. El pavelló Alfons XIII no és l’edifici llampant i nou que somiava Boya –va ser construït entre el 1918 i el 1923 per Puig i Cadafalch–, però l’actual director del Patrimoni Cultural hi veu el costat positiu: “Els anys han anat desdibuixant Montjuïc fins a convertir-lo en un monstre desordenat. Reprendre una certa unitat urbanística i patrimonial és una aposta de país important”. El trasllat del Museu Etnològic no es preveu, però Boya sí que té clar que Història i Arqueologia no poden continuar separades: “Actualment hi ha redundància de franges temàtiques i cronològiques”.

Ampliació del MNAC al pavelló Victòria Eugènia

El MNAC fa temps que demana nous espais per desplegar el relat de l’art del segle XX, tenir sales d’exposicions temporals amb més bones condicions i desenvolupar un centre d’estudis. El Pla de Museus preveu que creixi al pavelló Victòria Eugènia, i ja hi ha una inversió prevista de 190.000 euros per al 2019. Ara bé, com encaixen els plans de la Generalitat amb els de l’Ajuntament de Barcelona? Al juliol el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, va anunciar la decisió de crear un gran espai d’exposicions temporals al Palau de Victòria Eugènia. Ni Puig ni Boya no poden aclarir del tot què passarà. “Nosaltres ens comprometem a aconseguir els recursos”, diu Puig. El conseller de Cultura també puntualitza que treballen amb el patronat del MNAC i que al consistori no li són aliens els plans d’ampliació. “Els responsables municipals han participat en l’elaboració del Pla de Museus i l’han aprovat”, assegura el conseller. Tant Boya com Puig expliquen que es tracta d’un projecte de llarg recorregut i que encara s’han de fer estudis tècnics i arquitectònics. “Amb el Palau Nacional [seu del MNAC] hi va haver molts problemes per la porositat de les pedres, la manca de fonaments... No m’atreveixo a dir quan es pot produir l’ampliació sense tenir els estudis tècnics”, diu Boya.

L’arquitectura s’exhibirà a l’Arts Santa Mònica

L’Arts Santa Mònica ha passat per moltes etapes, diferents directors i algunes crisis. El 2018 començarà un nou recorregut com a centre d’arquitectura i ho farà amb nou director perquè el seu actual responsable, Jaume Reus, acaba contracte aquest desembre. Mascarell havia promès un museu d’arquitectura, però l’actual conseller de Cultura assegura que el sector no demana això. “Mascarell devia comptar amb recursos econòmics que nosaltres no tenim, i el sector no vol un museu clàssic”, explica Puig. “Un museu acull col·leccions; el Col·legi d’Arquitectes ja té un arxiu fantàstic [es treballa en un projecte amb l’Arxiu Nacional de Catalunya per conservar-lo i divulgar-lo], i el MNAC té una línia de treball dedicada a l’arquitectura”, afegeix Boya. El responsable d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni insisteix que el sector vol sobretot mostrar-se al món, i la Rambla és un bon lloc per fer-ho: “Té una necessitat d’internacionalització des del punt de vista purament comercial, de situar la nostra arquitectura al món”. Puig vol tranquil·litzar els artistes i assegura que l’art audiovisual no serà abandonat: “No quedarà desatès. La Fàbrica de Creació Fabra i Coats acollirà l’art audiovisual”.

No hi haurà Centre Nacional de Fotografia

El pla no preveu cap Centre Nacional de Fotografia, un dels grans projectes que havia anunciat Mascarell el gener del 2015 i que tindria la seva seu a Montjuïc. L’actual conselleria de Cultura va encarregar un estudi a Marta Gili, actual directora del Jeu de Paume de París, i ha acabat descartant-ne el pla. Considera que ja hi ha prou centres dedicats a la fotografia (l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya i La Virreina Centre de la Imatge). “Quan obres el zoom descobreixes que un centre no és tan important, sinó que el que s’ha de fer és difusió”, diu Boya.

Tampoc hi haurà un museu del còmic, però sí un centre del còmic a Badalona. Segons Boya, “és el que necessita el sector industrial dedicat al còmic”. El fons continuarà en mans de la Biblioteca de Catalunya i serà aquesta institució la responsable de les exposicions que s’hi faran.

Els càlculs i els recursos per finançar el pla

A Catalunya hi ha 114 museus –el 87% dels quals són públics–, que han patit unes retallades notables. Entre el 2009 i el 2014, la Generalitat va reduir els ajuts en un 47% i l’Estat en un 78%. La diagnosi que ha fet la conselleria de Cultura detecta manca de recursos humans, un mapa museístic desequilibrat i polaritzat, documentació deficitària, coordinació insuficient entre les administracions, poca visibilitat, poca incorporació de les noves tecnologies... Per redreçar la situació, el pla preveu crear noves eines, com el sistema de museus de Catalunya, una nova classificació dels equipaments musicals i nous instruments de suport. El pla també preveu reconèixer el Museu de Ciències Naturals com a museu nacional i incrementar-hi les aportacions econòmiques. En els seus càlculs dibuixa un escenari en què augmenta el pressupost de Cultura, una vella reivindicació que no ha sigut possible els últims anys. En els últims pressupostos, l’aportació a Cultura del govern català es quedava en un 0,8%, lluny de la realitat d’altres països europeus.

Més continguts de