BarcelonaAmaia (Pamplona, 1999) va sortir d'Operación Triunfo 2017 amb tot d'expectatives i propostes. No era fàcil trobar un camí propi entre el soroll mediàtic. Finalment el va trobar l'any passat amb la publicació del segon àlbum, Cuando no sé quién soy (Universal, 2022), i en una gira que aquest diumenge passa pel nou festival Ressons Penedès. El concert d'Amaia és a les 20.30 h al celler Elyssia by Freixenet, a Sant Cugat Sesgarrigues.
Fa pràcticament un any de la publicació del darrer disc. Quin balanç en fas, d'aquest període? ¿Ets on volies ser fa un any?
— Crec que sí. Estic força contenta amb el disc i amb com ha anat la gira. Sí, és més o menys el que esperava. També és cert que noto que ara estic en un moment diferent perquè estic fent nova música. Això sempre passa; parlo amb altres artistes i també expliquen això mateix. El disc va sortir fa un any, però potser es va començar a fer fa dos. I en dos anys passen moltes coses i vius noves experiències. Però sí que s'han complert objectius. Per exemple, el 23 de setembre faig el final de gira al WiZink Center de Madrid. La veritat és que estic molt contenta, sí.
Entre les noves experiències, quines creus que es notaran a les noves composicions?
— Sí que s'hi notarà un canvi, sí. Al cap i a la fi, no m'agrada fer sempre el mateix estil de música. Vaig escoltant altres gèneres de música i descobrint nova música perquè m'agrada molt descobrir coses noves. Vaig alimentant-me d'aquestes noves referències.
N'hi ha cap que vulguis compartir?
— Doncs és que n'hi ha moltes, però ara mateix no vull revelar-ne gaire cosa, perquè potser te'n dic una, de referència, i després el que faig potser és una cosa completament diferent. Prefereixo no dir res, per deixar una mica de lloc a l'expectativa i la curiositat.
Ja fa temps que vius a Barcelona. Com creus que t'ha influït la ciutat personalment i artísticament?
— Crec que ha sigut molt positiu. Quan vaig començar a viure a Barcelona ja hi tenia amics i coneguts, però la gent que he conegut aquí i tot el que he viscut a Barcelona m'ha fet ser qui soc avui dia. Estic contenta amb com soc i amb les experiències viscudes. No sé què hauria passat si hagués anat a viure a Madrid, per exemple, però aquí estic molt a gust. Barcelona m'ha canviat, és veritat.
Com a resident, què és el que més t'ha sorprès de la ciutat?
— Crec que com és de multicultural, que hi ha moltíssims estils de gent. I te'n vas a un barri i després a un altre i hi ha una energia i un ambient completament diferents. Això m'encanta, perquè es poden viure moltes coses i és com estar a llocs molt diferents, però que alhora són molt a prop els uns dels altres.
També has viscut experiències a diferents recintes de concerts a Barcelona; des del parc del Fòrum a l'Apolo i el Liceu. On et sents més còmoda?
— Cantant?
Sí.
— Són com experiències força diferents. Per exemple a l'Apolo o a sales de concerts hi ha una energia especial amb el públic perquè el sents molt a prop, i això m'encanta; veus que tothom hi està molt ficat, en el concert. En un festival, en ser a l'aire lliure, la gent potser es dispersa més, però alhora l'energia del festival en un lloc tan gros també és molt guai. I al Liceu, que també hi vaig tocar, l'experiència és completament diferent. Quan vaig començar la gira era la primera vegada que feia concerts a sales. Estava acostumada a teatres i el primer dia vaig pensar que m'agradava molt més el teatre i que això de les sales no era per a mi. Però a mesura que fas concerts a sales, vas guanyant experiència i saps com gestionar-ho, i m'acaba agradant més. Tot té el seu encant, de fet.
I com a espectadora, què prefereixes, les sales o els teatres?
— Depèn moltíssim del tipus de concert, perquè n'hi ha que no es podrien fer en una sala convencional. Un concert d'orquestra, per exemple, és molt millor en teatre o auditori.
¿El que has fet versionant Fiebre, de Bad Gyal, és un camí a explorar?
— Sí, per a mi tots són camins a explorar. Cada cosa que publico és fruit d'una exploració. Aquesta cançó vaig decidir treure-la perquè ja la feia als concerts, només amb piano i veu, i em venia molt de gust compartir-la a Spotify i a les plataformes digitals amb una producció diferent, però que continués molt allunyada de l'original. N'estic molt contenta, del resultat.
T'inspiren artistes com Bad Gyal?
— Sí. Tota la música que escolto i que m'agrada m'inspira. Al final n'agafes referències fins i tot inconscientment.
I Bad Gyal com a personatge, amb aquest poder escènic?
— Sí, m'encanta. Ella és molt única. Jo no m'hi veig, fent el que fa ella, però és increïble i sempre m'ha agradat moltíssim.
Aquest diumenge actues en un festival nou, el Ressons Penedès, concretament al celler Elyssia by Freixenet, a Sant Cugat Sesgarrigues.
— M'han explicat que toco en un lloc preciós. Tinc moltes ganes d'anar-hi, sobretot pel lloc, que em diuen que és molt bonic, que no és un lloc convencional. Crec que serà un concert preciós, i a prop de Barcelona, així que genial: és una mica com tocar a casa.
¿El recinte on toques condiciona el repertori que tries o la posada en escena?
— No, la posada en escena és la que és. L'escenografia és una feina que es fa per a tota la gira, tot i que sempre hi ha coses que cal adaptar en funció del lloc, però són canvis imperceptibles. Pel que fa al repertori, el concert forma part de l'última etapa de la gira que va començar fa més o menys un any, i seguirà aquesta línia. Però sempre hi ha alguna sorpresa.
