El final de la gira del disc Perifèria coincideix amb la participació de Peya, com a compositora i actriu, a l’obra Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert), dirigida per Maga Puyo, que es representa a la Sala Beckett. "No acostumo a fer coses on jo no sigui la que genera el contingut, i m’ha agradat, m’he sentit còmoda. Ha sigut molt interessant conèixer l’obra d’Elfriede Jelinek. És el tipus de persona amb un caràcter que m’atrau, amb aquesta cosa més punki intel·lectual i una manera de veure el món una mica crua i irònica però posant el dit a la llaga. A mi m’agrada. Ara bé, és un espectacle que no s’assembla gens al que jo he fet fins ara. Malgrat que he fet la música, soc una intèrpret, amb tot el que això comporta", explica. És a dir, a diferència dels projectes personals i dels que fa amb la seva germana Ariadna, al Viatge d'hivern es "deixa anar" a les ordres d'algú altre. "Això d’alguna forma és còmode. Fins ara, tot el que faig depèn de mi, o de mi i la meva germana o el meu equip, i aquí és veritat que signo la música, però veig què vol dir ser un intèrpret i confiar en el que et diuen. No és tanta responsabilitat. No sé si ho repetiré, però m’ha agradat molt", diu.
Clara Peya: “També es pot fer activisme des d’un lloc més tranquil i conciliador”
L'artista tanca la gira del disc ‘Perifèria’ amb un concert a l’Apolo amb les entrades exhaurides
BarcelonaLa pianista Clara Peya (Palafrugell, 1986), Premi Nacional de cultura 2019, és una de les artistes més interessants del país. Ho és tant per la música que fa, col·lisió de pop, pianisme, jazz i electrònica, com per la naturalesa d’un discurs que entoma les complexitats de la vida sense fugir d’estudi. “El que m’agrada més del món és fer música”, admet. Aquesta és l’expressió artística amb què s’explica i es qüestiona, a vegades amb una visceralitat emprenyada com va fer al disc Estómac (Satélite K, 2018), i d’altres sense tanta estripada, com passa a Perifèria (Vida Records, 2021), l’àlbum la gira del qual tanca aquest dijous a la Sala Apolo amb les entrades (18 euros) exhaurides.
El concert tindrà diverses col·laboracions. N’han transcendit un parell: la del grup Tribade i la d’una representació de l’associació Jornaleras de Huelva en Lucha, a la qual va dedicar la cançó Mujer frontera, en què cantaven Ana Tijoux i Alba Flores. Des de la gira d’Estómac, Clara Peya ha convidat a l’escenari diferents col·lectius socials i laborals. “Intento trobar diferents maneres de fer de l’espai que ocupo un lloc més tridimensional. Per molt que m’hi esforci, toco el piano i tinc un públic de classe mitjana que pot pagar una entrada per a un concert. Com trencar tots aquests límits? Per a mi una forma interessant és que hi vingui la primera línia, en aquest cas les jornaleres”, diu.
La música de Clara Peya està amarada d’una reflexió constant sobre quin és el lloc de l’artista a la societat. Fent Perifèria, per exemple, ha evitat l'autocomplaença de proclamar-se perifèrica. “M'he adonat que una de les coses més importants és acceptar i entendre que ocupo el centre”, assegura foragitant qualsevol impostura victimista i proposant que “també es pot fer activisme des d’un lloc més tranquil i conciliador, no cal que sigui des del renec”. “No és que et desradicalitzis, però suposo que al fer-te gran vas entenent les complexitats de les coses, que tot no és tan binari i que aquesta complexitat és un bon motor d’aliança”, explica. Per a Peya, la clau és saber "què pots fer des del lloc que ocupes perquè es generin canvis, perquè des de la comoditat no hi ha canvi, però des de la incomoditat, sí". “Soc una persona que està incòmoda amb la vida, i sempre havia pensat que aquesta incomoditat era una merda, però ara començo a pensar que aquesta incomoditat té coses bones”, afegeix.
La gira s’acaba, i Peya ja està “immersa” en l’enregistrament d’un disc nou, encara amb presència de la veu com a Perifèria i Estómac, tot i que s’estima més no desvelar-ne el format i el tractament vocal. “Noto que aviat passaré a la part instrumental, perquè m’estic fent gran i cada vegada tinc més ganes de fer coses més petites, més divines, més celestials. És cert que, com a activista, la veu i la paraula et donen el discurs, i també et donen bolos en un altre tipus de circuit. Però ja tinc ganes de tancar l’etapa de cantants. Crec que serà l’última vegada que faig això, amb aquest format d’algú cantant les meves cançons”, avança Peya.
![Una imatge de 'Viatge d'hivern' a la Sala Beckett](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
