Festival Maleducats, hem de parlar

BarcelonaDiuen que el diable està en els detalls. Per això la mala gestió dels detalls pot espatllar esdeveniments a priori prou interessants com el Festival Maleducats, que es va celebrar dissabte al Parc del Fòrum. Impulsat el 2022 a Terrassa per Lildami, i ara organitzat per la promotora The Project a Barcelona, el reclam principal d'aquesta edició era Estopa, un grup que no acostuma a actuar en festivals i que va oferir dues hores de repertori antològic davant de 15.000 persones, segons les dades facilitades per l'organització. També hi havia la colomenca Queralt Lahoz —sempre impactant en directe—, la sabadellenca Santa Salut, el terrassenc Lildami, els andalusos Pepe y Vizio i els extremenys Sanguijuelas del Guadiana, la banda de "la Sibèria extremenya" que ha debutat amb un àlbum que sintetitza el llegat d'Estopa i Extremoduro en cançons obertes a influències internacionals com Vampire Weekend, tal com passa a la notable 100 amapolas.

Però primer hem de parlar dels detalls i del menyspreu sistemàtic que rep el públic en alguns festivals i macroconcerts. Davant de l'escenari principal del Maleducats hi havia l'anomenat Front Stage, un espai delimitat per tanques, com un corral, l'accés al qual estava reservat als que havien pagat l'entrada de 90 euros i duien una polsera negra. La resta, els de l'entrada de 70 euros (la gran majoria) en quedaven fora i s'havien de col·locar darrere les tanques, situades a més de 20 metres de l'escenari. És una pràctica habitual en concerts de gran format, però no tant en festivals. Ho havia fet el Primavera Sound, però ho va deixar córrer precisament per la mala imatge que donava veure un corral mig buit durant algunes actuacions. És el que va passar dissabte quan Santa Salut va actuar al Maleducats a les 18.30 h. Pràcticament no hi havia públic dins el corral, i la mateixa cantant va haver de baixar de l'escenari i travessar la buidor de ciment per notar la presència del públic mentre cantava 333 (Clímax). La rapera, que havia proclamat "visca la música en català, visca el català", va dir: "encara que sigui a la tarda podem estar de festa igual". Però la imatge del buit era desoladora. No deu ser fàcil per a un artista actuar en aquestes condicions.

La situació va canviar una mica amb Pepe y Vizio, actualització urbana del romanticisme d'Andy y Lucas ("qué bonita eres, por Dios, qué bonita eres", repeteixen a la tornada de Qué bonita eres) amb temes molt celebrats com el rumbaton El patio, que van cantar després d'explicar que el personal de directe del duo és català i de cridar "visca Catalunya, visca Andalusia!". Amb Pepe y Vizio hi havia més gent al corral, però igualment els seguidors més apassionats eren darrere de les tanques. I com que les entrades de Front Stage no es van exhaurir, fins i tot amb Estopa hi havia una zona prou buida davant de les tanques, un perímetre de la vergonya que generava una sensació estranya. Una cosa és que la seguretat obligui, amb bon criteri, a no omplir el corral, i una altra que quedi tant espai buit. La bona forma dels germans Muñoz i dels músics que els acompanyen, en sintonia amb el que van mostrar l'any passat en la gira del 25è aniversari, va apaivagar el despropòsit, però tot plegat transmetia una imatge de segregació econòmica que es podrien haver estalviat.

Un altre despropòsit va ser humiliar Queralt Lahoz donant-li només 30 minuts a l'escenari secundari, per on també van passar Lildami i Sanguijuelas del Guadiana, també amb mitja hora escassa. "Quines ganes en tenia... Mitja hora... Quina llàstima", va dir Lahoz, que, a més de demanar "que no faltin músics a l'escenari", va desplegar art i professionalitat per satisfer el públic (aquí sense Front Stage). Ho va aconseguir amb interpretacions estratosfèriques, com la del mig bolero mig son mutant De la cueva a los olivos, que entoma com una Lupe del segle XXI. Cal tractar millor els artistes.

I encara un altre detall. En general, els festivals del país han treballat per oferir un bon servei, sobretot de barres (una important font d'ingressos), i el públic entoma amb esportivitat les cues per comprar menjar a les furgoteques. Però en alguns casos amb prou feines compleixen l'expedient d'habilitar un espai per a persones amb dificultats de mobilitat. Al Maleducats hi havia un petit espai al qual s'accedia per una rampa, però no hi havia cap cadira. Un parell de persones que caminaven amb crosses es van haver de buscar la vida, perquè ningú de l'organització hi havia pensat. Van ser uns espectadors els que van tirar pel dret i van anar a la zona de restauració per portar-los unes cadires. Finalment assegudes, van poder gaudir d'un bon concert d'Estopa. "Repertori festivaler", van dir els germans Muñoz.

100% Estopa

En realitat, repertori 100% Estopa: de Tu calorro i Cacho a cacho a Vino tinto i Como Camarón. Dues hores al mateix espai on el 2022 van aplegar 25.000 persones i, dissabte, amb moments especialment intensos com la convicció amb què José Muñoz va interpretar Ya no me acuerdo, l'emoció de David Muñoz cantant El del medio de los Chichos i, esclar, l'entrega del públic al llarg d'una actuació que va començar amb molts espectadors cantant l'himne del Barça. Els Estopa també van felicitar l'equip guanyador de la Lliga espanyola, però "amb respecte per a tots els equips, menys per l'Sporting de Lisboa", que dissabte va guanyar la Lliga portuguesa. Hi ha cap greuge pendent amb Lisboa?

Sempre ben acompanyats per la banda, els germans Muñoz van estar a l'altura de la llegenda, potser més relaxats que en la gira de l'any passat, sobretot el David, que es va perdre en la tornada de La raja de tu falda. "Quan he de dir siniestro, penso en pimiento; el meu cap fa l'acudit i em desoriento", es va excusar amb bon humor. El concert també va incloure crides de "visca Catalunya i el fuet de Vic" i "visca Catalunya i visca Barcelona", i la promesa que Estopa continuarà molts anys perquè "el divorci entre germans no s'ha inventat", malgrat que n'hi hagi alguns casos, com Oasis...