Lila Downs passa el dol per la pèrdua del marit amb música que "mou muntanyes"

BarcelonaLes últimes cançons de Lila Downs (Oaxaca, 1967) són el reflex de trasbalsos diversos. L’artista mexicana, aguerrida de mena, els entoma de cara. I no era fàcil. "Hi ha despit, amor i dol", confirma Downs a l’ARA telemàticament en una pausa de la gira Dos corazones, que està aprofitant per interpretar temes que formaran part del disc La Sánchez (Sony). Fa unes setmanes va passar pel Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú i aquest dilluns 24, a les 21 h, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà del Festival Barnasants. És una molt bona oportunitat per retrobar-se amb una cantant d'un magnetisme desbordant.

El despit ve pel trencament amb la parella, el músic Paul Cohen, també còmplice musical de Lila Downs des de l’àlbum de debut, Ofrenda (1994). "Tots dos sabem qui és el culpable", etziba al final de la tornada de Vas de salida, una tremenda cançó d’estil norteño. "Durant la pandèmia vam passar una mala època. Vam trencar, i després va venir la reconciliació. Tot plegat fa que la nova música que he estat fent sigui més autobiogràfica", recorda. L’amor, al cap i a la fi, era més fort. Tanmateix, la situació era prou complicada. "El meu marit arrossegava una malaltia [cardíaca] des de feia deu anys. Alguns metges li havien donat quatre anys de vida, però en va viure uns quants més", explica la cantant. Finalment, Cohen va morir el desembre del 2022. S’havien conegut quan ella estudiava antropologia a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, i després van ser parella de vida i de música. Per això el disc La Sánchez i la gira Dos corazones estan amarats d’una sensació de dol.

El títol del nou àlbum és la pista que completa el caràcter autobiogràfic de tot plegat. "Sánchez és el cognom de la meva mare, que és indígena mixteca, i els Sánchez són una raça enorme al poble d’ella. Són gent molt honesta i molt de debò, i els encanta la música norteña. Recordo visitar-los quan vaig guanyar el Grammy [per Pecados y milagros, el disc del 2011], i em van fer una rebuda que no oblidaré mai", explica.

Antropologia i llibertat

L’intercanvi musical entre la tradició mixteca, del sud, i els estils del nord de Mèxic llueix amb esplendor a les noves cançons de Lila Downs, construïdes amb instrumentació tradicional mexicana, sobretot a partir del bajo quinto. L’autora de La cantina (2006) i Balas y chocolate (2015), sovint reconeguda com a continuadora del llegat de grans figures com Chavela Vargas, va començar hibridant ranxeres i hip-hop, bolero i jazz, amb voluntat transfronterera, i alhora combinant diverses llengües (castellà, anglès, mixteca...). A poc a poc, l’empremta anglosaxona i més contemporània ha deixat més espai a sonoritats més tradicionals. "Mai no m’ha molestat incorporar elements més moderns a la meva música, però és cert que els últims anys, potser perquè he fet més gires pel meu país, és possible que estigui cantant d’una manera més tradicional. El que no han canviat són les lletres, que continuen sent ben aguerrides", diu Lila Downs, que admet que els estudis d’antropologia van ser fonamentals perquè la seva proposta artística fos com és. "He sigut més antropòloga en alguns discos, i menys en d’altres. Ara bé, sempre m’he sentit més lliure que altres antropòlogues. De fet, el meu art és lliure perquè és així com ha de ser", precisa.

La defensa de la llibertat que exerceix Lila Downs es projecta també en el seu activisme, en el suport a les reivindicacions lingüístiques i culturals de les comunitats indígenes de Mèxic, en el compromís amb la lluita feminista i en la determinació amb què crítica les polítiques migratòries. Aquest activisme ressona en la seva obra musical, sovint vasos comunicants en temps de conflictes i injustícies. "La música, la cultura, no només acompanya, sinó que també canvia les coses i mou muntanyes. N’estic convençuda, perquè hi he viscut. Després han de venir els legisladors, però abans són importants aquestes onades que generen canvis socials, que són com un moviment que pot comportar canvis a les lleis. Per a mi això és fascinant", conclou l’artista mexicana.