La modernitat de la dissonància en una magnífica proposta de Llums d'Antiga
Els públic es rendeix als formidables solistes de l'Exaudi Vocal Ensemble
Exaudi Vocal Ensemble
Festival Llums d'Antiga. Capella de Santa Àgueda. 28 d'abril del 2022
És ben coneguda la faceta criminal de Carlo Gesualdo (1566-1613), assassí de la seva muller i de l’amant d’aquesta i habitual en pràctiques sadomasoquistes i satàniques. La transgressió moral del músic italià va traspassar les fronteres d’una biografia reprovable i va impregnar l’obra musical, per exemple utilitzant la dissonància en els madrigals. Un cop més, ètica i estètica plantegen un debat apassionant a partir de l’obra de Gesualdo, present en l’esplèndid programa, breu (una hora) però intens, inclòs en el cicle de música antiga de L’Auditori, a mans d’Exaudi Vocal Ensemble.
El conjunt anglès va oferir a la capella de Santa Àgueda un concert ben travat, a partir de la dialèctica entre el compositor de Venosa, el britànic Michael Finnissy (1946) i el català Bernat Vivancos (1976). Demostrar que la dissonància és un recurs d’aclaparadora modernitat en Gesualdo era innecessari, sobretot perquè la relectura que fa Finnissy de dos madrigals de l’italià està revestida d’un contrast excessiu i, m’atreviria a dir que anticlimàtic.
Molt més pertinent va ser l’extraordinari Nigra es, pulchra sum, inspirat en el Càntic dels Càntics i que el 2006 va escriure Vivancos. L’esplèndida partitura afavoreix un recolliment i un misticisme carregat també de sensualitat, i amb un tractament instrumental de la veu humana que fa de l’obra una autèntica filigrana, amb textures gairebé espectrals, magníficament teixides pels membres d’Exaudi Vocal.
De nou, els madrigals de Gesualdo tornaven al punt d’origen amb les harmonies agosarades que demostraven la modernitat de peces escrites fa més de quatre-cents anys, quan l’òpera encara anava amb bolquers.
Els cantants anglesos són músics de cap a peus, revestits d’una qualitat tímbrica i tècnica que aporta lluminositat al que fan. Una pulcritud, una elegància i un domini de l’instrument que, en conjunt, donen peu a unes irisacions i a un color que s’elevava sobre les voltes de la capella gòtica de Santa Àgueda.
Magnífica proposta, seguida per un públic atent i silenciós, finalment rendit als peus dels sis cantants, dirigits per James Weeks en les obres de Vivancos i Finnissy. Formidables solistes al servei d’un impol·lut treball en equip.
