Mor el cantant i compositor Manuel de la Calva, membre del Dúo Dinámico

BarcelonaEl cantant i compositor barceloní Manuel de la Calva, membre del Dúo Dinámico, ha mort aquest dimarts als 88 anys a l'Hospital Anderson de Madrid, segons ha informat el seu company de formació, Ramón Arcusa, a les xarxes socials. "Manolo de la Calva, el meu amic de l'ànima, més que un germà, company de cent aventures i de mil cançons, ens ha deixat avui. No ploreu per ell, no li agradaria. Va ser l'ànima del Dúo, sempre alegre, optimista, positiu. Canteu amb ell en aquest comiat. Gràcies per tant, amic. Ja ets etern. Cuida't allà on siguis. Et trobarem molt a faltar", ha escrit Arcusa.

Nascut a Barcelona el 15 de febrer del 1937, Manuel de la Calva va conèixer Ramón Arcusa quan tots dos treballaven de mecànics a l'empresa Elizalde S.A. de motors d'aviació a finals dels anys 50. Allà va néixer un duet artístic que es convertiria en precursor del pop a Espanya i pioner del fenomen fan, especialment durant els anys 60. El repertori del Dúo Dinámico inclou cançons com Resistiré, Perdóname, Quisiera ser i Quince años tiene mi amor, una peça del 1960 que dues dècades més tard van retitular com a Veinte años tiene mi amor. Junts van ser els creadors de temes tan populars com La, la, la, amb el qual Massiel va guanyar el Festival d'Eurovisió el 1968.

A més de la feina des del 1958 amb el Dúo Dinámico, De la Calva i Arcusa van ser dues peces fonamentals en la carrera de Julio Iglesias: van ser coautors de cançons com Soy un truhán, soy un señor i Me olvidé de vivir, l'adaptació al castellà de J'ai oublié de vivre, la cançó popularitzada per Johnny Hallyday. Tanmateix, va ser Arcusa qui va treballar més i amb més dedicació amb Julio Iglesias.

Manuel de la Calva i Ramon Arcusa van ser primer The Dynamic Boys, el nom amb el qual volien debutar a Ràdio Barcelona, però aquell mateix dia ja van ser coneguts com a Dúo Dinámico. La cançó melòdica espanyola i el joc harmònic dels Everly Brothers van ser els referents musicals a partir dels quals van començar a cantar. La influència nord-americana era evident, i de seguida van saber adaptar-la al context sociocultural de la joventut espanyola que havia nascut durant la Guerra Civil (o just després), com ells mateixos. En un país en el qual la cançó d'autor encara amb prou feines existia i el rock'n'roll era massa inhòspit, el Dúo Dinámico va trobar un camí obert per convertir-se en tot un fenomen amb cançons d'amor, a vegades boleros rebaixats de drama, que de seguida van fer-se molt populars.

La indústria musical va aprofitar el bon moment del duo per implicar-los en una pel·lícula, Botón de ancla (1961). A més de ser-ne els protagonistes, van incloure unes quantes cançons en la banda sonora. Ni Arcusa ni De la Calva eren grans actors, però, així i tot, encara van protagonitzar altres pel·lícules, sempre amb excusa musical, com Búsqueme a esa chica (1964), Escala en Tenerife (1964) i Una chica para dos (1966). Els primers anys de la dècada dels seixanta van ser frenètics per a De la Cueva i Arcusa, que també van enregistrar algunes cançons en català: Ai, aquells ulls tan negres, Tu seràs la primera, La veritat, El missatge i les nadales Les dotze van tocant i Santa nit.

El pas del temps va passar factura a la proposta del Dúo Dinámico: les seves harmonies tenien poc a fer davant l'empenta tant de la cançó d'autor d'artistes com Joan Manuel Serrat (de qui eren bons amics i per a qui havien fet La, la, la...) com del pop-rock de grups com Los Brincos i Los Bravos. Per això el 1968 van decidir girar full i rebatejar-se com a Manolo y Ramón. Finalment, el 1972 van plegar veles per dedicar-se a la composició i la producció d'altres artistes, com ara Camilo Sesto i Nino Bravo. En aquella època, De la Calva va conèixer Mirna Carvajal, amb qui es va casar el 1973 i amb qui va tenir dos fills.

A finals dels anys 70, i mentre Arcusa s'instal·lava a Miami i es dedicava intensament a treballar per a Julio Iglesias, De la Calva va continuar vivint a Espanya. De tant en tant, però recuperaven el nom de Dúo Dinámico i feien actuacions esporàdiques. Diferents onades nostàlgiques van afavorir el retorn del duo, amb operacions discogràfiques molt reeixides, com l'àlbum En forma (1986) i la cançó Resistiré, que Pedro Almodóvar va fer servir a la pel·lícula ¡Átame! (1989).

Des d'aleshores, i sempre com a Dúo Dinámico, van continuar fent concerts i consolidant el seu llegat en la cultura popular espanyola, amb situacions inesperades com la revifada de la cançó Resistiré com a himne durant el confinament per la pandèmia de coronavirus la primavera del 2020.