Música
Cultura  /  Música 28/09/2022

Música a la memòria de la lluita d’Oriol Solé Sugranyes

Jaume Ayats estrena una òpera de butxaca sobre el militant del MIL mort el 1976

2 min
Oriol Solé Sugranyes en una imatge d'arxiu.

Barcelona“És memòria històrica, i la història d’una vida tràgica”, explica Jaume Ayats (Vic, 1960) sobre La balada d’en Solé Sugranyes, “l’òpera de butxaca” que s’estrena el 30 de setembre a l’Atlàntida de Vic i que també passarà per la Fira Mediterrània de Manresa el 8 d’octubre i pel Festival Tradicionàrius de Barcelona el 24 de febrer del 2023. Ayats pretén que “ningú quedi indiferent, que es despertin emocions”, resseguint la història del militant anarquista que la Guàrdia Civil va matar el 6 d’abril del 1976 a Sorogain (Navarra), a punt de travessar la frontera. Un dia abans, Solé Sugranyes , company de militància de Salvador Puig Antich al Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), havia fugit de la presó de Segòvia juntament amb una vintena de presos sobretot d’ETA.

A la pel·lícula La fuga de Segovia (1981), d’Imanol Uribe, Ovidi Montllor interpretava el paper de Solé Sugranyes, empresonat arran d'un atracament en una sucursal de La Caixa a la Cerdanya el 1973. “Era un personatge que es podia equiparar als bandolers antics, però jo no volia folkloritzar-lo ni romantitzar-lo. Podia haver fet una obra sobre un Serrallonga qualsevol del segle XVII, però això hauria eliminat tot el conflicte. M’he estimat més agafar un tema de memòria històrica prou recent perquè sigui memòria controvertida i incòmoda i deixar-ne un testimoni que traspassi l’oblit generacional”, explica Ayats. La incomoditat rau en la manera com s’entomen alguns plecs de la lluita antifranquista. “Solé Sugranyes i Puig Antich van prendre decisions que van ser considerades discutibles i sense efectivitat política o social, però s’hi van jugar la pell lluitant contra la dictadura i van mantenir una coherència fins al final. Tanmateix, no l’he volgut fer ni sant ni heroi”, diu Ayats, que a través de Solé Sugranyes reivindica la possibilitat de “la revolta”, en el sentit en el qual la descrivia l’escriptor Albert Camus: “La revolta, la voluntat secular de no sotmetre’s que continua mantenint-nos dempeus en el moviment informe i furiós de la història”.

Fundador del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, membre del grup Nova Euterpe, director del Museu de la Música del 2012 al 2020, membre del CoNCA i comissari del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Ayats ha concebut La balada d’en Solé Sugranyes com una “òpera de butxaca de polifonies tradicionals” per a sis veus i quatre instruments, amb escenografia d’Eudald Ferré i dramatúrgia d’Iban Beltran. Són “catorze escenes” en què ressonen referències de diferents tradicions orals, incloses les corrandes, a més d’una cita a M’aniré a la muntanya de Quico Pi de la Serra, “una pinzellada de Puccini, un tros de Xostakóvitx...” “És una proposta nova, innovadora i diferent”, diu Ayats.

stats