Una nit fent teràpia amb Robbie Williams

Cornellà de LlobregatSi Elizabeth Taylor va batejar Michael Jackson com "el rei del pop", Robbie Williams s'autoproclama "el rei de l’entreteniment" als concerts de la nova gira Britpop. I es dona un parell d’hores perquè el públic li reconegui. A fe que ho entrega tot: un muntatge enorme i bigarrat, la seguretat desarmant d’una estrella, l’humor de gamberret de barri, els seus himnes imbatibles, un grapat de versions per fer karaoke (Guns N’ Roses, Bon Jovi, Blur, Ricky Martin, Oasis, etcètera) i l’autocompassió de qui ha dit que "ja tenia problemes mentals abans de ser cool" (i ja ens ho explicava: "so self aware, so full of shit").

Fa anys que els concerts de Robbie Williams s’han convertit en part de la seva teràpia com a colossal narcisista que és, però també, admetem-ho, són teràpia per als seus fans, el lloc que els ofereix per refugiar-se de "la vida dura" i "una realitat salvatge". El públic es rendeix tant al repertori com al carisma del cantant anglès, que està en bona forma física i vocal i, per descomptat, s’ho diu a ell mateix i als qui el donaven per amortitzat: "Mireu-me, de nou als estadis!"

Amb Rocket, el single del nou disc que sortirà a la tardor, disparat com en un coet, Robbie Williams posava el cronòmetre en marxa a tres quarts de deu del vespre aquest dissabte, en un estadi de l’Espanyol que no estava ple (els preus anaven de 90 a 168 euros), però amb 32.000 persones entregades a la causa de corejar el que el cantant volgués. "Això és entreteniment?", es preguntava ell mateix. Per als presents, queda clar que sí. Williams és transparent: promet que farà el que calgui perquè t’ho passis bé, i si ha de fer de crooner, no li cauran els anells per cantar My way i New York, New York. "Això els Oasis no t’ho fan", deixava anar, en referència al retorn dels germans Gallagher just aquest cap de setmana.

El primer tram del concert era una seqüència de temes que requerien una energia extrema (Rocket, Let me entertain you, Monsoon, Rock DJ) i, sumat a la calor infernal, semblava que Williams no era capaç d’arribar a cantar-ho tot i ho entregava al públic. Abaixava el ritme amb Love my life, en una de les múltiples dedicatòries a la seva dona i als seus quatre fills, protagonistes constants dels seus discursos d’autosuperació i fins i tot de les imatges, conscient que bona part del públic aquesta nit tenia la canalla amb els avis. Amb la meravellosa Strong i una Road to Mandalay en versió cercavila s’encaminava cap al centre de la pista. Des d'aquí, només amb un guitarrista a l’escenari, jugaria a veure quins trossos de cançons seves reconeixia el públic (totes, esclar).

Amb l'impecable Something beautiful i una Millenium plena d’inputs tancava el segon bloc del concert. Robbie Williams sol caminar per la fina línia entre l'atreviment i el kitsch, i sol caure en l'excés: massa efectes visuals, fons de pantalla de catàleg, fotos de la seva vida, ara hi ha afegit perillosament la IA i els jocs amb el deepfake i una dotzena de ballarines sorgides d’un xou televisiu de fa tres dècades. "Deixeu de voler ser guais i disfruteu", recomanava al públic enfundat en un vestit rosa xiclet. Encara que es rigui de TikTok, Robbie Williams és el xòuman de la vella guàrdia del pop que millor s’ha adaptat a l’era dels reels: ritme picat, desenes de cançons trossejades, una colla de moments per a la foto, discursos emocionals sobre teràpia i l’aparença com si tot plegat fos espontani.

Amb el concert en el seu moment àlgid, el cantant, ja sobrat vocalment, encarava la recta final passejant-se amb les imbatibles: Come undone, She’s the one, Feel i Angels. Algú que ha muntat una gira d’estadis amb l’excusa d’un únic single nou i hi canta una vintena de temes dels quals només tres són dels últims vint anys, és molt conscient de la seva carrera i del que el manté aquí dalt. Ho sap ell i ho sap el públic, que en aquest punt li entregaria de grat el títol que reclama: és probable que Robbie Williams sigui "el millor entertainer del planeta".