Música
Cultura Música 17/06/2023

El públic avala i celebra el trentè aniversari del Sónar

El festival aplega més de 121.000 espectadors en una de les edicions més reeixides

4 min
Públic al VIllage del Sónar de Dia a Montjuïc.

Barcelona“Ha sigut una de les edicions més exitoses, no només quantitativament, sinó també qualitativament. Reafirma l’estatus especial de celebració cultural del festival”, ha explicat aquest dissabte un dels directors del Sónar, Ricard Robles. Efectivament, el públic ha avalat i ha celebrat l’edició del trentè aniversari del festival, que ha tingut uns 121.000 assistents, 51.000 als concerts i activitats del Sónar de Dia a la Fira de Montjuïc (entre 16.000 i 18.000 per jornada) i més de 70.000 les dues nits a Gran Via 2, segons les dades facilitades pel festival. Són xifres molt semblants a les del 2022, quan va haver-hi una tercera nit. En qualsevol cas, és l’aforament que fa temps que la direcció del festival considera òptim per garantir una bona experiència, que ha sigut encara més bona gràcies a les millores de mobilitat introduïdes al Sónar de Dia i en el control d’accessos, i a la col·laboració de TMB i FGC per reforçar les línies de metro i ferrocarrils entre les dues seus del festival.

Com l’any passat, el públic internacional, que ha vingut de 101 països, representa el 32% del total, per sota del 45-50% de les edicions anteriors a la pandèmia i al Brexit. “L’espai que ha deixat el públic britànic l’han recuperat catalans i espanyols”, ha dit Robles.

L’èxit qualitatiu es pot descriure de diferents maneres. Per exemple, amb l’alegria que va córrer divendres pel Village durant la generosa sessió de The Blessed Madonna, que va muntar un avançament de l’Orgull LGTBIQ+. O amb el gest d’un espectador que, el mateix divendres, va fer un petó al terra del Sónar Club tan bon punt entrava a l’espaterrant xou d’Aphex Twin a Gran Via 2. “Va ser un concert impressionant amb moments molt radicals davant de 15.000 persones”, ha recordat un altre dels directors del festival, Enric Palau, que no dubta a l’hora de situar el magistral espectacle sonor i lumínic d’Aphex Twin entre els moments “més especials” d’aquesta edició.

Aphex Twin al Sónar de Nit.

Efectivament, Richard D. James, el productor que va revolucionar l’electrònica als anys noranta, va fer un xou històric. Ell ocupava un espai dins una mena de gàbia, pràcticament ocult a les mirades, perquè el que importava era tota la resta: la música i elements visuals com el cub de llum suspès damunt la gàbia o els làsers desplegats com una defensa antiaèria. Aphex Twin va començar preparant el terreny amb un ambient que, de tota manera, ja duia la llavor del mal, perquè de seguida va arribar la descàrrega d’electrònica inclement amb la qual el públic que omplia el recinte va reaccionar amb l’entusiasme reservat a les coses molt desitjades. En una actuació de gairebé una hora i mitja, també hi va haver temps per a una pausa relativa, una mena de vall, tampoc gaire llarga, abans de propulsar novament l’estrèpit rítmic. Després del xou d’Aphex Twin, hi havia un comentari recurrent: “Aphex Twin és Déu”.

Talent local

“Ha sigut una edició plàcida, en la qual cal destacar el talent local”, ha dit Enric Palau, en roda de premsa uns minuts abans d’una de les millors actuacions d’aquesta edició. Com un profeta ben informat, Palau ha assenyalat la rellevància del projecte del pianista igualadí Carles Viarnès i l’artista visual madrilenya Alba G. Corral. I la parella ha fet bones les paraules de Palau amb un concert memorable a l’auditori del Còmplex, que ha acabat ben ple i captivat per la proposta. Es tractava de presentar Hyper_O, el disc editat per BankRobber fruit d’“un treball de recerca”, tal com l’ha descrit Viarnès. El cor del projecte són dos hiperorgues construïts pel mestre orguener Albert Blancafort, un de tubs de fusta i l’altre de metall, controlats per una interfície digital, i el resultat és pura màgia. Formalment, el so d’orgue s’integra en la sonoritat electrònica, mentre Corral va generant imatges més o menys abstractes i figuratives que es projecten en una pantalla. Però Hyper_O va més enllà de la recerca, perquè Viarnès, un gran compositor avesat en la música contemporània i el barroc, ha creat un discurs musical molt atractiu, elegant, amb dinàmiques molt ben treballades i la capacitat d’encisar el públic. L’ovació final ha sigut molt eloqüent. “Penso que aquest so també ha d’ocupar aquests espais”, ha dit Blancafort quan ha sortit a l’escenari a agrair els aplaudiments. Sempre a favor del so d'orgue.

Enric Palau també ha parlat de l’hedonisme com a element constitutiu del Sónar. D’exemples, n’hi ha hagut a cabassos, en aquesta edició, com la festa que han muntat al Village els belgues 2manydjs. Són els DJ amb menys pinta de DJ de la història, perquè semblen venedors de finques de Mònaco, però tenen l’experiència del diable quan es tracta de fer ballar a cop de canvi de ritme i bombo, i a més a més han disparat una mescla de Rosalía, la qual cosa ha multiplicat l’eufòria sota els immensos tendals del Village.

La celebració del trentè aniversari del Sónar continuarà posant banda sonora al Piromusical de la Mercè, a Barcelona. I l’edició del festival de 2024 es farà els dies 13, 14 i 15 de juny, després de la tercera a Lisboa (del 22 al 24 de març) i la vuitena a Istanbul (26 i 27 d’abril).

stats