Salvador Sobral: "Vull que hi hagi molta recerca per ajudar la gent immunocompromesa com jo"

BarcelonaEls germans Salvador Sobral i Luísa Sobral actuen el diumenge 21 de desembre a L'Auditori de Barcelona a les 19 h. No és una actuació convencional, sinó un concert solidari organitzat per la Fundació Lluita contra les Infeccions que presideix Bonaventura Clotet, i que para atenció en la recerca per ajudar les persones immunocompromeses. En parla el músic portuguès, que fa un parell d'anys que viu a Barcelona.

Com va sorgir la possibilitat d'actuar en el concert solidari de la Fundació Lluita contra les Infeccions?

— Em van cridar, però inicialment era per fer el concert jo sol. Després vaig pensar qui em podria acompanyar. Li vaig demanar al Marco Mezquida, però no podia. I pensant que és Nadal i en la cosa familiar, vaig pensar que seria perfecte fer el concert amb la meva germana. A més a més, serà el primer cop que fem un concert junts a Catalunya.

I els ho vas proposar?

— Sí, i a la fundació n'estaven encantats. En realitat, la meva participació en el concert és molt egoista perquè el que vull és que hi hagi molta recerca per ajudar la gent immunocompromesa com jo, que arribin a moltes conclusions i que no hagi de prendre tants medicaments que fan mal.

La teva condició com a trasplantat del cor fa que et cridin molt per participar en concerts solidaris?

— Al desembre, sempre. L'any passat vam anar a Sant Joan de Déu, per allò del cor. Està bé, perquè ajudem i ens sentim més tranquils amb la nostra consciència. També acabo de fer un concert per Palestina.

El concert per Palestina on ha sigut?

— A Lisboa. Era un concert per ajudar refugiats palestins.

I va coincidir justament amb la decisió d'Eurovisió de mantenir Israel en el concurs.

— El mateix dia que estàvem fent el concert a la RTP, que és l'única televisió nacional que ha retransmès un concert per ajudar els palestins, la mateixa RTP va anunciar que participaria a Eurovisió. Una de freda i una de calenta... Estava decebut amb el canal públic, un canal que em va donar molt; hi tinc molts amics. De fet, molts treballadors de RTP van protestar contra la decisió de la cadena. Jo mateix vaig fer un vídeo a les xarxes. Sempre parlaré de Palestina, com de moltes altres coses polítiques. N'hem de xerrar, d'aquestes coses, perquè no s'estan respectant els drets humans més bàsics.

Parlar-ne no implica que hagis de fer cançons sobre això, però sí tenir l’oportunitat d'expressar el que penses.

— Ja m'agradaria, també, fer música més interventiva. Però mentre em surt, parlo de tot el que puc.

Tornant al concert de L'Auditori... Amb la teva germana no hi actues tant com voldries, oi?

— Som molt diferents. Tenim caràcters gairebé oposats. No podríem fer una gira mundial plegats perquè ens barallaríem i discutiríem. Sabem que podem fer algun concert, però no moltíssims. Però a Barcelona sí que em feia molta il·lusió perquè visc aquí i ella vindrà uns dies abans per estar amb l'Aida, la meva filla. O sigui, que és perfecte. Sí, podríem fer-ne més, però no tants. Som molt diferents.

I aquest concert com el plantegeu?

— Seguim un ordre un mica cronològic. Hi ha cançons d'artistes que escoltàvem en el cotxe de mon pare: Beatles, Simon & Garfunkel, Leonard Cohen, Bob Dylan i algun músic portuguès. I en el cotxe de ma mare, música brasilera: Maria Bethânia, Caetano Veloso... I així comença el viatge. En el cotxe, mon pare deia: "Vinga, ara tu, Salvador, fes la veu de John Lennon. I tu, Luísa, fes la veu de Paul McCartney". Després canviàvem. "Ara canta només la línia de baix". Eren coses per divertir-se. Després cadascú va començar a escoltar música de forma autònoma, cadascú a la seva habitació. Recordo que el primer disc que li vaig comprar a la Luísa va ser un de Backstreet Boys, perquè a mi em flipaven, tot i que ella ja estava en una altra fase. També fem Spice Girls. Més endavant ella va anar a Berklee a estudiar música. Jo vaig anar als Estats Units a fer el batxillerat i només escoltava rap, mentre que ella era més de jazz. Després hi ha Eurovisió, cançons que ella va compondre per a mi, cançons que jo vaig compondre perquè ella canti en el meu disc...

És un viatge per la memòria de tots dos.

— Un viatge ple d'històries. Ella té molta gràcia, és molt sarcàstica; molt irònica també, com jo. I sempre estem també picant-nos a l’escenari.

La Luísa on viu?

— A prop de Lisboa, a Sintra.

Ara que ja portes un temps instal·lat a Barcelona, ja deus sentir-te barceloní.

— Sí, n'estic enamorat, de Barcelona. Saps per què? Perquè Barcelona és fàcil. Pots anar amb bici per tot arreu i té carrils propis, i el metro funciona bé. Des del punt de vista urbanístic, és una ciutat molt ben feta. I una altra cosa important és que és child-friendly, com diuen els americans. Hi ha molts plans per fer amb nens; molts més que a Lisboa. Què pots fer a Barcelona amb nens de 3 anys? Doncs l'altre dia vam anar a veure titelles a la Puntual; pots anar a la Fundació Miró, al CosmoCaixa, a la Filmoteca... hi ha tantes coses, és increïble. I puc jugar a futbol, que és una cosa molt bàsica, perquè hi ha una aplicació que et permet ajuntar-te amb gent per jugar. És com el Tinder del futbol. És tot molt fàcil, almenys per a una persona de la meva classe social mitjana-alta. Sí, el lloguer és car, molt més car que a Lisboa. Però, bé, per a persones en la meva situació financera i en la de la meva parella, és una ciutat perfecta.

Musicalment, en què estàs treballant? O quin projecte t'agradaria fer el 2026?

— Ara estic molt preocupat amb moltes coses socials, i això fa que no pugui crear. Però per al disc nou que crec que sortirà l'octubre del 2026, segurament tindrà a veure amb el Brasil, que és on va néixer la música. Però ara com ara crec que he de seguir denunciant totes aquestes coses que estan passant... Perquè quan diuen que fer música no té res a veure amb la política, jo no hi estic d'acord. Visc a Barcelona i sento que tot és polític, tot és una decisió política. Quan m'aixeco i vaig al forn a comprar pa: vaig al forn de la Ciutadella que va obrir un francès expat que paga impostos a França, o vaig al forn de tota la vida de la senyora Esmeralda? Tot això és polític. Si tenim una veu pública, hem d'aprofitar-la ara perquè crec que l'extrema dreta està baixant i és l'hora que hem d'aprofitar.

Ho creus, que està baixant?

— Sí, amb el que ha passat als Països Baixos, per exemple. Tot i que a Portugal sembla que pugui pujar la Chega a les presidencials, tinc la sensació que s'està desinflant una mica el moviment ultradretà. No sé, potser soc massa optimista.